Estat Islàmic: oportunisme i propaganda
10 març 2015 | In the Media
L’organització terrorista Estat Islàmic aprofita qualsevol oportunitat per donar a entendre que ha crescut molt més del que en realitat ho ha fet gràcies, segons Lurdes Vidal, a un modern aparell propagandístic amb dues estratègies: sembrar la por entre l’opinió pública occidental i reclutar combatents i adeptes.
Sota aquesta lògica, l’assassinat de 21 coptes egipcis a Líbia va ser un exercici d’oportunisme premeditat, ha explicat la cap de l’àrea Món àrab i Mediterrani de l’IEMed al programa El Matí a Ràdio 4. A Líbia no hi ha una xarxa de combatents d’Estat Islàmic molt establerta però la situació de desgovern és propícia perquè l’organització terrorista pugui mostrar-se com una amenaça pròxima i directa per a Europa.
A Líbia, s’enfronten dos governs (un amb seu a Trípoli i l’altre a Tobruk) i hi ha una situació de caos social i econòmic, un trencaclosques de milícies — algunes d’elles de tendències molt radicals — i un bon grapat d’armes dispersades per tot el país. Per a Lurdes Vidal són factors que porten Estat Islàmic a invertir en la facció terrorista de Líbia. A més, Estat Islàmic veu en aquest país una font alternativa de finançament arran de les dificultats econòmiques que travessa l’organització a Síria i l’Iraq.
Estat Islàmic no és Al-Qaeda
En aquests moments són organitzacions rivals, assegura l’analista de l’IEMed. Malgrat que a l’Iraq provenen del mateix planter, en tant que exmilitars de l’antic exèrcit de Sadam Hussein, la lluita entre dues personalitats fortes va portar Estat Islàmic a l’escissió durant l’invasió del país l’any 2003.
Totes dues organitzacions són presents a Síria, però els objectius que persegueixen són molt diferents, apunta. Al-Qaeda té com a objectiu eliminar l’enemic, occident, i guanyar-se el cor dels musulmans. Estat Islàmic, en canvi, té una agenda molt més local, focalitzada a conquerir un territori i assentar-s’hi com a força política, per poder governar a través de la instauració d’estructures d’estat, com ara l’escolarització coránica. En aquest cas el combat amb occident sorgeix en un segon pla, explica Vidal, quan l’organització comença a créixer i topa amb l’oposició d’occident que decideix atacar-la.
Pel que fa a les xarxes de reclutament, l’analista està convençuda que són molt semblants en ambdós casos. Ara bé, l’aparell propagandístic d’Estat Islàmic s’ha mostrat molt més atractiu i eficaç. L’organització compta amb tres productores al seu servei que han posat en pràctica recursos innovadors com els “mujatweets”, videos de menys d’un minut amb escenes idealitzades de la vida quotidiana a Raqa. Lluny dels llargs sermons religiosos que difon Al-Qaeda, Estat Islàmic ha mostrat un estil propagandístic més fresc, adreçat a les societats de consum, tant àrabs com occidentals.
Moviments geoestratègics a la regió
Tota la regió està implicada i interessada a combatre Estat Islàmic. Cada estat hi fa front dins del seu territori i protegeix les seves fronteres, però les capacitats són limitades, adverteix l’analista de l’IEMed. Terrenys com el de Jordània són fràgils, donada l’alta presència i sensibilitat dels refugiats sirians.
En el pla de les relacions internacionals, Vidal considera que s’ha perdut una oportunitat d’or. La negociació sobre el programa nuclear iranià podria haver estat una ocasió ideal per plantejar una resposta unitària tant al conflicte de Síria com a l’expansió l’Estat Islàmic. S’ha de pensar més enllà del simple acord nuclear, remarca Vidal. Aprofitar la capacitat d’influència de l’Iran sobre Síria i Hezbollah. I l’Aràbia Saudita, per molt que en aquests moments se senti nerviosa i amenaçada pel possible acord, haurà d’acabar acostant-se a l’Iran. L’analista de l’IEMed ho té molt clar: “Si no hi ha una resposta política conjunta, la bèstia no desapareixerà”.