Contenir les migracions a qualsevol preu
17 agost 2022 | In the Media
Els fets són prou coneguts. Prop de quaranta persones morien a finals de juny en topar amb les forces de seguretat marroquines quan intentaven accedir a la Unió Europea per la seva frontera sud. Segons l’ONG Caminando Fronteras i l’Associació Marroquina pels Drets Humans, els gendarmes haurien fet ús d’una violència excessiva i injustificada.
Aquest nou episodi de tensió fronterera i les reaccions que ha suscitat fan de nou palès que Europa invoca per davant de tot la seguretat front al repte de gestionar una immigració que previsiblement creixerà.
Darrera d’aquests moviments humans podem distingir dues tipologies de factors que segurament cal abordar de manera diferenciada. D’una banda aquells factors que empenyen a iniciar un trajecte migratori o bé la recerca d’asil i d’altra banda, la manera com es planteja la gestió d’aquests moviments humans.
Si ens centrem en els primers, cal tenir present aquells elements econòmics, polítics i socials que desestabilitzen els països d’origen, però cal no veure’ls com una foto fixa, i tenir present quina dinàmica poden prendre a mig i llarg termini. Són factors que generen immigrants econòmics o bé demandants d’asil. Aquestes persones deixen enrere economies ja precàries que a més ara estan tocades per la pandèmia i que segueixen estancades degut a l’impacte de la guerra a Ucraïna. O bé fugen de la inestabilitat política i la violència de l’àrea del Sahel o la situació al Sudan. Entretant, el canvi climàtic té ja un impacte que fa inviable l’activitat agrària en algunes zones tot trastocant-ne l’estructura econòmica i social. I cal tenir present també que aquests factors, lluny d’estar en vies de resoldre’s, poden aguditzar-se i fer créixer encara més l’actual flux migratori.
Pel que fa a la gestió d’aquests fluxos, la priorització del control de les fronteres ha fet deixar enrere altres estratègies que podrien haver obert la porta a una gestió ordenada de les migracions que permetés fer casar les necessitats de mà d’obra a la UE amb les persones que estan disposades a emigrar dels seus països en línia, per exemple, d’alguns aspectes de la reforma del reglament d’estrangeria recentment aprovada pel govern espanyol. No és fàcil, però si es comença ara, potser d’aquí deu anys existeixi un mecanisme consolidat de gestió migratòria. Però si contràriament, es prioritza el control i la seguretat, el que trobarem d’aquí deu anys seran més mesures físiques de seguretat i vigilància.
Avui per avui, semblem anar per aquesta via. Així, els comunicats oficials dels governs i de la Comissió Europea en relació als fets de Melilla van ser sorprenents primer, previsibles després. Inicialment es va agrair l’actuació de la policia marroquina. Posteriorment, davant les imatges que van arribar, es matisava el missatge i es lamentava la pèrdua de vides humanes. Dies després els ministres d’interior del Marroc i d’Espanya i la comissària d’Interior i Justícia de la UE es reunien per abordar com caldria contenir les “noves estratègies” usades pels migrants per arribar a la frontera de Melilla.
No deixa de ser desolador veure com s’invoca la realpolitik i els equilibris geopolítics per tal de legitimar en part aquests fets tan greus. Tots els arguments que es poden fer servir per justificar els difícils equilibris polítics i les relacions amb el Marroc, sembla que no contemplin el fet que el que està passant avui s’hauria d’haver començat a gestionar ja fa anys. Si no pensem en la complexitat dels factors que hi ha darrera, ni en el fet que cal actuar de manera preventiva i continuada en el temps, acabarem veient com es repeteixen de manera periòdica uns fets similars.
Si les condicions estructurals que duen a emigrar o a buscar refugi a la UE no canvien, o fins i tot empitjoren, ¿reforçar la seguretat serà l’única resposta? Externalitzar la contenció dels fluxos sense controls democràtics? Quins seran els límits?
Malauradament, tot i el que ens hi juguem, sembla que a la banda nord de la Mediterrània aquest debat no interessa. En bona part perquè les percepcions i les actituds negatives envers les migracions i els immigrants predominen i tant els mitjans de comunicació com els partits polítics en són responsables en bona mesura. També governs que simplifiquen fets com els de Melilla reduint-los únicament a l’acció de les màfies.
No es pot pretendre construir un horitzó que permeti plantejar-se una gestió eficient i respectuosa amb drets bàsics de les persones migrants si obviem la complexitat de les situacions d’origen, si oblidem les múltiples causes que actuen de manera simultània en molts dels seus països, si pretenem que nosaltres no hi tenim res a veure i apliquem només la contenció a qualsevol preu.
Xavier Aragall Flaqué
Responsable de Migracions, Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
Article publicat a l’edició impresa del diari ARA el 17 d’agost de 2022.
