La diplomàcia hispanomusulmana en el Mediterrani de l’Edat Moderna: problemàtiques i desafiaments
11 desembre 2025. Des de les 18:30 | Conferència | Espanyol | IEMed
Entre els segles XVI i XVII, la monarquia dels Àustries va mantenir unes relacions complicades amb els poders musulmans del Mediterrani. La seva imatge catòlica els empenyia a la croada a, almenys, a una propaganda oficial basada en la lluita contra l’islam com a eix principal. En aquesta línia, la Monarquia hispana no va mantenir relacions estables amb l’Imperi otomà fins a finals del segle XVIII, però això no significava una excepció en l’Europa moderna: els contactes i negociacions existien i eren fructíferes, però es produïen més discretament, sense les xarxes d’ambaixades o consolats que van desenvolupar altres poders. Aquesta sessió presenta les modalitats d’aquests contactes, amb ambaixades poc conegudes combinades amb nombroses missions de diplomàcia indirecta; la tipologia dels actors implicats, lluny de l’arquetip de l’ambaixador aristòcrata; i les diferents fases d’aquestes relacions, així com les formes en què es van representar (o dissimular). Finalment, s’analitzarà un estudi de cas en la Tunísia a mitjans del segle XVI i com els governadors del presidi espanyol de La Goleta van desenvolupar complexes aliances amb les dinasties i les tribus locals.
Conferència de Rubén González Cuerva, investigador titular del CSIC, historiador especialitzat en la Història de l’Europa Moderna, particularment en els sistemes polítics i diplomàtics de la Monarquia dels Habsburg. Les seves línies d’investigació són la conformació de fronteres, diplomàcia i dinàmiques imperials en el Mediterrani i l’Atlàntic, des del segle XV al XVIII. Actualment, dirigeix el projecte DIPLOINMED (premiat per l’Agència Nacional d’Investigació), que analitza l’interconfessional i la diplomàcia global als segles XVI i XVII així com l’establiment de relacions diplomàtiques entre la monarquia espanyola i els governs musulmans. Entre les seves publicacions podem trobar: (amb M.A. Bunes) Túnez 1535: voces de una campaña europea (Madrid: CSIC, 2017); (amb Francesco Caprioli, eds.) Reconocer al infiel: la representación en la diplomacia hispano-musulmana (segles XVI y XVII) (Madrid: Sílex, 2021); i (amb Francesco Caprioli) “Siren’s Song: the News of Tabarka and Their Impact on Spanish Mediterranean Policy in the Mid-Sixteenth Century”, Mediterranean Historical Review 39/1 (2024): 25-42.
Una sessió del cicle Aula Mediterrània coorganitzada amb el Màster en Història i Identitats a la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX, UB/UA/UV/UJI.
Idioma: espanyol.
Speakers
Organitzat per
En el marc de
