QM
La nova revista QM, disponible en format digital i imprès, vol esdevenir un punt de trobada per al coneixement, la inspiració i la reflexió. En col·laboració amb artistes, pensadors, creadors i personalitats culturals, QM busca definir els fonaments d’una Mediterrània compartida i orientada cap al futur, que ens uneix i ens impulsa com a comunitat cultural
El Mediterrani: quin mite volem?
El primer monogràfic de QM proposa una reflexió sobre el mite del Mediterrani, no només per deconstruir-lo, sinó també per descobrir valors compartits que ens puguin orientar cap a un relat renovat de qui som i cap a on volem anar. Fidels a la tradició secular de la nostra regió, ofereix una àgora on veus de tot el Mediterrani poden trobar-se, expressar-se lliurement i repensar, plegades, qui som.
Un mite d’harmonia i diversitat sota escrutini
Durant segles, el Mediterrani ha estat imaginat com un espai modelat per un mite unificador: un lloc d’harmonia cultural, lingüística i humana, afavorida per un intercanvi constant i fecund entre pobles i ribes. Totes les cultures mediterrànies són fruit del contacte permanent: fetes de trobades i comiats, de préstecs i apropiacions, d’acords i conflictes, de mans obertes i punys tancats.
Manuel Forcano
QM, una revista de l’IEMed de pensament i cultura mediterranis
President executiu de l’IEMed, Senén Florensa
Director gerent, Roger Albinyana
Directora del Departament de Cultura, Gènere i Societat Civil, Gemma Aubarell
Consell assessor de QM: Lola Bañón, Hélé Béji, Thierry Fabre, Hani Hassan, Carme Portaceli, Isona Passola, Mònica Rius, Chaima Ramzy
Coordinador del monogràfic núm. 38: Manuel Forcano
Equip editorial de QM: Mariona Rico, Lisa Hamou, Sergi Doladé, Jordi Bertran, David Rodríguez Seoane
Fotografia de la capçalera: Toni Catany. Meknès, Marroc, 1989. © Fundació Toni Catany
Explora el monogràfic…
Humanisme mediterrani
Descobreix una meditació lúcida sobre el mite esvaït del Mediterrani, antigament concebut com un pont de civilitzacions i avui fracturat pel desencís. Però en aquesta ruptura hi ressona una crida a la renovació: una invitació a reconstruir el vincle humà més enllà de la nostàlgia i la il·lusió.
Hélé Béji
Les dones, una presència constant al voltant del mar Mediterrani
Desafiem les narratives històriques centrades en els homes rastrejant la presència persistent però oculta de les dones al llarg dels mites, les religions i els períodes històrics mediterranis.
Sophie Bessis
Tragèdies mediterrànies i mites futurs
Mira’t al mirall del Mediterrani, un mar on conviuen somnis compartits i divisions. Entre bellesa i tensió, trobada i pèrdua, reflecteix les contradiccions del nostre temps i l’esperança fràgil d’una unitat reimaginada.
Hani Hassan
Noves guerres en mars vells
Avui en dia ja no és possible començar un text sobre la Mediterrània amb frases sobre una època passada de prosperitat i benestar. Qualsevol cosa que escrivim portarà inevitablement l’ombra d’un apocalipsi.
Serhan Ada
Entre mites, relats i somnis
Recorre el Mediterrani com un tapís viu de memòria, política i imaginació. Aquesta reflexió convida a navegar pels seus mites superposats i les seves fronteres fluides, tot descobrint les històries humanes que en tornen a teixir el sentit.
Thierry Fabre
El lloc on els rostres es confonen
Endinsa’t en una meditació poètica sobre el Mediterrani com una manera d’estar al món: un espai on les identitats flueixen, les memòries s’entrellacen i el moviment esdevé pertinença. Més enllà de fronteres i nacionalismes, ens convida a redescobrir la humanitat que connecta les seves ribes.
Zineb Mekouar
Veus
Entrevistes, converses, pòdcasts i propostes musicals que complementen els articles del monogràfic sobre el Grand Tour i l’orientalisme com a motors d’un mite mediterrani potser ja superat. Veus ens permet escoltar els secrets i les paraules de pensadors, artistes i agents culturals mediterranis, ampliant els temes i continguts explorats en les diverses llengües del Mediterrani
Del mite a la responsabilitat: quan Amin Maalouf parla amb el Mediterrani
Una reflexió en què Amin Maalouf reimagina el Mediterrani com un símbol viu de diàleg i diversitat, una crida a redescobrir la convivència en un món cada vegada més connectat però profundament dividit.
Un homenatge al Mediterrani a través de la música i el mite
Un viatge sonor amb Orpheus 21, l’odissea musical de Jordi Savall que uneix veus de la Itàlia medieval, Síria i el Kurdistan per evocar l’amor, l’exili i la memòria compartida que lliga el Mediterrani..
El Mediterrani desbordant d’Adnan Özer: la poesia turca en l’anada i tornada del mite
Submergeix-te en un mar poètic on Adnan Özer revela un Mediterrani íntim i inquiet —un espai on cos, exili i desig s’entrellacen per reescriure’n el mite a través de la memòria i l’emoció.
Del mite al cos: la geografia sensible d’Elizabeth Grech
Sail through the verses of Elizabeth Grech, where desire, loss, and memory flow together to reshape the Mediterranean as a living experience of exile, femininity, and resilience — a sea of emotions constantly transforming.
