Mediterrani corsari. Històries d’esclaus, pirates i renegats a l’Edat Moderna
27 octubre 2025. Des de les 18:30 | Conferència | Italian | IEMedLa Mediterrània entre els segles XVI i XIX és escenari de la guerra dels corsaris i, en segon terme, de la pirateria: un espai travessat contínuament per homes i mercaderies, compartit en l’activitat comercial i disputat militarment. Sobre aquest espai es projecten les jurisdiccions dels estats nacionals, dels imperis espanyol i otomà, i dels seus respectius aliats. La guerra dels corsaris té, per tant, causes polítiques, militars, econòmiques i religioses; produeix captius, reduïts a l’esclavitud i rescatats per institucions laiques o eclesiàstiques, ordres religiosos, mercaders, mediadors emprenedors o familiars. El rescat esdevé una activitat lucrativa —en la qual els mercaders jueus hi tenen un paper destacat— que teixeix una xarxa financera intricada per tot el Mar Mediterrani i genera un flux incessant d’informació i coneixement.
Per escapar del treball forçat i de la violència de l’esclavitud, molts reneguen de la seva fe: els cristians “es fan turcs” i “es posen el turbant”, i els musulmans demanen el baptisme. Converses sinceres o oportunistes, secretes o exhibides, plantegen el debat sobre la legitimitat de la dissimulació. La intensa mobilitat que caracteritza els qui naveguen crea connexions entre les dues ribes que, tot i estar marcades per profundes fractures polítiques, mantenen alhora una innegable reciprocitat. Practicar la guerra de cors, capturar, renegar, rescatar constitueixen un “nus embolicat” que s’intenta desfer.
Els subjectes en moviment es veuen posats a prova per moltes dificultats, però es mostren interactius davant la realitat hostil que els acull, capaços d’elaborar estratègies, construir relacions, descobrir talents inesperats, i fins i tot de reconfigurar les seves pròpies vides; per tant, no són víctimes passives de les circumstàncies, sinó la única mercaderia que es ven sola, que fins i tot mostra consciència de tenir drets.
Una conferència de Giovana Fiume, catedràtica d’Història Moderna a la Universitat de Palerm. Els seus àmbits d’estudi engloben nombrosos aspectes de l’esclavitud en el Mediterrani, amb especial referència a la mobilitat forçada i voluntària, les conversions en captiveri, la construcció del model de santedat negra i els intercanvis entre diverses cultures religioses. Tot plegat, creuant fonts judicials, literàries i iconogràfiques. La seva bibliografia inclou: Mediterraneo corsaro. Storie di schiavi, pirati e rinnegati in età moderna (Carocci, 2025); Schiavitù mediterranee. Corsari, rinnegati e santi di età moderna (2009); La cacciata dei moriscos e la beatificazione di Juan de Ribera (2014), entre d’altres.
Sessió d’Aula Mediterrània coorganitzada amb el Master’s Degree in World History, UPF
Idioma: italià (amb traducció simultània al castellà)