QM
La nova revista QM, disponible en format digital i imprès, vol esdevenir un punt de trobada per al coneixement, la inspiració i la reflexió. En col·laboració amb artistes, pensadors, creadors i personalitats culturals, QM busca definir els fonaments d’una Mediterrània compartida i orientada cap al futur, que ens uneix i ens impulsa com a comunitat cultural.
El Mediterrani: quin mite volem?
El primer monogràfic de QM proposa una reflexió sobre el mite del Mediterrani, no només per deconstruir-lo, sinó també per descobrir valors compartits que ens puguin orientar cap a un relat renovat de qui som i cap a on volem anar. Fidels a la tradició secular de la nostra regió, ofereix una àgora on veus de tot el Mediterrani poden trobar-se, expressar-se lliurement i repensar, plegades, qui som.
Un mite d’harmonia i diversitat sota escrutini
Durant segles, el Mediterrani ha estat imaginat com un espai modelat per un mite unificador: un lloc d’harmonia cultural, lingüística i humana, afavorida per un intercanvi constant i fecund entre pobles i ribes. Totes les cultures mediterrànies són fruit del contacte permanent: fetes de trobades i comiats, de préstecs i apropiacions, d’acords i conflictes, de mans obertes i punys tancats.
Manuel Forcano
Explora el monogràfic
Què cantes, Partènope?
Les sirenes encara canten a Nàpols. Seguint les seves veus, la poeta Laura Casielles recorre els carrers i les ruïnes de la ciutat, entre mites antics i literatura contemporània.
L’humanisme mediterrani
En aquest article lúcid i sensible, Héla Béji explora la gradual desil·lusió del mite mediterrani, nascut arran de l'entusiasme dels processos d’independència.
Tragèdies mediterrànies i mites futurs
Hani Hassan explora el poder simbòlic i històric del Mediterrani, contrastant les seves ribes tranquil·les i acollidores amb el més tumultuós Atlàntic.
La Mediterrània. Entre mites, relats i somnis
Hi ha mites que parlen de Nosaltres, que parlen en Nosaltres. Com ara Europa, aquest mite que va donar el seu nom i el seu rostre al nostre continent. És des de Sidó, l'actual Saïda al Líban, que la bella Europa, filla d'Agenor, va ser raptada per Zeus, transformat en un brau alat.
La Mediterrània, el lloc on els rostres es confonen
La Mediterrània és abans que res una manera de ser al món. Els mediterranis, sigui quin sigui el país d’on vinguin, es reconeixen instintivament en similituds culturals i de comportaments, o millor dit de temperaments.
Les dones, una presència constant al voltant del mar Mediterrani
Desafiem les narratives històriques centrades en els homes rastrejant la presència persistent però oculta de les dones al llarg dels mites, les religions i els períodes històrics mediterranis.
Noves guerres en mars vells. Un nou somni de la pau mediterrània?
Avui en dia ja no és possible començar un text sobre la Mediterrània amb frases sobre una època passada de prosperitat i benestar. Si la «pau» és una categoria, avui qualsevol cosa que escrivim portarà inevitablement l'ombra d'un apocalipsi.
Velles notícies des d’una incerta ciutat mediterrània
Sovint es descriu Mostar a través del seu pont. Tanja Miletić tria un camí diferent. Llegeix la ciutat a través d'un llibre. En aquest assaig profundament personal que convida a la reflexió, la dramaturga bosniana revisita el Breviari mediterrani de Predrag Matvejević.
Narratives
Metamorfosi mediterrània
L'escriptora i filòsofa Karima Ziali reprén algunes de les qüestions centrals abordades a la darrera edició del certamen literari "A Sea of Words" i les du més enllà de la ficció.
Dotze relats per imaginar la Mediterrània
En coherència amb el seu compromís amb el diàleg intercultural i amb la cultura com a motor de canvi social, QM incorpora els relats finalistes de la darrera edició del concurs literari Un mar de paraules (A Sea of Words) a la seva programació editorial mitjançant una publicació seriada.
«Parleu i mireu»: una simfonia d’escriptores per a una nova visió de la Mediterrània
Explorant noves veus femenines, la Mediterrània es relecte des d’escriptores migrants, hereves d’Assia Djebar, que transformen el silenci en paraula. Els seus relats fan del mar un espai de trànsit, resistència i trobada, trencant estereotips.
Fàtima Mernissi, la teixidora de la Mediterrània
Fàtima Mernissi (Fes, 1940 – Rabat, 2015) va debanar el seu cabdell creatiu, històries d'activisme i resistència; de feminisme valent; i va obrir camins insospitats en la relació íntima entre gènere, religió, cultura i poder.
Civilització o frontera? El mite d’una Europa judeocristiana en questió
Una conversa entre la periodista i historiadora francotunisiana Sophie Bessis i Manuel Forcano, poeta, traductor i doctor en Filologia Semítica.
Diàlegs
El Tànger fora de postal
El Tànger i el Marroc contemporanis explicats a través de les veus d’Amina Mourid, Claire Trichot i Zoubeir Ben Bouchta: una cartografia dels reptes i les oportunitats que travessen el territori, els drets socials i la cultura.
Al jardí de les posidònies
En el marc incomparable de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola i Maryam Touzani conversen sobre identitat, pertinença, feminisme i migració. Dues mirades cinematogràfiques que exploren els vincles invisibles entre les dues ribes del Mediterrani.
