Aula Mediterrània

Donem suport al coneixement i a la recerca acadèmica interdisciplinaris sobre temes mediterranis, atraient talent i generant reflexió.

Des de fa més de 25 anys l’IEMed ha bastit una estreta col·laboració amb l’àmbit universitari que va culminar l’any 2010 amb l’organització a Barcelona del WOCMES (World Congress on Middle Eastern Studies). D’aquesta estreta col·laboració neix l’any 2014 el programa Aula Mediterrània, un marc de col·laboració estable entre l’IEMed i el món acadèmic.  

Aula Mediterrània s’organitza en coordinació amb més d’una desena de programes de màster de diferents universitats que, en els seus plans curriculars, imparteixen continguts relacionats amb la regió euromediterrània, i molt especialment sobre Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. L’objectiu d’Aula Mediterrània és donar suport al coneixement i la recerca sobre temes mediterranis i contribuir a internacionalitzar l’acadèmia local gràcies a l’oportunitat de mobilitzar experts, acadèmics i actors rellevants del coneixement i l’estudi de l’entorn mediterrani. Per mitjà d’aquest programa tenen l’oportunitat de teixir xarxes de complicitat amb universitats d’arreu del món.   

Juntament amb les diverses universitats implicades, l’IEMed estructura el programa en tres pilars, fonamentats en dos eixos entorn de la recerca i la reflexió: un cicle de conferències, un seminari acadèmic i els Premis Aula als millors treballs de final de màster de temàtica mediterrània. Aquests tres pilars es complementen amb activitats liderades per estudiants, seminaris de recerca organitzats pels equips docents, als quals l’IEMed dona suport, així com iniciatives complementàries com ara cicles de cinema i debats amb actors socials destacats de la regió euromediterrània. 

Llibertat de càtedra –són les universitats participants les que escullen els temes i els participants en els diferents àmbits i, per tant, les que marquen l’agenda del programa–, pluralitat, internacionalització acadèmica i interdisciplinarietat són les tres premisses que vertebren Aula Mediterrània. Tot això amb la voluntat final d’estimular l’interès, l’estudi i les oportunitats de recerca sobre temes mediterranis entre les i els joves universitaris. Aula Mediterrània permet fomentar l’interès i la innovació acadèmica i és un pol de creació de massa crítica jove, interessada a promoure les relacions i el coneixement a les dues ribes de la Mediterrània. Tot mobilitzant personalitats rellevants del món acadèmic, polític, social i cultural, tant d’Europa com molt especialment de la riba sud, Aula Mediterrània és una cita imprescindible del món acadèmic i cultural mediterrani.  

Des del curs acadèmic 2020-2021, Aula Mediterrània s’ha agermanat amb la nouvinguda Aula Árabe, impulsada per Casa Árabe des de 2019-2020, per ampliar l’oferta de conferències i fomentar l’intercanvi entre els participants d’ambdós programes. 

Edició 2019 - 2020

El Programa Interuniversitari Aula Mediterrània 2019-2020 va oferir un cicle de conferències per donar claus per comprendre alguns dels principals reptes actuals a la Mediterrània. En 24 conferències celebrades entre octubre de 2019 i maig de 2020, experts internacionals van analitzar la situació sociopolítica de països com el Marroc, Jordània o Líbia, temes transversals com la migració, els refugiats, el paper de la dona o la rivalitat entre l’Aràbia Saudita i Iran, entre d’altres.

A més del cicle de conferències i del seminari interdisciplinari anual, el programa Aula Mediterranean (coorganitzat entre l’IEMed i 12 Màsters sobre temes mediterranis), també premia els Millors Treballs Finals de Màster.

Els alumnes premiats d’aquesta edició són:

Irene Ceccarelli (Màster d’Estudis Àrabs Contemporanis, UAB)
“Maternitat: guerra, desplaçament i exili a la literatura àrab moderna”

Aquesta investigació analitza la representació de la maternitat en contextos de guerra, desplaçament i exili en quatre textos literaris contemporanis. Com la migració és un tema central d’aquest estudi, comú a totes les obres analitzades, també es fa èmfasi sobre l’autorepresentació de la subalternitat. Donat el diferent origen dels autors, un dels objectius d’aquesta investigació és demostrar com la maternitat i el desplaçament poden ser aspectes universals i socials alhora que íntims i personals. Així mateix, s’aborda la lògica binària que confina a les mares en allò “bo” o allò “dolent”, lògica alimentada per retòriques tradicionals i generalitzadores. Aquest estudi s’enriqueix amb les entrevistes a dos dels autors els llibres dels quals han estat analitzats durant la investigació.

Laura Terré Llorens (Màster Món Àrab i Islàmic, UB)
“Política lingüística i educació al Marroc”

El Marroc és un país amb una diversitat lingüística on, a més de l’àrab i l’amazic com a llengües vernacles, se sumen altres llengües d’ús habitual, com ara el francès, l’anglès o el castellà. La investigació analitza la situació de cadascuna d’aquestes llengües i les diferents polítiques lingüístiques que el país ha aplicat al sistema educatiu des que van aconseguir la independència el 1956. Alhora, analitza les diferents reformes educatives impulsades en les dues primeres dècades del segle XXI des d’un punt de vista lingüístic; i també els debats sorgits en els darrers anys que involucren llengües i educació, i que fan referència a la situació de l’amazic, l’àrab dialectal i les llengües estrangeres a l’escola.

Mostafa Mohamed ElKordy Abdelmoaty (Master’s in Migration Studies, GRITIM-UPF)
“La frontera de Rafah. Entre terrorisme, pressions exògenes i endògenes”

Aquesta tesi aborda les polítiques de control fronterer a Egipte, centrant-se a la frontera de Rafah, probablement una de les més complexes de la regió i del món sencer. A més, s’analitza la possible relació entre el control d’aquesta frontera i el terrorisme al Sinaí en el cas de tres règims al poder a Egipte-Mubarak, Morsi i Al Sisimplinant un buit crucial a la literatura.
Aquest estudi s’ha basat en una metodologia qualitativa, ha utilitzat la selecció de casos per identificar els principals atemptats terroristes, així com l’anàlisi de fonts primàries i secundàries, a més d’entrevistes a experts per estudiar les decisions preses pels diferents actors i revelar-ne la lògica intersubjectiva darrere de cada reacció en termes de control fronterer.
Els resultats mostren que, sorprenentment, tots els diferents règims analitzats van agafar camins molt similars en un enfocament de confrontació. A més, malgrat la suposada rellevància dels atacs terroristes per al control fronterer, la pressió exògena i endògena juga un paper important en la configuració de les polítiques frontereres.


No s'han trobat resultats