Fa vint anys, la invasió occidental a Irak va trastocar la situació d’equilibri regional a Orient Mitjà. Una dècada més tard, Síria va caure en una devastadora guerra civil que va atraure les grans potències y el combatents extremistes. En aquests darrers mesos, més enllà de l’enorme cost humà que pateixen els palestins, és probable que les devastadores repercussions de l’actual guerra a Gaza siguin del mateix ordre, encara que de magnitud desconeguda. Aquesta conflictiva situació ens porta a reflexionar envers la contínua i complexa aportació intercultural, a causa de la llarga història d’aquesta zona i els seus processos canviants des d’una perspectiva de longue durée, en paraules de l’historiador de la Mediterrània Fernand Braudel. Per això, hem decidit dedicar el número 36 de Quaderns de la Mediterrània a les arrels culturals minoritàries al sud i est mediterranis.

Aquesta és una empresa necessària per tal de recordar que el mosaic mediterrani conté una gran varietat de cultures sorgides de les tres religions monoteistes en les seves infinites varietats i dels imperis que han amalgamat les cultures locals. El colonialisme, en el seu repartiment territorial y el mapa del qual han heretat els nous estats, ha contribuït a complicar la distribució i els drets de les comunitats que componen la regió.  A Orient Mitjà, les solidaritats locals han predominat durant molt de temps. Les diferències de llengua, pràctica religiosa, afiliació tribal o manera de vida entre els veïns es podia percebre molt clarament. A una escala més ampla, en canvi, el sentiment de pertinença a un grup determinat era més abstracte. Musulmans i no musulmans sabien, d’altra banda, que formaven part d’una comunitat primordial i més tard, d’uns imperis als qual devien lleialtat de millor o pitjor grau. Fins al segle xx, no hi havia gaire gent que es considerés part d’un poble susceptible de formar una nació, i menys encara un Estat en la seva forma actual, perquè aquestes categories tenien una configuració històrica molt recent. 

El dossier sobre arrels culturals minoritàries al sud i est mediterranis se centra en alguns exemples presentats pels autors, universitaris especialitzats que pertanyen a aquestes cultures, la majoria d’ells des de la diàspora. Seria impossible, per exigències de l’edició, parlar en aquest dossier de totes les minories religioses o ètniques, donada l’amplitud del mosaic mediterrani. Per aquesta raó ens hem centrar en unes quantes comunitats representatives de les quals n’hem sentit parlar als mitjans de comunicació, però l’origen de les quals no simple reconeixem clarament, ni quin ha estat la seva sovint complicada història fins l’època actual. No totes les cultures que hi presentem són minoritàries, sinó més aviat minoritzades, donat que compten amb milions de persones, com és el cas dels amazigs, berebers del nord d’Àfrica; els kurds, dividits en diferents estats, o bé els coptes d’Egipte. Hi hem inclòs reflexions al voltant de la península balcànica, frontera i línia de demarcació entre diferents tradicions —el catolicisme, el cristianisme ortodox i l’islam—, a més d’una zona de problemàtica interrelació dels diferents grups ètnics i confessionals que hi viuen. A més, hi hem afegit els gitanos, actualment dispersos per tota Europa, per parlar dels seus orígens i processos d’adequació. Pel que fa a Orient Mitjà, apart dels citats kurds i coptes, hi estan representats els jueus sefardites, els alauites de Síria, els alevís, principalment a Turquia, o els drusos, la presència dels qual s’estén per diversos estats, al igual que les comunitats cristianes d’Orient Mitjà. Encara que minoritàries, algunes hi resisteixen des dels inicis de l’era cristiana. 

Aquest número respon a un desig de reconeixement entre cultures i una voluntat de diàleg mediterrani més reflexiu i fluid, necessari per superar els conflictes, sorgits unes vegades per una sèrie d’extremismes ètnics o religioses i d’altres pels egoismes de les potències. Esperem que el coneixement contribueixi a superar el malestar que, de vegades, hi sorgeix d’un Mediterrani carregat d’història i cultura que mereix un futur millor.  



(Quaderns de la Mediterrània es publica en els idiomes originals dels articles – anglès i francès – i ofereix una versió completa en castellà)