En col·laboració amb APIMED, la revista Quaderns de la Mediterrània us convida a explorar una selecció de documentals que us permetran descobrir la Mediterrània des de noves mirades.

Es tracta d’un viatge audiovisual per ciutats ferides, cossos en rebel·lió, fronteres desbordades i civilitzacions oblidades que, tanmateix, continuen bategant sota la superfície.

D’Homer a l’Alhambra, de les costes andaluses a les ruïnes de Rakka, aquesta regió ha generat mites fundacionals que avui dialoguen amb noves narratives viscerals, polítiques, arqueològiques i migrants, que els reinterpreten a la llum del present.

Lluny dels clixés turístics i de la nostàlgia orientalista, aquestes obres contemporànies ens submergeixen en un mar agitat per memòries personals, conflictes polítics, ruïnes vives del passat i odissees del present. Cada pel·lícula és una peça d’un mosaic que reinventa els mites mediterranis, els confronta amb les realitats actuals i ens interpel·la des d’allò íntim, col·lectiu i simbòlic.

Aquí no hi ha platges infinites ni harmonia mil·lenària: hi ha cossos que resisteixen, veus que narren allò que ha estat silenciat, vestigis que encara parlen i mites que es reconstrueixen en clau íntima, política, arqueològica o migrant. Aquests documentals recents obren la porta a les complexitats d’una regió, i d’un imaginari, on el passat i el present dialoguen en tensió constant.

Odissees contemporànies: cossos migrants i exilis interiors

Odyssey: Behind the Myth

Odyssey: Behind the Myth ofereix una relectura del viatge d’Ulisses, explorant com aquest periple mític es connecta amb les travessies contemporànies a través de paisatges de la Mediterrània. La pel·lícula convida a qüestionar el que significa ser un heroi en l’actualitat, tot connectant la narrativa èpica amb les migracions modernes.

Remember My Name

Aquest eco ressona particularment a Remember My Name, on la travessia no és la d’un heroi mític, sinó la d’adolescents que creuen la tanca de Melilla a la recerca d’un futur. Aquests joves, que inicialment es veuen com a nàufrags en un mar de desarrelament, troben en la dansa una forma de reconstruir la seva identitat i trobar una «família». Tanmateix, quan compleixen divuit anys, s’enfronten de nou a la intempèrie, desposseïts del seu refugi i obligats a reprendre la seva lluita per la supervivència. Aquí, el mite del viatge iniciàtic es transforma en una odissea migrant i col·lectiva, en què el viatge no és només físic, sinó també un recorregut cap a la pertinença i la reinvenció d’un mateix davant l’adversitat.

La memòria d’Al-Àndalus: ruïnes que parlen

A Medina Azahara: la ciudad perdida de Al-Ándalus i a Los constructores de la Alhambra, el mite d’Al-Àndalus pren vida a través de les ruïnes i les empremtes d’una civilització islàmica oblidada. Aquests documentals no només reviuen l’esplendor de les ciutats califals, sinó que qüestionen el fet d’haver estat esborrades i ens conviden a reflexionar sobre el que significa excavar i reconstruir un passat que ha estat sistemàticament desmembrat.

Medina Azahara, the Lost Pearl of Al-Andalus

Medina Azahara reconstrueix la ciutat califal de Còrdova, un testimoni de l’apogeu del poder islàmic a la península Ibèrica. L’excavació de les seves ruïnes no es limita a una mera recuperació històrica; és una reflexió profunda sobre el que significa excavar i restaurar una civilització que ha estat sistemàticament esborrada de la memòria col·lectiva, especialment en el context de l’Europa moderna. Aquesta obra ens convida a reconsiderar la nostra relació amb un passat silenciat, desafiant l’amnèsia històrica i oferint una nova perspectiva sobre el llegat d’Al-Àndalus.

Los constructores de la Alhambra

Per la seva banda, Los constructores de la Alhambra explora la creació d’un dels monuments més emblemàtics de la Mediterrània, destacant el paper fonamental dels artesans i els obrers que, gràcies a la seva feina, van donar vida a aquesta joia de l’arquitectura islàmica. El documental revela com, segles més tard, el mite de l’Alhambra continua viu, tot i fragmentat per les disputes polítiques i culturals del present, que segueixen reinterpretant el seu llegat en un context contemporani.

Ambdues obres ens confronten amb la pregunta sobre què ens diuen les ruïnes respecte al present i a la nostra memòria històrica. Lluny de ser simples vestigis del passat, les ruïnes de Medina Azahara i l’Alhambra segueixen parlant, desafiant l’oblit i reconstruint el mite d’una civilització que encara és present als murs que resisteixen el pas del temps.

El mite ferit: guerra, ocupació i retorn

Anxious in Beirut, No Other Land i Return to Raqqa ens submergeixen en geografies marcades pel trauma, l’ocupació i la resistència, fent palesa una Mediterrània on el mite de l’harmonia es troba profundament fragmentat.

Anxious in Beirut

A Anxious in Beirut, la ciutat esdevé un cos ansiós, vibrant i esqueixat, un reflex d’un país en col·lapse. La veu del cineasta, Zakaria, es converteix en un diari íntim que desentranya l’angoixa i el desarrelament en una Beirut colpejada per revolucions, explosions i un futur incert.

No Other Land

Per la seva banda, No Other Land ofereix una visió punyent de l’ocupació israeliana a Palestina. La càmera de Basel Adra filma des de dins, resistint-se a reduir el conflicte a una narrativa maniquea. La seva mirada es nega a deshumanitzar les persones involucrades, fins i tot l’«altre», el periodista israelià que es converteix un aliat improbable en la lluita per la justícia. L’ocupació, lluny de ser un simple fet polític, esdevé una tragèdia humana compartida, un mite de resistència i dignitat que es desplega davant la càmera.

Return to Raqqa

Return to Raqqa reconstrueix, des de la memòria del periodista Marc Marginedas, un dels episodis més foscos de la Mediterrània contemporània: el segrest d’un grup de periodistes per part de l’ISIS. A través del seu testimoni, ens endinsem en les ruïnes d’una ciutat devastada, on els ecos del passat semblen reclamar una narrativa que transcendeixi l’horror, on el mite del retorn i la reparació es construeix mitjançant el dolor i la memòria.

Aquesta selecció de documentals dibuixa una cartografia de la Mediterrània més complexa, sensible i crítica. Des de l’arxiu íntim fins a l’exploració arqueològica, del testimoniatge polític a l’odissea migrant, cada obra ens recorda que aquest mar no només uneix geografies: entrellaça memòries, ferides, somnis i formes de resistència.

Aquests relats, allunyats de les postals idíl·liques de la Mediterrània, desmunten la visió d’una regió harmònica. En comptes d’això, presenten una polifonia de ferides obertes i de testimonis vius, en què el mite es reconstrueix, no com un refugi de pau, sinó com un camp de batalla on les veus, encara ressonants, lluiten per la justícia, la memòria i la supervivència.

Revisitar avui els mites mediterranis no és repetir-los, sinó interrogar-los, travessar-los, permetre que parlin en plural. Les pel·lícules aquí aplegades ho fan amb una mirada honesta, valent i profundament creativa. Ens conviden no només a mirar, sinó a escoltar; no només a comprendre, sinó a commoure’ns.