Repensar la resiliència urbana en una Mediterrània post-Covid-19
29 setembre 2020. Des de les 15:00 | Taller | Anglès | Online
La “nova normalitat” posterior al COVID-19 ens ha obligat a replantejar-nos diversos aspectes de la nostra vida quotidiana, alguns d’ells a les nostres ciutats, on la salut ha guanyat importància com a principal motor de polítiques públiques. La pandèmia ha dut les ciutats a adaptar-se, no només al risc de contagi, sinó també a la greu crisi econòmica que ha creat. Com a conseqüència, el transport, les infraestructures urbanes, les polítiques d’habitatge i la planificació urbana són alguns dels molts sectors on s’ha hagut de replantejar les polítiques urbanes per millorar la resiliència de les nostres ciutats a la pandèmia i les seves conseqüències socioeconòmiques.
El concepte de resiliència urbana, definit per ONU Hàbitat com la “capacitat de qualsevol sistema urbà, amb els seus habitants, per mantenir la continuïtat a través de tots els xocs i tensions, mentre s’adapta i transforma positivament cap a la sostenibilitat”, és particularment rellevant per a les ciutats mediterrànies. De fet, la regió ha experimentat els índexs d’urbanització més ràpids a tot el món, tot i que s’ha enfrontat a l’emergència climàtica com cap altra regió del món, així com a les desigualtats socioeconòmiques estructurals, posant cadascuna en tensió les ciutats mediterrànies a la seva manera.
En el marc de la sèrie “Diàlegs mediterranis +25”, organitzada per la Generalitat de Catalunya amb motiu del 25è aniversari del Procés de Barcelona (1995-2020), aquest nou diàleg aborda qüestions com els trets destacats de la planificació urbana sostenible mediterrània, l’adaptació de les ciutats mediterrànies a la crisi del COVID-19, el paper transformador del Tracte Verd Europeu per a les ciutats mediterrànies o estratègies per oferir una recuperació social, econòmica i ambiental resistent i sostenible en aquestes ciutats.
Col·laboració
