Amb una barreja de poesia i crua honestedat, les pel·lícules de Sherif El Bendary proporcionen una visió d’Egipte i, de forma més general, de la Mediterrània, que contrasta clarament amb les imatges idíl·liques que sovint es projecten sobre la regió. Lluny dels clixés de postal d’harmonia i de riquesa cultural, el seu cinema profunditza en les fractures, els silencis i les contradiccions que donen forma a la vida de cada dia. El Bendary ens convida a qüestionar els cèlebres ideals de diversitat i de civilització, oferint en canvi una Mediterrània marcada per la tensió, la complexitat i la resistència.
Durant el Festival de Cinema Euroàrab Amal de Santiago de Compostela celebrat els dies 24 i 25 de març, vam tenir l’oportunitat de parlar amb Sherif El Bendary sobre aquestes temes, explorant com el seu cinema posa en entredit mites que presenten la Mediterrània com un espai harmoniós i unificat.
Aquest intercanvi va tenir lloc en el marc del projecte MASAR AL AMAL («Camí d’esperança» en àrab), un laboratori de redacció de guions dedicat a acompanyar directors i directores àrabs emergents en la creació de pel·lícules de ficció i documentals. La iniciativa forma part del programa MASAR Ahora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) en col·laboració amb la Fundación Araguaney i el Festival Amal.
Les seves pel·lícules sovint contrasten clarament amb la imatge idíl·lica de la Mediterrània com un espai d’harmonia i de cultura compartida. Què significa per a vostè aquesta narrativa i de quina manera creu que la seva feina la qüestiona o la desmunta, especialment des de la seva perspectiva arrelada al Caire?
La idea de la Mediterrània com un espai harmoniós és més el resultat d’una projecció que una realitat. És una narrativa romàntica, que sovint passa per alt les desigualtats, els conflictes i les tensions històriques no resoltes que encara conformen la regió. Les meves pel·lícules estan arrelades al Caire, però el Caire no és un cas aïllat, forma part d’un context mediterrani més ampli. El que miro de fer amb la meva feina es desmuntar aquella il·lusió d’harmonia centrant-me en les fractures, en les diferències de classe, la repressió política i les lluites silencioses que la gent carrega a sobre. L’harmonia existeix, però sobretot en postals o fulletons turístics, no en les vides d’aquells i aquelles que han d’enfrontar-se a les privacions diàries.
Sovint es lloa la Mediterrània per la seva diversitat cultural, però fins on arriba realment aquesta tolerància, especialment quan ens referim a la identitat, la sexualitat o les veus dissidents? A Better Than Earth, vostè retrata la repressió de l’homosexualitat a Egipte. Creu que la diversitat a la regió és més un ideal convenient que una realitat viscuda, i com li permet el cinema fer front a aquesta diferència?
Crec que ens agrada la idea de diversitat més del que realment l’abracem. A la major part de la regió, se celebra la diversitat només quan no és amenaçadora o quan es refereix al menjar, la música, les llengües. Però quan es tracta d’identitat, sexualitat, expressió política, especialment qualsevol cosa que posi en qüestió normes tradicionals o religioses, veiem una imatge molt diferent. A Better Than Earth, em vaig centrar en l’experiència d’algú que és criminalitzat pel simple fet d’existir. Aquella història no tracta només de l’homosexualitat, tracta de com no aconseguim reconèixer la humanitat en altres que no són com nosaltres. Així que no, no crec que realment acceptem la diversitat, no quan ens incomoda. I el cinema és un dels pocs espais on puc fer front a aquesta hipocresia.
Des de la revolució de 2011, Egipte ha viscut una difícil barreja d’esperança, desencís i contradiccions surrealistes diàries. Sovint vostè recorre a la faula i al realisme màgic per retratar aquesta atmosfera, on l’absurd es combina amb la realitat. Per què fa servir aquestes eines narratives, i com l’ajuden a copsar i criticar les tensions socials i polítiques de l’Egipte postrevolucionari?
Després del 2011, la realitat egípcia es va tornar cada vegada més surrealista. La revolució va donar esperança a la gent, i ràpidament es va convertir en desencís. Aquell caos emocional, la contradicció entre el que somiàvem i el que realment va passar, no sempre es pot copsar únicament mitjançant el realisme. És per això que sovint recorro al realisme màgic i a la faula. Aquestes eines em permeten expressar el que sento que emocionalment és veritat, tot i no ser literalment veritat. L’absurd es converteix en un mirall per a les nostres vides de cada dia, en què la burocràcia, l’opressió i la resistència s’entrellacen de maneres estranyes i sovint iròniques. És també una manera de poder parlar lliurement en un clima en què la crítica política directa pot tenir un cost.
La imatge d’Egipte com un «pont» entre Orient i Occident i el «bressol de la civilització» sovint està profundament arrelada en les narratives culturals. Tanmateix, les seves pel·lícules presenten un punt de vista diferent, subratllant un país dividit per contradiccions i un trauma no resolt. Com qüestiona el seu cinema aquesta visió nostàlgica d’Egipte i reformula el seu paper en la Mediterrània actual?
Aquella imatge d’Egipte com a pont cultural o bressol de la civilització ens l’ensenyen a escola i, sí, és una font d’orgull. Però quan avui et passeges pel Caire, no estàs caminant sobre la història; estàs caminant sobre d’un present ple de contradiccions, desigualtat i trauma no resolt. Les meves pel·lícules no són nostàlgiques. No m’interessa ressuscitar velles glòries. Vull mostrar l’Egipte que existeix ara, l’Egipte on la joventut se sent atrapada, on tradició i modernitat xoquen cada dia, on el passat es percep més com un llast que com un fonament. Si la meva feina reformula la imatge d’Egipte, espero que ho faci ancorant-la en les experiències viscudes de les seves persones i no només en eslògans o en la mitologia.
Per aprofundir en aquesta reflexió, us convidem a veure aquest fragment de vídeo en què Chaymaa Ramzy parla amb Sherif El Bendary durant el taller de redacció de guions celebrat com a part del projecte de cooperació amb el món àrab MASAR AL AMAL, organitzat pel Festival de Cinema Euroàrab Amal.
Més informació sobre el taller: festivalamal.com/taller-formulacion-masar-al-amal