Crisi d’Estats, crisi migratòria: la regió del Magrib i els seus veïns subsaharians i europeus davant un context turbulent

2 maig 2019. Des de les 18:30 | Conferència | Anglès | IEMed, Barcelona

Com han influït les revoltes àrabs i les seves conseqüències en els fluxos migratoris entre països del Magrib i els seus veïns subsaharians? De quina manera ha respost la Unió Europea a l’arribada de migrants i refugiats? S’ha convertit el contraban de migrants i el tràfic de persones a Líbia en un dels recursos de l’economia de guerra?

L’escala dels fluxos no té precedents: en 11 anys (2008-2018), s’han detectat 2,4 milions de desembarcaments a les costes mediterrànies europees. Aquest nombre s’ha multiplicat per 5 en pocs anys: de 482.300 en un primer període (2008-2013) a 2.436.000 durant un segon període (2014-2018). Les rutes marítimes han canviat molt en les tres ribes mediterrànies: el 60% dels desembarcaments corresponen a la costa oriental de la Mediterrània, un 34% a les costes d’Europa central (Itàlia, principalment) i al 6% a les costes occidentals (Espanya, principalment).
La prioritat a la UE és “de limitar les arribades a Europa i subcontractar els controls”. La qual cosa resulta en “la interrupció de les missions de rescat humanitaris a la Mediterrània, l’establiment d’ajuts econòmics als països del Magreb i Àfrica que es comprometen a bloquejar el flux d’immigrants irregulars a Europa i el finançament d’organitzacions de les Nacions Unides per a la repatriació de migrants encallats al nord d’Àfrica”.

De tot plegat en parla Hassan Boubakri, professor de Geografia a la Universitat de Sousse (Tunísia), i expert en migracions internacionals i relacions euromediterrànies.