El dossier d’aquest número 27 de Quaderns de la Mediterrrània té com a títol «Patrimoni cultural i identitat» i s’hi inscriu dins del marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, impulsat el 2018 per la UE amb l’objectiu de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans a un espai europeu comú. La vocació mediterrània de l’IEMed va iniciar la reflexió sobre el patrimoni cultural material i immaterial a l’espai euromediterrani amb el primer número de Quaderns de la Mediterrània, l’any 2000. Aquest dossier presenta visions que inclouen elements identificatius de la història i la cultura de diferents països d’ambdues ribes. Per aquesta raó, també oferirem, de manera excepcional, els relats guanyadors del concurs internacional «Un mar de paraules», que organitza cada any l’IEMed, y que aquesta última edició, l’onzena, ha comptat amb el lema «Memoria e identidad: repensar el patrimonio cultural».
Ambdós projectes mostren el nostre compromís d’unir-nos a la sèrie d’iniciatives que s’han portat a terme aquest any a tota Europa, i que han contribuït a què els ciutadans s’acostin al seu patrimoni cultural i s’hi comprometin activament. El patrimoni cultural influeix en la nostra identitat i la nostra vida quotidiana, forma part dels pobles i les ciutats, els paisatges naturals i els jaciments arqueològics, la música de la regió euromediterrània. No només es troba a la literatura, l’art i els objectes, sinó també en els oficis apresos dels nostres avantpassats, les històries que expliquem als nostres fills, el menjar que gaudim en companyia i les pel·lícules que veiem i ens hi reconeixem. Per això, es fa una diferencia entre patrimoni material i patrimoni immaterial, ambdós complementaris i absolutament necessaris.
De tots aquests aspectes tracten els articles i relats que conformen el present dossier. A través dels paisatges, les olors, les formes de vida o les construccions històriques, els textos aquí reunits pretenen acostar els pobles del Nord i del Sud d’aquesta mar on tots ens hi reflectim, la mar Mediterrània. En molts dels relats dels joves participants d’ «Un mar de paraules» queda patent la importància que adquireix per aquests joves d’ambdues ribes mirar el passat, familiar o col·lectiu, per entendre’s a si mateixos i poder reunir forces per enfrontar-se al futur, un futur cada dia més complex.
El gran repte de les societats mediterrànies, més enllà del paper de l’economia o la política, serà la construcció de relacions estables i durables, basades en la confiança entre pobles, entre els individus i les seves cultures. És tot un repte perquè la confiança depèn en gran mesura de la nostra forma de percebre els nostres veïns i, pel que fa a l’àmbit mediterrani, l’imaginari col·lectiu tendeix massa a estar marcat conflictivitat. Recuperar la memòria dels individus de la Mediterrània és, doncs, un objectiu ambiciós i necessari alhora. Només mitjançant la salvaguarda d’aquelles experiències, positives o negatives, que reforcin els valors compartits, podrem descobrir interessos comuns.
El dossier que presentem està dividit en tres parts que compten amb aportacions d’antropòlegs, escriptors i artistes visuals que reflexionen sobre diferents aspectes del patrimoni cultural material i immaterial: 1) Identitats complexes; 2) El patrimoni cultural: entre l’art i la guerra; 3) Un mar de paraules. Completa aquest dossier l’entrevista efectuada a l’autora i directora teatral Yesim Ozsoy, el treball de la qual indaga en las tradicions ancestrals turques per tal de proposar un imaginari compartit i internacional.
Avui més que mai, pensem que aprofundir en el patrimoni cultural material i immaterial que recorre ambdues ribes del mare nostrum és conèixer, construir i desenvolupar noves perspectives a partir de la poliidentitat, basades en la responsabilitat de la seva preservació i en el coneixement i el respecte a les tradicions, moltes vegades compartides, que enriqueixen la visió humana i ens ajuden a reconèixer-nos. Només així podrem transmetre aquest patrimoni a les properes generacions per tal que elles també puguin trobar el seu lloc en el món i construir el futur de la regió euromediterrània.