1979-2019: 40 anys de guerra a l’Orient Mitjà

Les protestes als carrers del món àrab l’any 2011 i les que tenen lloc avui en alguns països de la regió, com Algèria o el Líban, tenen un pes específic diferent al que poden tenir les protestes que es registren amb reivindicacions semblants a altres indrets del món. 

Hamit Bozarslan, director d’estudis à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París, assenyala que aquesta especificitat és deguda a les dinàmiques que es van generar al món àrab l’any 1979, amb la fallida dels moviments d’esquerres i l’emergència de l’islamisme fruit de diversos fets, i que continuen marcant l’evolució d’aquesta regió. 

El context revolucionari del 2011 al món àrab, que reivindicava “dignitat”, “llibertat”, “igualtat” i “respecte”, tenia com a objectiu integrar-se en el que l’anomenada “societat liberal democràtica burgesa”. Però, va fracasar a excepció de Tunísia.

Prop de deu anys més tard, l’expert veu en les protestes al Sudan, Algèria, Líban o Iraq, una lluita per assolir la “ciutadania”, en el sentit de gaudir de participació política real i de capacitat de determinar el propi futur. Unes reivindicacions que estan en sintonia amb les observades a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia però que posen de relleu, segons Bozarslan, que les dinàmiques prerevolucionàries tenen un pes significatiu en l’evolució del món àrab.

Bozarslan és col·laborador habitual de mitjans francesos com Le Monde i és autor d’una llarga llista d’obres, entre les quals, l’assaig Crise, violence et dé-civilisation (2019), Révolution et état de violence. Moyen-Orient 2011-2015 (2015), Histoire de la Turquie. De l’Empire à nos jours (2013), Une histoire de la violence au Moyen-Orient. De la fin de l’Empire ottoman à al-Qaida (2008), From Political Struggle to Self-Sacrifice : Violence in the Middle East, (2004), La question kurde : Etats et minorités au Moyen-Orient (1997).