Anàlisi comparativa del control migratori a la Mediterrània

26 octubre 2016. Des de les 18:30 | Conferència | Anglès | IEMed, Barcelona

L’externalització que la Unió europea fa del control de la migració es basa en una completa dependència de la capacitat dels països veïns i d’origen per regular els fluxos.

Quins factors expliquen la voluntat dels estats d’origen dels migrants per complir amb les polítiques de control de la migració dels països de destinació? Quins són els termes d’aquesta cooperació? Per què els estats d’origen i de transit a vegades cooperen i a vegades no?
Jonathan Zaragoza examina els termes i factors de la cooperació en el control de la migració entre els estats membres de la UE i els estats d’origen i de transit, i demostra com aquests últims poden millorar la seva capacitat de negociació mitjançant la cooperació estratègica i condicionada. Analitzant les rutes migratòries a la Mediterrània i la cooperació en el control de la migració Espanya-Marroc, Itàlia-Líbia i UE-Turquia, s’expliquen les raons de la (no-) cooperació bilateral així com els termes d’aquesta col·laboració.

Jonathan Zaragoza, investigador associat del projecte BORDERLANDS a la European University Institute, que estudia les relacions entre la UE i els països MENA, a través del concepte de fronteres. La seva recerca es centra en control migratori, relacions hispano-marroquines, refugiats, fronteres i relacions EU-MENA. Es llicenciat en CC. Polítiques per la UPF i doctor per la European University. La seva tesis doctoral analitza els mes de 25 anys de cooperació entre Espanya i Marroc en el control de les migracions i explica les raons de la (no-) cooperació de Marroc en alguns períodes.