L’impacte dels refugiats en la planificació urbana de les comunitats locals de Palestina

En els darrers dos segles la planificació urbana de les ciutats palestines s’ha vist modelada per diferents governs: la Turquia otomana, Gran Bretanya, Jordània, Israel i l’Autoritat Nacional Palestina. En aquest context, la crisi del coronavirus posa de manifest els desafiaments als quals s’enfronten les àrees densament poblades i els camps de refugiats de Palestina. 

Segons Abdelrahman Alamarah Tamimi, director general del Grup d’Hidrologia Palestina per al Desenvolupament de Recursos Hídrics i Ambientals (PHG), la fragmentació geogràfica, la manca d’infraestructures, les restriccions d’Israel a l’hora de transferir els diners recaptats a l’Autoritat Palestina o l’alta taxa d’immigració són els principals reptes que té Palestina en plena crisi del coronavirus.

En aquest sentit, l’impacte post-covid19 serà multidimensional: augmentarà un 60% la pobresa, un 32% la desocupació i fins a un 25% el nombre de famílies que necessitaran ajudes financeres. Però, la capacitat de l’Autoritat Palestina és limitada per fer-hi front sumant-li la reducció dràstica del finançament internacional.

A aquests reptes se’ls sumen nombrosos problemes específics com les migracions forçades cap a Síria i el Líban, el creixement desproporcionat dels camps de refugiats, especialment a Gaza, West Bank i al Líban; o els insuficients serveis que ofereix la UNRWA en aquest territori.

Tamimi ha treballat amb ONGs dels Territoris Palestins Ocupats. Durant els últims 25 anys, les seves activitats s’han centrat en el conflicte pels recursos hídrics i en el desenvolupament integrat de les comunitats rurals. Abans de l’establiment de l’Autoritat Palestina, havia estat membre del grup de les contraparts palestines davant la Comunitat Europea i el Banc Mundial. Va ser també consultor per a institucions que treballen en el desenvolupament de projectes ambientals i hídrics en els Territoris Ocupats (PNUD, GTZ, UE, AFD, Banc Mundial) i membre del consell directiu de la Xarxa palestina d’ONGs (PNGO). És professor de Desenvolupament sostenible a la Universitat Al Quds i de Planificació estratègica i Recaptació de fons en la Universitat Àrab Americana. És coautor del report preparat per a la UE Mediterranean challenges 2030 i de nombroses publicacions sobre construcció institucional, empoderament, conflictes transfronterers pels recursos hídrics i diàlegs entre tots els actors implicats.