Turquia, nou escenari després de les eleccions
8 juny 2015 | In the Media
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha vist com la seva formació política, el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), ha guanyat les eleccions generals d’aquest diumenge amb un 41% dels vots. No obstant això, l’entrada al parlament del Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP), laic i pro kurd, li impedirà a priori comptar amb la majoria qualificada que anhelava per canviar la Constitució i ampliar els poders presidencials.
Javier Albarracín, director de l’àrea de Desenvolupament Socioeconòmic de l’IEMed i expert en Turquia, subratlla que, a més del fre a les aspiracions d’Erdogan, és un fet molt important que el HDP hagi aconseguit aglutinar tant a l’electorat kurd com als sectors més progressistes de la població. “Pot contribuir a aplanar el procés de pau ia acabar amb la tradicional dicotomia ‘o kurd o turc'”.
En una entrevista aquest matí a Ràdio 4 (RNE), Albarracín ha argumentat que després d’anys de creixement econòmic inclusiu i de set eleccions guanyades, Erdogan es creia legitimat per dur a terme qualsevol mesura sense traves polítics i amb iniciatives de clar accent islamista. Però la pèrdua de suport popular posa ara en dubte els seus plans i forma de govern. De fet, Albarracín ha assegurat que la repressió governamental de les protestes del parc Gezi l’any 2013 va ser una clara mostra de l’erosió que la democràcia turca venia patint.
Turquia davant la UE
Segons el parer de l’analista de l’IEMed, Ankara no té avui incentius per obrir negociacions sobre la integració europea, de la mateixa manera que no hi ha un interès real d’Europa per obrir el dossier turc. No obstant això, Turquia és de vital importància per a Europa pel flux del gas provinent de l’Iran i clau en el trànsit d’emigrants il·legals que busquen entrar a territori europeu. Tots dos factors fan preveure que els diàlegs de la Unió Europea i Turquia es mantindran, encara que estrictament limitats a qüestions migratòries i energètiques.
La lluita contra EI
La reticència d’Ankara a l’hora d’unir-se a la lluita contra Estat Islàmic respon a raons de seguretat interna, ja que el govern turc tem que una implicació més gran activi cèl·lules jihadistes adormides en el seu territori.