Ignacio Ferrando ens ofereix un recorregut crític per les principals fases històriques de la llengua àrab, tractant de posar l’èmfasi en la situació actual d’aquesta llengua, la seva particular forma d’evolucionar i la qüestió de la digl...
Quan Al-Jazira retransmetia en directe la celebració de milers d'egipcis per la caiguda del president Hosni Mubarak l'11 de febrer de 2011, el seu director seguia impassible l’agitació del moment des de la redacció central, "disposat a informar...
Dina Matar explica quines són les narratives que prevalen a Occident sobre allò que passa al Pròxim Orient centrant-se sobretot en els elements que determinen les narratives de conflicte i activisme a Palestina, Síria i Líban.
Aquesta exposició de l'IEMed que reuneix una selecció d'unes 70 peces de dues de les més importants col·leccions de papirs del país: la del Museu de l'Abadia de Montserrat i la de l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona.
La conferència s’emmarca en el seminari de recerca interdisciplinari "La Mediterrània sota la perspectiva acadèmica: 2016 en perspectiva", que s’estructura en sis sessions dedicades cadascuna a un tema. Forma part del programa Aula Mediterràn...
El tràfic a la Mediterrània occidental és sens dubte una prioritat en aquest seminari de Gilbert Buti, sense oblidar però el mon otomà i el àrab.
En alguns aspectes, compartir contingut per a nens petits més enllà de les fronteres és més fàcil que fer-ho per a adults. Però, què tan fàcil és compartir altres gèneres amb nens massa petits per llegir subtítols?
La revolució a Tunísia ha estat presentada com una revolució 2.0 o una revolució Facebook. En quin grau és certa tal afirmació?
En els últims anys a l’Europa Nord Occidental s’ha tornat a debatre sobre la diversitat i a replantejar la qüestió: des d’aproximacions relativament modestes de multiculturalisme fins a diferents models de ciutadania.
Els autors i les autores àrabs, a través de les seves novel·les traduïdes, han intentat explicar al món què estava passant als seus països, una realitat sovint ignorada i tractada amb superficialitat des de la veïna Europa.
Per què va ser tan sobreestimat l'abast de l'activisme polític en xarxes socials durant la Primavera Àrab? I com va anar perdent força la idea utòpica que els canvis arribarien a través de la mobilització i la capacitat d'incrementar la intera...
Salima Ghezali analitza la bretxa entre els mitjans de comunicació i la població algeriana que pot desembocar en diferents preguntes compartides amb altres situacions polítiques en un món marcat per la globalització.