Des de fa segles, la Mediterrània s’ha concebut com un espai associat a un mite harmonitzador de cultures, llengües i persones a través d’un intercanvi constant i fructífer entre els pobles i les ribes. Totes les cultures mediterrànies són fruit del contacte entre si, fetes de trobades i comiats, de préstecs i furts, d’acords i combats, de mans esteses i de punys tancats.

“Totes les cultures mediterrànies són fruit del contacte entre si, fetes de trobades i comiats, de préstecs i furts, d’acords i combats.”

Així s’ha construït, al llarg del temps, de manera imparable i connatural, un espai vast de curiositat i interès per l’altre, però també de por i desconfiança, de recel i sospita.

Els valors positius i de progrés que la Il·lustració i el Romanticisme neoclàssic van sintetitzar en l’imaginari mediterrani, i que també les avantguardes culturals van construir al voltant dels codis de diversitat, naturalesa, bellesa i raó, es troben avui, novament, en dubte davant les crisis actuals —que són les de sempre—, els conflictes d’avui—, els conflictes d’avui —les de sempre— entre les vores.

“El panorama actual s’allunya de l’epítet clàssic de Mare Nostrum, ja que avui se’ns mostra amb cruesa com un espai de fronteres i clausures.”

Repensant el mite mediterrani

Tot plegat ens obliga a replantejar la vigència de certs mites al voltant d’una idea edulcorada i harmonitzadora de la Mediterrània. El panorama actual s’allunya de l’epítet clàssic de Mare Nostrum, ja que avui ens mostra amb cruesa com un espai de fronteres i clausures, d’identificacions excloents, de narratives d’odi i confrontació. Es descompon així la idealització del mite d’una Mediterrània harmonitzadora, de valors de progrés i pau.

“Potser el mite idealitzat de la Mediterrània no és res més que el desig d’alguns.”

Potser el mite cultural d’aquest espai de quatre vores té més arestes de les que fins ara contemplem, i ens haguem estancat en uns estereotips que l’han convertit en una quimera allunyada de les diverses realitats que el configuren.

La construcció històrica del mite mediterrani

La nova versió de Quaderns de la Mediterrània que impulsa l’Institut Europeu de la Mediterrània des de Barcelona vol reflexionar sobre el mite del Mediterrani, tant per desemmascarar-lo com per trobar els motius i punts en comú que ens condueixin a construir una nova narrativa de qui som i cap on volem anar. Dibuixar, doncs, entre tots els artistes, creadors, pensadors i agents culturals de les quatre ribes, les línies mestres d’una identitat que, per comuna i compartida, ha de ser positiva i fer-nos avançar com a col·lectiu cultural.

El nou QM, en el primer número en aquest nou format digital i en paper, serà una plataforma per discutir i debatre sobre el mite del Mediterrani a la manera secular del nostre espai: una àgora on se senten les veus de les quatre ribes i puguin dialogar francament i amb llibertat.

“El nostre objectiu és reunir a les nostres pàgines i pantalles les opinions i punts de vista de personalitats que enfrontin les dades fredes de la realitat amb la calor dels seus somnis.”

Cap a una nova narrativa de la Mediterrània

Ens quedem, doncs, amb aquestes preguntes als llavis:

• Continua vigent el mite de la Mediterrània que coneixem?
• Quin és exactament aquest mite?
• Quins són els tòpics o estereotips que avui continuen definint-nos com a mediterranis?
• Quin mite del Mediterrani volem o necessitem avui?
• Volem o podem construir una narrativa que doni forma a la nostra identitat com a habitants i fills de la Mediterrània?

Els pensadors i creadors de les seves quatre ribes poden anticipar-nos algunes respostes, i el nou QM vol recollir totes les coses bones que puguin aportar.

“Els mites —es diu— són eterns, i en això rau tant la seva immutabilitat com la seva capacitat per transformar-se.”

El mite del Mediterrani encara vigent avui és producte d’una època concreta i d’uns ideals d’harmonia artística, de bellesa clàssica, de benestar climàtic i d’exotisme amable que semblen soscavar i deixar enrere la nostra contemporaneïtat i el vertigen frenètic de l’actualitat.

L’actualitat, aquest immediat, la realitat del temps que vivim, semblen haver dissolt el mite de la Mediterrània que el Grand Tour i l’orientalisme van construir i van mantenir vigent fins ben entrat el segle XX. Per comprendre millor aquest canvi de paradigma —dolorós però real, tràgic però també esperançador— en el nostre incipient segle XXI, cal delinear amb més precisió els contorns d’aquesta imatge idealitzada de l’espai mediterrani i identificar els elements concrets que estan a l’origen d’uns patrons culturals que, per la seva pluralitat, riquesa, vitalitat i caràcter civilitzador, s’han revelat enormes, profunds, significatius i duradors.