Eleccions a Grècia

26 gener 2015 | In the Media
slideshow image

“No estem davant la fi del bipartidisme o la fragmentació de l’espectre polític grec, sinó davant de la substitució dels poders tradicionals”. Així veu Pol Morillas, cap de l’àrea de Polítiques Euromediterrànies de l’IEMed, el panorama polític després de les eleccions celebrades ahir a Grècia enmig d’una enorme expectació internacional.

“Ara hi ha un partit majoritari que prové de l’esquerra alternativa, Syriza, que ha desbancat el partit de l’esquerra tradicional, el PASOK”, apunta Pol Morillas, que ha analitzat avui els resultats dels comicis i ha apuntat els propers reptes del govern d’Alexis Tsipras i el seu partit, Syriza, guanyadors a les urnes.

En una entrevista a El Matí de Ràdio 4, acompanyat de Xavier Torrens, professor de ciència política de la UB, l’analista de l’IEMed ha indicat que cal parar atenció a la presència de partits radicalitzats, com el partit neonazi Alba Daurada o el comunista KKE. Tanmateix, insisteix en què aquests dos partits, tercera i cinquena força respectivament, queden fora de joc en el futur polític més proper de Grècia i no tindran cap centralitat en la presa de decisions. Entre d’altres raons, perquè totes dues formacions s’han autoexclòs d’un possible pacte amb l’equip de Tsipras.

La victòria de Syriza cal llegir-la tant en clau europea com en clau nacional. D’una banda, el discurs de la victòria d’Alexis Tsipras va adreçar-se principalment a la troika europea i a Angela Merkel. És la primera vegada que en una elecció nacional es mira tant cap a Europa.

I d’altra banda, no podem atribuïr la victòria de l’esquerra alternativa únicament a l’escenari europeu. Segons Morillas, la ciutadania grega també reclamava un canvi per posar remei als problemes de portes endins. Entre ells, el fort retrocés de les llibertats fonamentals o les creixents desigualtats econòmiques. En aquest sentit, interpreta la victòria de Syriza com una oportunitat per a Merkel de reformar d’arrel les estructures econòmiques i polítiques gregues, fins ara patronitzades per un grup de famílies molt reduït. Però serà una carrera de fons, adverteix l’analista del IEMed.