Un retorn a l’arabitat: escriptors mizrahim a la literatura israeliana

25 febrer 2016. Des de les 18:30 | Conferència | Espanyol | IEMed, Barcelona

A pesar que durant segles l’ús tant de l’àrab com de l’hebreu ha estat percebut per molts jueus com a natural i senyal identitària. Amb l’inici del conflicte àrab-israelià i, més tard, amb l’establiment de l’hebreu com a llengua oficial de l’Estat d’Israel, el nombre de jueus àrab-parlants es va reduir dràsticament i l’àrab va passar a considerar-se una llengua culturalment inferior i enemiga. Les noves generacions d’escriptors originaris del món àrab, van perdre la possibilitat de recórrer a aquesta llengua per expressar-se perquè el seu ús es va restringir únicament als espais privats.

L’escriptor Almog Behar, considera que la raó per la qual notables poetes mizrahim com Erez Biton i Amira Hess han reprès l’àrab com a eina d’expressió juntament amb l’hebreu durant les darreres dècades, ha estat la necessitat de comunicar aspectes culturals característics de la seva comunitat que l’hebreu oficial era incapaç de transmetre.

“Erez Biton i Amira Hess han utilitzat la llengua àrab per donar veu a una comunitat jueva que culturalment se sentia identificada amb ambdues llengües i que, a més, a causa dels seus orígens àrabs, presentaven grans diferències culturals amb els jueus provinents d’altres classes socials i espais geogràfics”.

Es pot parlar d’una revolució lingüística àrab en Israel? Quan i com va aparèixer aquest fenomen? I com respon tant la societat israeliana com l’àrab a aquesta iniciativa?