Les divisions internes esquerden la credibilitat de la UE com un actor rellevant a la Mediterrània

28 març 2019 | Nota de premsa

Fins a 817 experts i actors de les relacions euromediterrànies de 43 països opinen sobre l’estat de les relacions Europa-Mediterrània en la 9a edició de l’Euromed Survey de l’IEMed.

La credibilitat de la Unió Europa a la Mediterrània es veu afectada per les divisions entre els països membres en qüestions clau, la rebilateralització de les relacions entre països de la UE i països socis mediterranis (PSM) i la inconsistència de l’aproximació comunitària vers cadascun d’aquests països.

Aquests factors, de forma preponderant sobre d’altres, malmeten la imatge i el rol que pot jugar la UE a la regió, segons els 817 experts i actors de les relacions euromediterrànies de 43 països consultats durant 2018 per a la novena edició de l’Euromed Survey.

L’enquesta amb què l’IEMed avalua anualment des de 2009 l’estat de les relacions euromediterrànies, s’ha centrat en aquesta edició, titulada “Changing Euro-Mediterranean Lenses”, a canviar l’enfocament euro-cèntric que sovint marca aquestes relacions i posar aquesta vegada el focus sobre Europa i en especial sobre la repercussió que els canvis que viu últimament tenen als països tant del sud com de l’est de la Mediterrània.

Així, l’enquesta permet descobrir com, per als experts euromediterranis consultats, el populisme i el nacionalisme són la principal amenaça per al procés d’integració europeu i que el bloc està avui en molt pitjor forma (per al 54% dels enquestats) que no pas el 1995, quan la UE va llançar a Barcelona el procés d’integració euromediterrània amb els països de la riba sud i est de la Mediterrània. Tot i així, la UE segueix sent percebuda com un actor que no aporta inestabilitat a la regió, una categoria en la que puntuen molt més alt els EUA (26% dels enquestats), els països del Golf (19%) o Rússia (18%).

L’atractiu d’Europa

Per a la majoria consultada (un 50% dels enquestats dels PSM i un 41% en el cas dels europeus), l’atractiu de la Unió Europea s’ha incrementant des de 2011 entre la societat civil dels països del sud i l’est de la Mediterrània, mentre ha declinat entre els seus governants (segons un 38% els enquestats dels PSM i un 50% dels europeus).

Un 78% dels enquestats dels PSM considera que la UE és prioritària en la política exterior del seu país. En aquest sentit, és el primer soci en l’àmbit internacional per als països del Magreb (45%) i el segon en el cas dels de l’est de la Mediterrània (28%), només per darrere dels EUA. Els aspectes més importants de la relació amb la UE per a la majoria d’enquestats dels PSM són la promoció de la democràcia, l’estat de dret i la bona governança (19%), així com la cooperació cultural i científica i en educació (17%).

Vigència de les relacions euromediterrànies

Un bloc de l’enquesta avaluava la idoneïtat dels marcs i institucions que actualment regeixen les relacions euromediterrànies, com la Política Europea de Veïnatge (PEV) o la Unió per la Mediterrània (UpM). En tots dos casos, una àmplia majoria es mostra crítica amb els pocs resultats obtinguts per la PEV i la UpM però aposta per la seva continuïtat i per repensar-ne l’estratègia (un 84% en el cas de la PEV) així com per dotar-les de més impuls i recursos (un 75% dels enquestats en el cas de la UpM).

Representativitat de l’enquesta

817 persones dels 28 països de la UE (51%) i dels 15 del sud i l’est de la Mediterrània (48%) han contestat l’enquesta durant l’any 2018. La meitat són experts de l’àmbit acadèmic i de think tanks i l’altra meitat són actors tant de l’àmbit polític (representants de governs, institucions europees i organitzacions internacionals) com de la societat civil (ONGs, empreses, mitjans de comunicació).

Publicació amb anàlisis d’experts

Els resultats de l’enquesta, així com un informe descriptiu dels principals resultats i tendències observats, es poden consultar en línia en la publicació Changing Euro-Mediterranean Lenses. 9th Euromed Survey. Inclou a més articles d’anàlisi dels resultats de diferents temàtiques signats per experts com Emma Bonino, senadora italiana, excomissària europea i exministra d’Afers Exteriors d’Itàlia; Youssef Cherif, director del Columbia Global Centers, Tunísia; Intissar Fakir, investigador i editor de Sada (Carnegie Endowment for International Peace); Abdennour Benantar, professor associat de la Université Paris 8;  Jean-Pierre Filiu, professor d’Estudis de l’Orient Mitjà à Sciences Po (Paris); Anis Nacrour, excap de la delegació de la UE a Síria (2013-2016), o Tasnim Abderrahim (European Centre for Development Policy Management).