Les polítiques per als refugiats a l’Orient Mitjà: herències històriques i dilemes de la governança

23 maig 2019. Des de les 18:30 | Conferència | Anglès | IEMed, Barcelona

Més enllà de les declaracions de solidaritat i d’anuncis d’enormes ajudes per als refugiats en grans fòrums internacionals, la dura realitat sobre el terreny no canvia.

I això es deu en part a polítiques a diversos nivells que són divergents, i a cops contradictòries, per part de la comunitat internacional en relació a l’ajuda als refugiats, com es posa de manifest al Pròxim Orient amb el gran flux de refugiats sirians que ha acollit des de 2011.

Tamirace Fakhoury assenyala que l’actuació d’actors internacionals com la Unió Europa o Nacions Unides acostuma a generar unes expectatives que no es compleixen i que fan recelar tant als refugiats com als governs dels països que els acullen. Seria el cas de la Unió Europea, que destina ajuda als països veïns de Síria però que al mateix temps desenvolupa una agenda política on preval la seguretat i el control de fronteres mentre els seus estats membres no compleixen amb unes quotes mínimes d’acolliment de refugiats al seu territori, en principi acordades entre ells.

En el cas de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats, Fakhoury assegura que la seva dependència de finançament per part dels Estats fa que no compti amb prou fons i que tingui un marge de maniobra limitat. Tot plegat fa que els països veïns de Síria percebin indiferència per part de la comunitat internacional i comencin a demanar als refugiats que tornin al seu país. I per la seva banda, els refugiats se senten abandonats per la comunitat internacional i sense perspectives de futur.