Una nova narrativa urbana sobre migracions
12 juny 2024 | Corporate news
La seu de la Casa Mediterráneo va acollir el seminari “Una nova narrativa urbana sobre migracions” la primera de les activitats previstes del programa “Migracions i governança urbana, una agenda per a la cooperació (MigUrb)” impulsat per l’IEMed i l’Ajuntament de Barcelona. Un projecte que es planteja donar eines i continguts per posicionar les ciutats com a actors centrals alhora d’establir estratègies de governança migratòria a nivell urbà per ser efectius, inclusius i cooperatius.
Al seminari hi van participar un total de 28 persones entre experts, periodistes, representants de xarxes de ciutats i professionals, que van abordar la necessitat d’un canvi de paradigma en les actuals narratives públiques, concretament durant les sessions previstes es van compartir experiències de l’àmbit local i mediàtic, i es van identificar els reptes comuns que han de fer front les polítiques per tal d’incidir en la ciutadania i en la construcció de missatges inclusius al servei dels ciutadans.
Les principals aportacions fetes es poden agrupar al voltant de tres grans eixos temàtics. D’una banda el context actual, caracteritzat per la incidència del nou Pacte sobre Migracions de la UE, i també de manera destacada els resultats de les eleccions al Parlament europeu i com aquests impacten en les narratives sobre migracions i com poden determinar la implementació de l’agenda migratòria. L’altre eix girava al voltant de les ciutats i les narratives locals, mentre que el tercer eix es centrava en propostes de les narratives a construir.
Resultats destacats:
Context
Concebem la ciutat com una estructura oberta davant una Unió Europea que es tanca. Per la qual cosa, cal desenvolupar un marc interpretatiu en positiu per cercar elements narratius favorables per configurar aquest marc.
El context i el moment actuals tenen una complexitat màxima i hi ha doncs la necessitat d’un lideratge polític, posant el discurs per davant: parlem de narratives púbiques per a fer polítiques públiques i cercar la col·laboració amb altres ciutats.
Cal un anàlisi profund dels factors socials, econòmics i culturals que han incidit en el pas d’un model de polítiques obertes a un model de tancament.
Ciutat i narrativa local
És clau, tenir la capacitat de diferenciar entre els discursos dels Estats i les necessitats del dia a dia, especialment en l’àmbit local on la inclusió i la seguretat social esdevenen claus per aconseguir un veritable sentiment de “nosaltres”.
La ciutat s’enfronta al desafiament de transmetre polítiques inclusives que superin els silencis i els eslògans buits, tot equilibrant la tensió existent entre narrativa i realitat.
Els processos electorals fan que calgui habilitat per gestionar la diversitat interna de les ciutats tenint en compte que, si bé no es tenen plenes competències, si que la ciutat es veu amb l’obligació d’actuar amb responsabilitat.
És fonamental que la narrativa sobre les migracions es vinculi amb accions concretes (formació, dades, xarxes de col·laboració entre ciutats) i que impliqui la participació activa dels immigrants per definir els marcs interpretatius i les polítiques locals.
Les narratives a construir
Hi ha una transició des d’una narrativa de solidaritat cap a una de hostilitat i temor. Aquestes narratives negatives (que associen les migracions a amenaces econòmiques i securitàries) han contribuït a polítiques restrictives i a una percepció de crisi migratòria permanent.
Els imaginaris compartits a nivell local, co-produïts per diferents actors socials, donen forma a les narratives sobre migracions. Aquestes narratives poden ser utilitzades tant per reforçar el sentiment de por com per promoure visions més progressistes i inclusives.
Els discursos públics i les narratives influeixen en la formulació de polítiques públiques. Hi ha la necessitat de situar les narratives positives i basades en valors (inclusió, drets humans, solidaritat) com a eix fonamental per a la transformació de les polítiques urbanes.
La idea que la ciutat ha de ser concebuda com a espai inclusiu, on els drets (material, simbòlic i polític) de tots els ciutadans, inclosos els immigrants, siguin respectats. Això implica transformar el relat per destacar la convivència, la diversitat i la inclusió.
Els mitjans de comunicació i els discursos polítics tenen un paper clau en la construcció de narratives. Sovint, aquests discursos generen imatges negatives i estereotipades dels immigrants, cosa que reforça la percepció d’un “nosaltres” versus “ells”. Es proposa canviar aquesta dinàmica amb missatges humanitzants i basats en dades.Principio del formulario