Neoliberalisme i extractivisme a Turquia
24 febrer 2026. Des de les 18:30 | Conferència | Anglès | IEMed
Introducció a la conferència:
La política global està actuant un gir autoritari: els autòcrates —des de Trump fins a Orbán, Al Sisi i Erdoğan— han ascendit al poder a través d’eleccions democràtiques, principalment explotant polítiques populistes, però erosionen els principis democràtics fonamentals. Tot i que la seva retòrica és nacionalista i les seves polítiques emfatitzen l’enfortiment de l’estat, també indiquen una continuació de l’ordre global neoliberal.
L’era del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) de Turquia (des del 2002) ha estat marcada per una lògica interdependent d’autoritarisme, populisme i desarrollisme. Aquests tres pilars operen conjuntament per assegurar la legitimitat, cooptar l’oposició i gestionar la dissidència. El medi ambient ha emergit com un àmbit central on convergeixen aquestes dinàmiques, donant forma a les injustícies derivades dels projectes desarrollistes. Sorprenentment, la dissidència social relacionada amb aquests projectes ha romàs relativament silenciosa i fragmentada, i molts partidaris de l’AKP afectats negativament pel desenvolupament continuen donant suport al partit. Més enllà de la coacció formal, un element crític per mantenir el poder sembla ser la creença generalitzada que els costos ambientals son requisits previs per a la prosperitat.
Al centre dels projectes de desenvolupament hi ha l’extractivisme. El règim de l’AKP ha institucionalitzat les activitats extractivistes com a estratègia central per extreure i exportar recursos naturals amb l’objectiu del desenvolupament econòmic, sovint ignorant els costos sanitaris, socials i ambientals associats.
A través d’un marc gramscià, s’analitzarà com el règim de l’AKP combina el govern autoritari amb la construcció del consens en l’àmbit ambiental. Així, com la crida a la prosperitat—una narrativa que vincula els costos ambientals amb el progrés— ha permès al règim legitimar el seu govern mobilitzant un ampli suport. La lògica de prosperitat del desarrollisme, en lloc de l’oposició organitzada, s’ha convertit en un element central de l’hegemonia del règim a Turquia.
Conferència de Fikret Adaman és catedràtic d’economia a la Universitat de Boğaziçi. Es va doctorar per la Universitat de Manchester. Les investigacions se centren en l’economia mediambiental; la relació entre alimentació, agricultura i economia; la història del pensament econòmic; l’ecologia política; l’economia política de Turquia; i les polítiques socials. Va ser assessor del rector i president del departament d’Economia de la Universitat de Boğaziçi. Ha estat investigador visitant a la Universitat de Bolonya, la Universitat Erasmus, la Universitat d’Utah, la Universitat Purdue i la Universitat de Massachusetts. Treballa sobre el tema de l’exclusió social per a l’equip d’experts a Turquia de la Comissió Europea. Entre les seves publicacions destaquen “Decolonizing development economics: A critique of the late neoclassical reason” (amb Yahya Madra i Bengi Akbulut; World Development, 2025); “The Political Economy of Environmental Policymaking in Turkey: A Vicious Cycle” (amb Murat Arsel i Bengi Akbulut; Oxford Handbook of Turkish Politics, ed. per Güneş Murat Tezcür, 2022); “Green grabbing: A new form of appropriation” (amb Duygu Avcı, Hande Paker i Gökçe Yeniev; Heinrich-Böll Stiftung); “Neoliberal Turkey and its Discontents: Economic Policy and the environment under Erdoğan” (ed. amb Bengi Akbulut i Murat Arsel, IB. Taurus, 2017).
Una conferència del cicle Aula Mediterrània 2025-26 coorganitzada amb el Màster en Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Jurídic-Polítics (UB) i moderada per Aurèlia Mañé, professora titular del departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, UB.
Speakers
Aurèlia Mañé
Professora titular del departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial UBOrganitzat per
En el marc de
