Una cineasta en temps de guerra

12 desembre 2024. Des de les 18:30 | Conferència | Anglès | IEMed

Eliane Raheb és una cineasta libanesa. Ha dirigit diversos curtmetratges i documentals guardonats internacionalment, entre els quals trobem Sleepless Nights, considerat el cinquè millor documental de 2013 per la revista Sight and Sound, i Those who remain, un llargmetratge documental que ha participat en més de 70 festivals de cinema i ha estat set vegades guardonat, incloent-hi el premi Étoile de la Scam. La seva darrera obra, titulada Miguel’s War (2021), va rebre el Premi Teddy a millor pel·lícula LGBTQ al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Raheb ha celebrat conferències sobre les seves pel·lícules i el cinema àrab a prestigioses universitats d’arreu del món, com Harvard, UCLA, Berkeley, Georges Town, Georges Mason i Brown entre d’altres. Així mateix, va ser professora de cinema documental a la St Joseph University de Beirut entre 2003 i 2017. És cofundadora de l’associació Aflamuna (anteriorment anomenada Beirut DC) i de la productora ITAR Productions. Des de 2019, és la directora artística de REEF (The Rural Encounters on Environment and Films).

ABSTRACT

Nascuda el 1972 al Líban, tres anys abans de l’esclat de la guerra civil, la seva adolescència va tenir lloc sota l’ombra de les bombes. Quan, el 1990, el conflicte armat va finalitzar, ella tenia divuit anys. Aquesta experiència va fer que, des de molt jove, es plantegés el perquè de les guerres i la manera en què la violència modela la identitat. Amb l’arribada de l’amnistia, que va silenciar tot el que havia passat, el cinema va esdevenir el lloc on buscar respostes.

La reconciliació mai va arribar i el Líban es va veure immers en un bucle de conflictes recurrents i tensions socials no resoltes. Com veurem a les escenes projectades, les seves pel·lícules retraten aquest malestar, construint personatges configurats per diverses guerres.

Actualment, en el context d’una altra guerra d’Israel contra Gaza i el Líban, la cineasta roman al seu país, donant testimoni dels horrors del genocidi, l’ecocidi i la fragmentació interna, i reflexionant al voltant de com narrar històries pot il·luminar temps foscos.