Els conflictes als mitjans de comunicació àrabs: visió i crítica

5 novembre 2014. Des de les 18:30 | Taller | Anglès | IEMed, Barcelona

Tot i que les xarxes socials son bandera de la revolució, la periodista vol destacar el caràcter “híbrid” de les revoltes, ja que en tot moment conviuen les protestes al carrer, d’una banda, i l’avenç del moviment revolucionari a la xarxa, de l’altra. Per tant, segons Talaat, tant els mòbils i els ordinadors, com els llapis, pinzells, pintures i pancartes han estat eines al servei d’aquest moviment, que ha tingut la plaça Tahrir com a centre de coordinació i informació. En aquest sentit, la periodista narra com la plaça s’ha convertit en escenari de debat entre els representants del la majoria dels 52 partits que es presentaven a les eleccions parlamentàries i una població sense tradició democràtica que ha pogut conèixer els seus idearis i programes polítics.

D’altra banda, Talaat recorda com la plaça ha estat també punt de partida de la primera gran mobilització feminista al país quan va acollir recentment prop de 15.000 dones en una manifestació en contra de la violència creixent per part dels soldats i la policia. L’objectiu era expressar públicament el seu paper tant a la revolució com a la societat egípcia. Un moment “especialment atrevit”, segons Talaat, perquè va representar “el renaixement de la dona a la societat” davant del poder militar, que encara apel·la a l’oficialista Consell de la Dona, presidit en el seu moment per Susan Mubarak.

Lali Sandiumenge, periodista freelance i experta en ciberactivisme al món àrab, presenta aquesta conferència, la tercera sessió del cicle de debats “Mediterrània 2012: escenari d’una transició”.