Geopolítica de Turquia després de les eleccions generals i presidencials de 2018

16 maig 2019. Des de les 18:30 | Conferència | Espanyol | IEMed, Barcelona
slideshow image

El canvi constitucional aprovat en el referèndum de 2017, els resultats del qual van ser contestats tant dins com fora de país per les irregularitats comeses en el recompte de vots, dona lloc a un nou sistema presidencialista, que concentra en l’actualitat tot el poder executiu en el president turc, a qui se li afegeixen nous poders legislatius, i una gran discreció en el nomenament de càrrecs públics que afecten de manera determinant també al sector judicial. Si bé el Parlament incrementa el seu nombre d’escons fins a 600, la seva capacitat de controlar al govern ha estat significativament minvada sota el nou sistema.
 
El nou sistema presidencialista va entrar plenament en vigor després de les eleccions generals i presidencials de juny de 2018, que van mantenir a la presidència a Tayyip Erdoğan, al mateix temps que es constatava una pèrdua electoral per l’AKP al Parlament, qui aconseguiria la majoria absoluta gràcies a un partit ultra-nacionalista, el MHP.
 
Per Carmen Rodríguez, la política exterior turca va ser marcada durant uns anys per la perspectiva d’adhesió a la UE tot i l’arribada de l’AKP, la formació d’Erdogan, al govern el 2002. Però, de mica en mica aquesta visió canvia i creixen les friccions amb la UE. És Turquia important per a la UE? En quin punt estan les negociacions d’adhesió d’aquest estat a la UE? I quins són els interessos de Turquia a la Mediterrània?

Speakers


Moderador

Rachid Aarab

Investigador Universitat Autònoma de Barcelona
Ponent

Carmen Rodríguez López

Professora Universidad Autónoma de Madrid

Col·laboració


Imatges


slideshow image