Participació política a l’Iran des de Khatami al Green Movement

20 maig 2021. Des de les 18:30  | Webinar | Anglès | Online
slideshow image Manifestants iranianes mostren senyals de victòria durant les pregàries del divendres a una universitat de Teheran. 17 de juliol del 2009. REUTERS

Com sobreviuen l’activisme i la dissidència en un país autoritari? Com creen les activistes espais per a la crítica i l’acció política? Podem considerar una simple dicotomia entre Estat i societat un marc adequat per entendre la política d’un país autoritari? Mitjançant una anàlisi de la participació política a l’Iran des dels anys noranta, Paola Rivetti respon a aquestes preguntes i examina com la teoria pot ajudar o dificultar la comprensió de la política. Rivetti s’interessa pel reformisme islàmic a l’Iran, definit com la “interpretació liberal i moderna de l’Islam i de la Xaria per fer-lo comparable amb els valors moderns, la democràcia i els drets humans”. La variació iraniana del reformisme islàmic que aborda Rivetti es pot identificar al final de la guerra, a l’Iran post-1989. En aquest moment, l’estat navega entre dualitats: modernitat i tradició, i islam i democràcia. En aquest sentit, durant les dècades següents, la política del país experimenta algunes contradiccions: hi ha una promoció de la societat civil però també una forta repressió a les ONG i als moviments socials. D’aquesta manera, el reformisme es veu com un projecte disciplinari.

Moderada per Olivia Glombitza, professora associada de la facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (UAB). Coorganitzada amb el Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament (UAB).

Speakers


Moderadora

Olivia Glombitza

Professora Universitat Autònoma de Barcelona
Ponent

Paola Rivetti

Professora Associada Dublin City University

Col·laboració