La Mediterrània: quin mite volem?

Vicente Zambrano.

La Mediterrània s’ha constituït com a idea i s’identifica amb un espai que fa per harmonitzar cultures, llengües i persones a través de l’intercanvi i el debat. Totes les cultures mediterrànies són fruit del contacte de les unes amb les altres, fetes de trobades i comiats, de préstecs i de furts, d’acords i de combats. Així s’ha construït, al llarg dels segles, d’una manera imparable i connatural, un espai immens de curiositat i interès per l’altre, així com de por i desconfiança.

Les actuals crisis, conflictes i desigualtats econòmiques, que són les de sempre, que són les d’ahir, ens obliguen a replantejar la vigència de segons quins mites al voltant de la idea harmonitzadora de la Mediterrània.

Un renovat imaginari mediterrani situat en la complexitat d’un món global, que afavoreixi valors humanistes i propiciï espais oberts i plurals, és possible? Com podem pensar i definir aquest imaginari? És el mite de la Mediterrània, doncs, només un desig d’alguns, només un mite cultural, només una quimera? Quin mite de la Mediterrània volem? Els pensadors i els creadors de les seves quatre ribes ens ho poden avançar a través d’una mitja jornada de diàleg que inclourà una intervenció artística.

Una activitat emmarcada en la Biennal de Pensament 2024 de Barcelona amb la participació de Hélé Béji, Hani Hassan, moderats per Manuel Forcano, i la intervenció artística de Nourhan Sondok, que dialogarà posteriorment amb Mireia Estrada.

Hi haurà traducció simultània al català.

Accés lliure (prèvia inscripció en línia)

Tota la informació sobre l’activitat a la Biennal de Pensament 2024.