Entrevista amb AMAL RAMSIS, directora de cinema i guionista egípcia
La filmografia de Ramsis ha estat reconeguda en festivals internacionals i reflecteix una manera de treballar amb la càmera profundament arrelada en el compromís, el territori i l'experiència viscuda.
Egipte, entre la faula i la veritat: una conversa amb el director Sherif El Bendary
Les pel·lícules de Sherif El Bendary qüestionen el Mediterrani idealitzat, mostrant fractura i desigualtats a Egipte. Amb realisme màgic, el seu cinema reflecteix les lluites dels grups marginats i un retrat més complex.
El cinema davant els mites d’una Mediterrània homogènia
L’article reflexiona sobre com el cinema construeix la memòria de les migracions i l’imaginari mediterrani, creant un espai crític per desmuntar estereotips i repensar la nostra història comuna amb Ricard Zapata.
El teatre davant del mite de la Mediterrània: Diàleg amb Carme Portaceli
Carme Portaceli destaca el teatre com a espai de memòria i trobada mediterrània, on tragèdia i humor es combinen. Els artistes de la regió transformen el dolor en art, preservant tolerància i resiliència com a identitat comuna.
Perspectives
La caiguda del dictador a Síria i el renaixement de les cendres
Una càmera en comptes d'una pistola. Des de les primeres protestes a Palmira fins a tornar-hi després de la caiguda d'Assad, el periodista sirià Daham Alasaad narra l'exili, la memòria i la recerca de justícia en un país que malda per renéixer de les cendres.
Un arxiu visual de Toni Catany: “La meva Mediterrània”
Toni Catany, amb La meva Mediterrània, ofereix una mirada íntima i plural del Mediterrani, lluny d’estereotips. El seu arxiu fotogràfic mostra la bellesa i complexitat del mar i la seva gent, convertint paisatges en emocions compartides.
Relats d’un mar inquiet: narratives documentals de la Mediterrània
En col·laboració amb MEDIMED, aquesta selecció explora noves narratives mediterrànies: mirades migrants i polítiques que reescriuen els seus mites des de la memòria i la resistència. Un viatge per una mar inquieta.
Un cinema en moviment: la resistència des dels marges
La Between Women Filmmakers’ Caravan (BWFC) s'ha convertit en un espai nòmada de resistència i llibertat creativa que articula un compromís polític capaç de promoure el cinema creat per dones, arreu del món, sens dubte, però especialment dins dels països àrabs.
Un Mediterrani de pel·lícula
Henda Haouala explora com el cinema converteix la Mediterrània en personatge. De Cabiria a El gran blau, revela una mar mítica i política, entre la bellesa, el conflicte i el desequilibri Nord–Sud.
Tinta que persisteix: còmics palestins contra l’oblit
Projecte visual de la Fundació Al Fanar que explora el còmic palestí com a acte de memòria i resistència. Aquestes obres reescriuen el relat mediterrani des de l’exili i la vida quotidiana.
Voices
Del mite a la responsabilitat: quan Amin Maalouf parla a la Mediterrània
Amin Maalouf received the International Catalunya Prize for his work building cultural bridges. He revived the Mediterranean as a crossroads and urged coexistence as a shared duty.
Un homenatge a la Mediterrània a través de la música i el mite
Dirigit per Jordi Savall, Orpheus 21 reuneix músics migrants en un viatge per les memòries mediterrànies. De Itàlia a Síria i el Kurdistan, la música esdevé espai de diàleg, amor i espiritualitat.
La Mediterrània desbordada d’Adnan Özer: poesia turca en el vaivé del mite
La veu del poeta turc Adnan Özer revela una Mediterrània íntima i canviant. La seva poesia mística i corporal reescriu el mite entre l’exili, el desig i la memòria.
Del mite al cos: la geografia sensible d’Elizabeth Grech
La poeta maltesa Elizabeth Grech ens porta per una Mediterrània íntima i simbòlica. La seva poesia uneix amor, exili i memòria amb una mirada femenina i resilient.
IEMed also recommends
Tunis acull la mostra “La Mediterrània. Un mar de patrimonis”
L'exposició sobre el patrimoni a la Mediterrània que va organitzar l'IEMed visita Tunis aquest any 2026.
Women, Culture, and the Path Toward Equality
On the occasion of International Women’s Day 2026, we aim to foreground the reflections of women working in the cultural field and connect their voices to the concrete activities carried out within our culture programme in 2025.
Concert a Tetuan, Capital Mediterrània de la Cultura i el Diàleg 2026
Un concert d'Ensemble Mediterrània, un grup de músics de diferents països mediterranis, en el marc de la iniciativa de les Capitals Mediterrànies de la Cultura i del Diàleg 2026 de la Fundació Anna Lindh.
QM, una revista de l’IEMed de pensament i cultura mediterranis
President executiu de l’IEMed, Senén Florensa
Director gerent, Roger Albinyana
Directora del Departament de Cultura, Gènere i Societat Civil, Gemma Aubarell
Consell assessor de QM: Lola Bañón, Hélé Béji, Thierry Fabre, Hani Hassan, Carme Portaceli, Isona Passola, Mònica Rius, Chaima Ramzy, Carme Riera
Coordinador del monogràfic núm. 38: Manuel Forcano
Equip editorial de QM: Mariona Rico, Lisa Hamou, Sergi Doladé, Jordi Bertran, David Rodríguez Seoane
Fotografia de la capçalera: Toni Catany. Meknès, Marroc, 1989. © Fundació Toni Catany
