Els científics de la Mediterrània encara s'enfronten a reptes substancials mentre treballen per ampliar la capacitat científica i perseguir la col·laboració entre la Mediterrània.
La iniciativa Global Gateway podria establir un nou paradigma per a les relacions euromediterrànies, fomentant un ordre regional més sostenible, equitatiu i estable.
Si bé la crisi de l'aigua és avui un fenomen global que interessa pràcticament a tots els països i regions a través de latituds, la regió MENA sovint es considera un punt clau tant per a la crisi de l'aigua com per als conflictes de l'aigua.
En els últims anys, només Sèrbia i, en part, Bòsnia i Hercegovina (especialment l'entitat de la República Srpska) han decidit mantenir relacions més estretes amb la Xina en àrees estratègiques.
L'Orient Mitjà està experimentant un augment en la producció, el tràfic i el consum de estupefaents il·lícits, augmentant els riscos per a la governança, l'estat de dret, la salut pública i la seguretat humana.
Els països africans busquen un grau més gran de llibertat per establir relacions que els puguin beneficiar amb nous socis (Xina, Rússia, Brasil i Índia), però cap ofereix els mateixos avantatges que la UE.
Per primera vegada, la dimensió de gènere del conflicte, amb un enfocament addicional en la violència sexual, ha estat al centre del camp de batalla tant físic com simbòlic.
L'estat de l'ajuda humanitària i dels treballadors humanitaris a Gaza és precari. Els cooperants no poden accedir a moltes parts de l'enclavament amb risc per a la seva pròpia seguretat.
Reconstruir la imatge de la UE com a força constructiva i cohesionada per a la pau a l'Orient Mitjà hauria de ser una prioritat, però és més fàcil dir-ho que fer-ho.
És probable que els acords d'Abraham sobrevisquin a la guerra a Gaza, ja que ara els interessos econòmics, polítics, de seguretat i de defensa superen amb escreix el suport a la qüestió palestina.
Amb els seus bombardejos indiscriminats, Israel va malgastar la simpatia occidental. El seu atac implacable a Gaza va fer sonar les alarmes als Estats Units i Europa i va provocar una gran indignació al "Sud global".
L'experiència a Tunísia suggereix que és relativament fàcil i costós adaptar la majoria de les formes d'infraestructura per a la majoria d'ubicacions als impactes probables del canvi climàtic fins al 2030.
Sign up for our newsletter and be up-to-date with upcoming events and latest publications.
Please, choose language:
English Spanish Catalan French
This will close in 0 seconds