Musulmans a Catalunya. Radiografia d´un islam implantat

15 October 2008 | Report | Catalan

Share

Fa trenta-quatre anys que es va obrir el primer oratori musulmà a Catalunya, i setze de la signatura de l’Acord de Cooperació entre la Comissió Islàmica d’Espanya i l’Estat espanyol. També fa nou anys dels successos de Ca n’Anglada (Terrassa) i sis dels de Premià de Mar. Si hom vol reconstruir la contemporània presència musulmana a Catalunya, cal fer referència a aquestes i altres dates que ja formen part de la memòria d’aquesta societat. El recordatori d’aquesta història immediata, a reconstruir a travès d’hemeroteques que no d’arxius, és l’evidència del camí ja recorregut en l’encaix dels col.lectius musulmans a Catalunya, i obre el debat respecte les transformacions que experimenta la nostra societat. Unes transformacions que no es limiten a una sèrie d’aspectes epidèrmics sobre la pell social (l’espai públic) del país, sinó que comencen a tenir efectes més profunds en les regions subcutànies d’aquest teixit social. Contra els auguris més pesimistes d’aquells oracles que vaticinen que “Catalunya està deixant de ser el que era”, cal afrontar el fet de que la nostra societat ja fa temps que està canviant (de fet, quan no ho ha estat?), no només degut a l’assentament de la immigració (més enllà dels evidents canvis a nivell demogràfic), sinó també als efectes d’una globalització accelerada, a la que qüotidianament invitem a instalar-se en les nostres llars quan encenem la televisió.

Quan els diferents analistes ens confirmen el caràcter estructural (i potser també re-estructurant) de la immigració en la nostra societat, ens estan dient que l’arribada i assentament de noves poblacions, però sobretot de noves formes de fer, de pensar i de creure, acabarà transformant decissivament aspectes d’aquesta societat. El món del treball, o el rol social de l’escola no poden entendre’s avui en dia, sense fer referència al factor migratori, i de ben segur que hom pot pensar en altres àmbits on passa el mateix. Jo hi destacaria significativament el camp de les relacions socials, veritable termòmetre de cóm es conviu en el si d’una societat. Paradoxalment, convivim en els mateixos barris tant autòctons com (nou)vinguts, però les nostres relacions revelen una evident incomunicació. La indiferència social amb la que ens haviem acostumat a viure a Catalunya, avui en dia es troba en qüestió davant dels imperatius d’una convivència que de nou cal construir.

En relació a altres realitats europees, encara és força aviat per tal de poder establir una perspectiva des de la que poder mesurar les transformacions verticals (i no només horitzontals) que implica l’encaix de la diversitat cultural, social o religiosa aportada pels col.lectius immigrats a Catalunya. Ens interessa saber si aquesta societat, que durant força temps s’ha vist legitimada en la seva resposta a les actuals migracions reafirmant-se en la idea de ser, des de sempre, una terra d’acollida, comença a experimentar transformacions significatives en aquest nivell de resposta, ja sigui reajustant aquest model d’integració o bé desenvolupant reaccions contràries a aquestes noves presències. Ens interessa saber, d’una manera imperativa, si els mecanismes que hem elaborat en els darrers anys per abordar l’acollida d’aquesta diversitat, segueixen sent vàlids per a qüestions que a partir d’ara es relacionen amb la convivència, amb el fet de viure junts compartint un mateix marc social. Amb problemàtiques i interrogants qualitativament diferents als abordats fins ara, podem seguir partint de les mateixes premisses, dels mateixos arguments i mantenir les mateixes respostes que, fins ara, haviem elaborat com a societat?

Sostenia Zygmunt Bauman, que “el desconegut és la incògnita variable de totes les eqüacions, una incògnita que cal resoldre abans de decidir cóm hem de procedir i actuar” (Bauman, 2006: 27). Respecte el cas concret de les comunitats musulmanes a Catalunya, s’evidencia una manca de coneixements bàsics sobre el que suposa la reconstrucció d’unes referències religioses doctrinals en el context d’aquesta societat secularitzada. Davant del desconeixement, les pressumpcions, les suposicions i les expectatives expressades en forma d’opinió, acostumen a reemplaçar el coneixement empíric i contrastat que ens ha de permetre reconèixer els indicadors més adients per tal de poder valorar l’encaix d’aquests col.lectius en aquesta societat. Massa opinió i poca empiria, és la combinació que afavoreix el desenvolupament de propostes respecte al que els musulmans haurien de fer per integrar-se en a Catalunya, desconeixent, però, el que realment poden fer per assolir aquest objectiu.

En aquest sentit, i prenent l’exemple de les comunitats musulmanes a Catalunya, creiem que cal detenir-se a mostrar cóm una societat con aquesta, no només pensa les respostes per l’encaix d’aquestes migracions, sinó cóm (re)elabora la seva imatge com a societat. Abdelmalek Sayad afirmava que parlar d’immigració “és parlar de la societat en conjunt” (Sayad, 1991: 15), asseveració que incorpora implícitament un principi d’autoreflexió respecte als components que conformen, a partir d’ara, una realitat social complexa com és Catalunya. Tot just iniciem aquest exercici d’autoreconeixement, però com a societat seguim mantenint un cúmul important de dubtes i d’incògnites, el que ens porta a deixar-nos seduïr per la via fàcil del prejudici, de la generalització, de l’explicació causal i determinista, atribuïnt la clau explicativa als interrogants que ens formula aquesta diversitat, en base a un factor cultural, social i, molt recentment, al factor religiós.

Aquest treball vol contribuir a reconstruir i presentar el context de la presència de l’islam a Catalunya, de cara a contribuir a millorar el coneixement social de les seves expressions religioses, comunitàries i identitàries. Però no només per aportar elements que permetin elaborar intervencions polítiques proactives al respecte, sinó també per enunciar una sèrie de reflexions sobre la capacitat transformadora de les noves realitats socials, culturals o religioses que són aportades pels col.lectius nouvinguts a Catalunya.

El text que ara es presenta és l’actualització de l’informe de recerca que va ser encarregat l’any 2006 per l’Institut Europeu de la Mediterrània. Vull agraïr el suport ofert al llarg d’aquest treball per Senen Florensa i per la Gemma Aubarell, respectivament, director i responsable de programació de l’IEMED. De la mateixa manera, estic en deute amb totes aquelles persones, tant formin part o no del col.lectiu musulmà, que han acollit amb interès (i amb paciència) les meves demandes per a la realització d’aquest treball.