Democratització contra democràcia: com la política europea va fallar a les revoltes àrabs

8 abril 2021. Des de les 18:30 | Webinar | Anglès | Online

Grafiti amb la paraula “democràcia” després de la revolució de Tunísia. 22 de gener del 2011. REUTERS / Youssef Boudlal

Com ha sigut possible que la Unió i els seus Estats membres proclamin públicament la seva ruptura amb la passada Política de Veïnatge amb els països de la ribera sud de las mediterrània, mentre reprodueixen precisament les mateixes estratègies per a la “Associació Meridional”?

Andrea Teti respon a aquesta pregunta en una conferència, moderada per Jordi Quero, professor i coordinador executiu del màster en Diplomàcia i Organitzacions internacionals (CEI-UB), en un esdeveniment coorganitzat junt amb Casa Árabe (Aula Árabe Universitària) i el Màster EUROSUD – South European Studies (UAM).

Segons Teti, la política de la Unió Europea prèvia a les revolucions àrabs va tenir dos errors: en primer lloc, el suport als règims autoritaris, prioritzant “l’estabilitat” i el “reformisme” per davant dels anomenats “valors de la Unió Europea” com ara la democràcia o els drets humans; en segon lloc, es necessitava un “canvi de paradigma” en el recolzament de la democràcia i el desenvolupament més inclusiu del que la Unió Europea havia formulat. Sembla que, tot i anunciar “trencar amb el passat”, la Unió Europea no ha sigut capaç de “canviar els paradigmes” que prèviament reconeixia com insostenibles.