Com afrontar les migracions a la Mediterrània
20 abril 2015 | In the Media
Els últims naufragis de grans pesquers carregats d’immigrants que volien creuar la Mediterrània han forçat Europa a mirar cap al Sud. “Era una qüestió anunciada que podia passar això amb l’arribada del bon temps” assegura Xavier Aragall, tècnic en migracions de l’IEMed. L’analista considera que la UE ha de reinstaurar amb urgència l’operació de rescat Mare Nostrum, basada en el rescat en aigües internacionals, i abandonar l’actual i insuficient operació Tritó, que es basa únicament en la vigilància fronterera. A més, és imprescindible establir una agenda migratòria clara, amb polítiques ambicioses i complexes a llarg termini.
La inestabilitat al Pròxim Orient i a l’Àfrica subsahariana, sumada a la inexistència d’un Estat a Líbia i a la proliferació de traficants de persones, fa augmentar el nombre d’immigrants i refugiats. Més concretament, a Síria, la violència pròpia de la guerra s’ha vist reforçada per la irrupció d’Estat Islàmic que ha forçat els 6 milions de desplaçats interns a buscar la manera de creuar les fronteres síries cap al Líban, Iraq, Jordània, però també Europa.
Abans Líbia feia d’amortidor, de paraxocs de tota aquesta immigració, afirma Xavier Aragall. Però l’actual situació de desgovern ha permès que les xarxes de traficants d’armes i mercaderies aprofitin també per traficar amb éssers humans. Així, el cost de vides humanes és més elevat que fa uns anys, en tant que ja no són petites embarcacions les que creuen la Mediterrània sinó grans pesquers amb molta més capacitat.
En aquests moments, a la Mediterrània, hi ha un solapament de fluxes. Per una banda, continuen arribant migrants econòmics de l’àfrica subsahariana. Per l’altra, hi ha una gran bossa de refugiats polítics que arriben a Líbia des de Síria, Eritrea, Sudan, Somàlia, Etiòpia i fins i tot des de Palestina i Egipte. El reforçament de fronteres amb tanques a Grècia i Bulgària ha portat més gent cap a la frontera sud, l’itinerari més perillós a hores d’ara, lamenta Xavier Aragall.
Amb tot, cada flux ha de ser abordat des d’un enfocament específic. En el cas de les migracions de refugiats polítics, explica, cal entendre que són desplaçaments temporals, donat que la majoria han abandonat la seva terra per la força i tenen la voluntat de tornar a casa un cop acabat el conflicte. “Síria no era en cap cas un país emissor de migrants”, recorda l’analista de l’IEMed.
On són els valors euopeus?
No és encertat excusar-se darrera la por d’un efecte crida, critica Xavier Aragall. Principalment, perquè és una por falsa. El que existeix en aquests moments és una pressió per la violència en els països d’origen que res té a veure amb què Europa suavitzi o endureixi la seva política migratòria. En el fons, planteja Aragall, estem davant d’una equació moral. L’Unió Europea va ser fundada sobre uns principis ètics i polítics que semblen haver caigut en l’oblit. Què hem fet o, més ben dit, què hem deixat de fer perquè els governs hagin ignorat tant aquesta qüestió? L’analista de l’IEMed confia en la pressió ciutadana perquè el dret a la mobilitat estigui al centre de l’agenda política euromediterrània.