Síria marcarà la via diplomàtica de les guerres del futur
19 març 2018 | In the Media
“Davant la intransigència d’uns i altres sobre la continuïtat o no d’Al Assad al poder, el procés diplomàtic per a la pau a Síria patrocinat per Nacions Unides a Ginebra ha acabat bloquejat i això ha fet que l’única cosa que es negocia és l’ajuda humanitària. Això pot marcar les negociacions diplomàtiques sobre futurs conflictes”.
Ho ha advertit Lurdes Vidal, directora de l’àrea Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, en una entrevista al programa Notícia Oberta de Betevé, on ha analitzat la complexa evolució de la guerra a Síria, des de les manifestacions pacífiques de l’any 2011 fins a la situació actual, set anys més tard i més de 500.000 morts i 5 milions de refugiats després.
Els xocs violents que es viuen avui als enclavaments d’Afrin i al districte de Ghouta, a la capital del país, han donat peu a l’analista de l’IEMed per explicar els interessos que persegueixen a Síria actors regionals i internacionals involucrats en el conflicte. Com Turquia, que busca contenir els kurds a la seva frontera i Afrin – feu kurd fins fa poc – n’és una prova, o Rússia, que vol tenir veu en el futur de Síria i garantir el retorn de la despesa militar que hi ha fet a banda d’assegurar la seva base naval a la Mediterrània, o Iran que persegueix mantenir la seva influència en el règim de Damasc i al Pròxim Orient. També ha explicat que avui dia el règim d’Al Assad té com a prioritat acabar una a una amb les bosses de resistència que encara queden en el país, com és el cas de Ghouta.
Per a Vidal, l’any 2013, quan el president Obama no intervé militarment a Síria tot i que Al Assad havia creuat la línia vermella de no utilitzar armes químiques, és el punt d’inflexió d’aquesta guerra. Des d’aquell moment, Al Assad obté legimitat quan per una banda, se li reconeix que sigui el seu règim qui desmantelli l’arsenal químic i per l’altra, entra en escena el Daeix (l’autoanomenat Estat Islàmic) que amb la seva ràpida i brutal expansió territorial fa que el president sirià sigui percebut des d’aleshores per Occident com un mal menor.
“Caldran dècades i diverses generacions per tornar a veure una Síria en pau”, ha assegurat tot i afirmant que encara que se signi aviat algun tipus de pau sobre paper, “hi haurà segurament una dècada més de violència”. També ha dit que ben aviat es pot donar una “descontenció del conflicte” que traslladi la tensió cap a altres països de la regió, com Turquia i el Líban.
Sobre el paper d’Europa a Síria, Vidal ha dit que la seva inacció ha posat de manifest novament que la UE no parla amb una sola veu, i que davant dels refugiats s’ha limitat a “subsidiaritzar el control de les fronteres a les autoritats d’altres països – com Líbia – que no ofereixen les mínimes garanties de respecte pels drets humans”.