Del mite a la responsabilitat: quan Amin Maalouf parla a la Mediterrània

El 26 de novembre de 2024, en el marc d’una cerimònia solemne que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, l’escriptor francolibanès Amin Maalouf va rebre el XXXVI Premi Internacional Catalunya.


En aquesta ocasió, Amin Maalouf és homenatjat com una figura clau de la nostra època, «un llegat per entendre el món contemporani i trobar un pont entre cultures en temps convulsos».  Efectivament, el conjunt de l’obra de Maalouf s’inscriu en aquest gest d’obertura, d’escolta i de transmissió entre els pobles, les llengües, les memòries. L’escriptor, nascut a Beirut i membre de l’Académie française, sempre ha maldat per enderrocar els murs identitaris per així dibuixar millor les línies d’un mite del pont, aquest somni fràgil i vital d’unir les diferències sense dissoldre-les.

En el seu discurs d’acceptació, Maalouf va oferir una meditació poderosa sobre les paradoxes de la nostra època: mai la humanitat ha disposat de tantes eines per millorar la seva condició i tanmateix continua sent incapaç de viure en pau. Els conflictes, els replegaments, les pors identitàries corrouen el nostre futur comú. «Hi ha almenys un àmbit en què la nostra espècie sembla haver arribat al seu llindar d’incompetència col·lectiva», afirma amb gravetat: el de la coexistència.

Maalouf ressuscita així el vell mite d’una Mediterrània-cruïlla —no terra de divisions, sinó espai d’hospitalitat i d’esperança, que convida totes les persones a pensar el seu lloc al món. Aquest pont, encara per bastir, esdevé aleshores no només un objectiu assolible, sinó un deure col·lectiu envers les generacions futures.

Aquest missatge està en concordança amb l’esperit de Quaderns de la Mediterrània, que dedica aquesta edició als mites fundacionals de la Mediterrània com a eines de pensament per al nostre present. A través de relats, símbols i figures compartides, la revista pretén revifar un imaginari del lligam, davant els replegaments identitaris. Perquè la Mediterrània no és només un passat que cal preservar, sinó un mite que cal reinventar: un horitzó comú basat en la diversitat, el diàleg i la solidaritat.

Llegeix el discurs