Experts, periodistes i responsables institucionals advoquen per noves narratives sobre la immigració
26 febrer 2026 | Corporate news
Analitzar les narratives dominants sobre els immigrants i proposar noves narratives que conformin una agenda urbana de diàleg i cooperació sobre les migracions era el principal encàrrec que tenien avui experts, periodistes, comunicadors i responsables institucionals, d’entitats socioculturals i d’ONGs convidats per l’Ajuntament de Barcelona i l’IEMed a un nou seminari del projecte Migracions i governança urbana: una agenda per a la cooperació (MigUrb).
L’acte ha estat obert per Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social (Ajuntament de Barcelona) i Senén Florensa, president executiu de l’IEMed.
El seminari “Narratives migratòries en disputa: polarització i governança urbana” ha abordat en dues sessions la importància dels mitjans de comunicació i el discurs públic en la construcció de narratives sobre migracions a les ciutats, i els vasos comunicants entre les narratives dominants sobre migracions i la formulació de polítiques públiques restrictives a nivell europeu, estatal i local.
Introduïdes per una ponència inicial de la investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB, Blanca Garcés, i de la responsable de narratives de Por Causa, Lucila Rodríguez, les sessions han consistit en un debat amb tots els assistents per recollir aportacions que permetin proposar noves narratives per a una futura agenda en clau local i de ciutats de diàleg i cooperació sobre les migracions.
L’alta complexitat del moment actual fan necessari narratives i polítiques públiques a nivell de les ciutats que, més enllà del debat a nivell estatal o internacional, afrontin amb responsabilitat necessitats locals reals que permetin evitar percepcions i situacions d’exclusió o discriminació.
Per això, es demanen accions concretes (formació, dades, xarxes de col·laboració entre ciutats) per definir – amb participació activa dels immigrants- els marcs interpretatius i les polítiques públiques locals.
S’ha constatat que les narratives negatives dominants (que associen les migracions a amenaces econòmiques, securitàries i identitàries) han contribuït a polítiques restrictives i a una percepció de crisi migratòria permanent. Per això s’ha advocat per promoure narratives basades en dades i en valors (inclusió, drets humans, solidaritat, empatia) com a eix fonamental per fer de les ciutats espais inclusius, on els drets (polítics, socials i culturals) de tots els ciutadans, inclosos els immigrants, siguin respectats, i contraresti les percepcions d’”ells” i “nosaltres”.
Ara bé, per a Blanca Garcés, l’auge del discurs antiimmigrant va més enllà dels relats periodístics i del marc estrictament de la immigració i té a veure avui dia amb consensos democràtics que s’estan trencant en un context de desafecció política i percepcions de greuge per part d’amplis sectors de la ciutadania que veuen la immigració com un problema. “Es pot combatre des de les narratives però fan falta polítiques socials -no tant polítiques migratòries-; no només es pot respondre des del marc de la immigració, sinó des d’un marc molt més ampli”.
Per la seva banda, Lucila Rodríguez ha defensat que els mitjans de comunicació han d’aprofitar la incidència que encara tenen a l’hora d’establir els marcs del debat públic per no sobredimensionar problemes, focalitzar-se en qüestions transversals clau com el cost en seguretat que té la desigualtat en contraposició a l’espantall d’amenaça per la seguretat que agita l’extremadreta i oferir narratives basades en dades però també en l’empatia, la inclusió i la humanitat, lluny de l’odi que destil·len altres narratives i que aboquen la ciutadania a la sensació de saturació i perill.
El seminari que ha tingut lloc avui a l’Ateneu Barcelonès tindrà continuïtat en un darrer seminari del projecte que tindrà lloc a Barcelona el 26 de març.
Més informació del projecte Migracions i governança urbana, una agenda per a la cooperació (MigUrb)
