Jihadisme: la conversió directa a la radicalitat

10 abril 2015 | In the Media

La detenció d’onze presumptes jihadistes a Catalunya en una operació policial aquest dimecres ha causat alarma i preocupació. Més enllà de la necessària resposta securitària, Lurdes Vidal, cap de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, dóna algunes claus per entendre les possibles causes de la radicalització cap al gihadisme, que poden trobar-se tant en conflictes oberts al món àrab com en sentiments de marginació a l’Europa occidental.

Un dels fets que més ha sobtat és que cinc dels detinguts són ciutadans de nacionalitat espanyola conversos. Conversos a què? Segons Lurdes Vidal, “la conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. És una transformació exprés cap a una visió violenta de l’islam”.

Com s’explica la radicalització

L’analista de l’IEMed insisteix en la importància d’identificar les causes reals de la radicalització a Europa. Creu que és una recerca necessària per comprendre les lògiques terroristes i poder no només combatre-les sinó prevenir-les. Alhora, resulta important desmentir falses causes vinculades a la religió per evitar estigmatitzar comunitats senceres. En aquest sentit, Vidal té clar quin missatge que cal transmetre: “Dins el corpus religiós de l’Islam no hi ha res que impossibiliti la construcció de societats democràtiques, ni tampoc un pecat original que justifiqui l’ús de la violència”.

Contràriament, l’analista de l’IEMed explica que l’auge de l’extremisme es deu en part a la “capacitat de seducció” de la propaganda d’Estat Islàmic per captar “persones inadaptades”. Es tracta d’una propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat i que té una aura revolucionària que pot resultar suggerent. A més, recalca l’analista de l’IEMed, “per molt que es pugui actuar individualment, mai s’està totalment sol. En algun moment, hi ha hagut un contacte, un suport o una conversa”. Destaca així, doncs, el paper clau del sistema de xarxes de reclutament que, al seu parer, segueixen sent les mateixes que abans reclutaven per a Al-Qaida.

Què ha alimentat el monstre?

“El gran error dels últims quatre anys ha estat girar l’esquena a la tragèdia de Síria”. Lluny de defensar una intervenció militar, Vidal denuncia que la comunitat internacional hauria d’haver desplegat fa temps totes les eines diplomàtiques, prioritzant els interessos humans per damunt dels polítics o geoestratègics. I l’error a Síria no ha estat l’únic. “Després de Gadafi, Líbia, sense cultura política i infestada d’armes, no ha rebut prou suport internacional”, es lamenta.

Afrontar la lluita contra el terror

Aquesta espiral de radicalització ens planteja un gran repte com a societat, apunta Vidal, que no s’ha d’abordar únicament des de l’alarmisme de la seguretat, sinó que hauria de centrar-se en el disseny asserenat d’unes polítiques noves que donin resposta a un problema que s’ha transformat: “El retrat del gihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”.

Ara bé, la lluita és complexa i no comença ni acaba dins de les fronteres catalanes. “No podem resoldre un problema global amb una aproximació local”, apunta Vidal. És important mantenir la coordinació dels cossos de seguretat dels diferents països implicats, així com l’intercanvi de models d’integració. En aquest punt, Vidal adverteix: “No hi ha models d’integració perfectes i si criminalitzem les comunitats, s’acaba el diàleg”.