Perspectives
Documentals i seleccions cinematogràfiques dialoguen amb articles i reportatges fotogràfics que capturen l’essència del mite mediterrani —tant present com futur. Mirades ens convida a observar el món amb profunditat, deconstruint i reconstruint un relat visual que enriqueix el contingut de la revista
Arxiu visual de Toni Catany: La meva Mediterrània
Fundación Toni Catany
A través de l’objectiu de Toni Catany, el Mediterrani esdevé íntim, plural i profundament humà. A La meva Mediterrània (1991), va crear un arxiu visual d’emoció i llum que revela un mar viu teixit de viatges, records i bellesa compartida.
Relats d’un mar inquiet: narratives documentals del Mediterrani
Aquesta selecció presenta noves narratives mediterrànies —veus migrants, polítiques i poètiques que reescriuen els seus mites a través de la memòria, la resistència i la renovació. Un viatge per un mar en moviment.
El Mediterrani, actor a la gran pantalla
Cinema turns the Mediterranean into a living character, a mirror of beauty and conflict, memory and myth. From Cabiria to The Big Blue, it reimagines this sea as both dream and frontier.
Tinta que persisteix: el còmic palestí contra l’oblit
Un recorregut visual pel còmic palestí com a acte de memòria i resistència. A través de l’exili, la quotidianitat i la lluita per existir, aquestes obres recuperen i redibuixen els relats silenciats del Mediterrani.
Diàlegs
Egipte entre la faula i la veritat: conversa amb el cineasta Sherif El Bendary
A través de la mirada de Sherif El Bendary, el Mediterrani abandona la seva harmonia idealitzada per mostrar fractures i desigualtats. Arrelat al Caire i impregnat de realisme màgic, el seu cinema amplifica les veus marginades, convertint l’absurd quotidià en un mirall de la realitat postrevolucionària i de la resiliència humana.
El cinema davant els mites d’un Mediterrani homogeni
En conversa amb Ricard Zapata, aquest diàleg explora com el cinema preserva les memòries migratòries i reimagina el Mediterrani com una geografia emocional compartida. A través del cinema, afrontem estereotips, recuperem històries silenciades i reflexionem sobre les fronteres, visibles i invisibles, que defineixen la nostra història col·lectiva.
El teatre i el mite del Mediterrani: conversa amb Carme Portaceli
Carme Portaceli reimagina el teatre com un espai viu de memòria mediterrània, on la tragèdia es troba amb l’humor i les ferides col·lectives troben veu a través de l’art. En la seva visió, l’escenari esdevé una riba de trobada que preserva el diàleg, la tolerància i la bellesa fràgil d’una resiliència compartida.
Narratives
Dotze relats per imaginar la Mediterrània
Guardonat amb el segon premi del certamen literari “Un mar de paraules”, el relat d’Aicha Saïd Larabi no deixa indeferent al lector.
QM incorpora els relats finalistes de la darrera edició del concurs literari de l’IEMed en una publicació seriada.
«Parla i mira»: una simfonia d’escriptores per a una nova visió del Mediterrani
A través de noves veus femenines, el Mediterrani és rellegit per escriptores migrants, hereves d’Assia Djebar, que transformen el silenci en paraula. Els seus relats fan del mar un espai de trànsit, resistència i trobada, tot qüestionant estereotips.
Meritxell Joan
Fàtima Mernissi, la teixidora de la Mediterrània
Fàtima Mernissi (Fes, 1940 – Rabat, 2015) va debanar el seu cabdell creatiu amb històries d’activisme i resistència, de feminisme valent, i va obrir camins insospitats en la relació íntima entre gènere, religió, cultura i poder. Als 10 anys de la seva mort, un acte a Barcelona li ha rendit homenatge.
Existeix una Europa judeocristiana?
La periodista i historiadora Sophie Bessis especialitzada en les relacions entre el Nord i el Sud de la Mediterrània i col·laboradora de QM, conversa amb el poeta i expert en Filologia Semítica Manuel Forcano sobre la idea de “civilització judeocristiana” i les seves implicacions històriques, culturals i polítiques en el context actual.
L’IEMed també recomana
The Renewed Value of Cultural Diplomacy in Euro-Mediterranean Relations
La diplomàcia cultural no es redueix a una eina d’influència, sinó que consisteix en una cooperació genuïna centrada en la comprensió mútua i els valors compartits, més enllà de les agendes estatals, explica Gemma Aubarell en aquesta contribució a l’IEMed Mediterranean Yearbook 2025.
Dones, cultura i el camí cap a la igualtat
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2026, reunim veus inspiradores d’arreu del Mediterrani per destacar com la cultura pot promoure la igualtat de gènere. Periodistes, escriptores, poetes i artistes reflexionen sobre el paper de la creativitat, el coneixement i el diàleg en la configuració de societats més inclusives i equitatives.
Comença la itinerància a Catalunya de la mostra “Càlams i vinyetes”
Aquesta exposició, que reivindica el còmic com un llenguatge accessible i capaç de generar empatia, diàleg i pensament crític, recorre partir del mes de març la xarxa de biblioteques de Catalunya. Organitzada per la Delegació del Govern Català al Nord d’Àfrica amb la col·laboració de l’IEMed i el suport de la Diputació de Barcelona.
Amb el suport de
