Una perspectiva transnacional i cultural de les xarxes mercantils a (i des de) la Mediterrània occidental
Els darrers anys, la història transnacional ha adquirit un notable protagonisme en la historiografia. Més enllà de representar una «moda» historiogràfica, els seus pressupòsits ens mostren un conjunt d’eines i qüestions analítiques bàsiques que contribueixen a la comprensió de processos de connexió interregionals en el marc de la primera globalització des de finals del segle XV. En el cas de la Mediterrània, disposem ja de nombrosos estudis que adopten aquest enfocament. Un bon exemple són els treballs de Francesca Trivellato i Sebouh Aslanian, que analitzen els agents mercantils de les diàspores sefardites i armènies des d’aquesta perspectiva.
Tot i que la perspectiva transnacional ha començat a aplicar-se a estudis d’història cultural, podem assenyalar que encara queda un llarg i prometedor camí per descobrir plenament el seu potencial. Aquest enfocament ofereix la possibilitat de repensar períodes històrics, com l’època moderna ibèrica, aportant una major complexitat, un avenç que ja s’observa de manera més habitual en estudis centrats en l’època contemporània.
En aquest context, el meu objectiu és analitzar la perspectiva transnacional des d’una vessant d’història cultural o sociocultural. Això implica explorar les relacions, trobades, símbols, representacions, interaccions i maneres d’entendre el món durant l’època moderna. En concret, em proposo desgranar les xarxes de mercaders a la Mediterrània occidental per comprendre els seus intercanvis i les seves dinàmiques econòmiques i socials, així com les experiències d’aquests agents en un context de transformació.
Precisament, com explica Bartolomé Yun Casalilla, la perspectiva transnacional ens permet examinar l’impacte d’aquest procés de canvi en els subjectes, els significats que li atorgaren i les seues experiències, en un món on sorgiren noves connexions i oportunitats emmarcades en el moment de dificultats que la historiografia ha assenyalat tradicionalment per al segle XVII. En eixe sentit, cal destacar com els subjectes de la Corona d’Aragó han quedat sovint als marges d’aquestes narratives. Sembla que la Corona d’Aragó oberta al món, emprenedora i poderosa va entrar en declivi en el trànsit de l’època medieval a la moderna i no va tornar a revifar fins al segle XVIII. Si bé aquestes consideracions s’han revisat a casa nostra ―des dels inicials estudis d’Emili Girlat o Sebastià García Martínez a les més recents aportacions de Jaume Dantí o Patrici Pojada―, el seu impacte en la historiografia anglosaxona no ha estat el mateix. Afegir les trajectòries i experiències d’aquest important i vertebral territori de la Mediterrània, així com incloure’l en les dinàmiques globals de la Monarquia Hispànica, afegeix complexitat a un passat molt més ric i connectat del que la historiografia centrada en els marcs d’anàlisi estat-nacionals atorga al període modern.
Arran de la meua tesi doctoral, publicada per la Fundació Noguera, Emprenedors Transnacionals. Les trajectòries econòmiques i socials de les famílies Cernezzi i Odescalchi a la Mediterrània occidental (ca. 1590-1689), i d’algunes recerques posteriors, m’agradaria proposar tres formes d’història transnacional que poden oferir possibilitats d’estudis per observar el passat a partir dels emprenedors.
Xarxes globals a (i des de) la Mediterrània
La importància de les xarxes mercantils mediterrànies en la connexió transregional i global al segle XVII és cada vegada més reconeguda. La trajectòria de les famílies de negocis Cernezzi i Odescalchi exemplifica l’experiència d’una xarxa que evidencia la Mediterrània com un espai on les connexions s’intensificaren, s’arrelaren xarxes ja existents i es crearen noves vies i negocis, presentant uns individus que foren capaços d’adaptar-se a noves conjuntures. Entre els molts exemples que podríem emprar en destacarem dos: el cas dels negocis de la seda i del mercuri.
Els emprenedors de la seda coordinaren desenes de companyies comercials distribuïdes arreu d’Europa per controlar totes les fases de la vida del producte, des del seu inici, comprant la llavor de seda a València, passant per la distribució fins a Gènova, la producció de teixits semielaborats a Milà i a la Toscana, la seua redistribució al centre i nord d’Europa i la seva venda a places com Sevilla o Amsterdam. També des d’Oaxaca, companyies d’italians en connexió amb els Cernezzi exportaren cotxinilla per tenyir teixits als centres italians.
Aquesta dinàmica, que articulava informació i pràctica a nivell transregional, matisa la idea d’una Mediterrània aïllada i mostra la participació activa dels seus emprenedors en els canvis econòmics a (i des de) la Mediterrània cap a altres parts d’Europa i el món, desbordant les connexions en un espai geogràfic autoreferencial. Milanesos sense accés directe al mar, juntament amb altres mercaders, es van integrar a les xarxes mercantils creant la possibilitat de portar a terme grans i importants negocis que impactarien de maneres molt diverses a nivell local.
En eixa direcció, un altre exemple és el comerç del mercuri, clau per a l’extracció d’argent americà i que va afectar directament enclavaments econòmics, com el port de Venècia. Al segle XVII, les mines d’Idrija a Eslovènia van ser gestionades per xarxes d’italians que connectaven Idrija, Venècia i Sevilla, fent arribar el mercuri, l’argento vivo, a Amèrica.
La República de Venècia, negociant amb els diferents arrendadors italians de les mines d’Idrija, buscava atreure el tràfic del mercuri per estimular el comerç marítim i augmentar els ingressos fiscals. Tot i les mesures aplicades, com reduccions aranzelàries, i les diferents pressions entre institucions i magnats del mercuri, el desplaçament d’aquest comerç cap a altres rutes va afectar greument l’economia veneciana, provocant també una desconnexió. Seguir el procés de presa de decisions entre diferents seus de les companyies, així com per part de les institucions, ens porta a comprendre el funcionament de l’economia des del cor de les mateixes empreses, observant el poder, el rol social i cultural i l’impacte de les decisions davant d’un món que atenia a transformacions i noves exigències globals per a prendre decisions locals. En síntesi, els agents mediterranis no només connectaven regions, sinó que transformaven les dinàmiques econòmiques globals, posant de manifest la seva rellevància en el context de la primera globalització.
Les comunitats d’emprenedors i la confiança transnacional
Més enllà de la creació, l’articulació i el maneig de xarxes que permetien moure productes a nivell global, m’interessa destacar com la perspectiva transnacional ajuda a comprendre les dinàmiques entre les diferents companyies mercantils ―de no més de dos o tres socis―, fins i tot quan es tractava d’emprenedors que no es coneixien entre ells. Així doncs, observarem dos exemples: un del treball a l’àmbit local i un altre a un nivell més interregional.
Les relacions de negocis van entrellaçar agents de diverses comunitats. En un àmbit local com el valencià, aquestes relacions revelen la dimensió transnacional del comerç, amb la participació de milanesos, genovesos, francesos, anglesos, alemanys, irlandesos, valencians i catalans. Les recerques recents destaquen una densa presència de francesos, especialment durant els anys 1630. Aquesta comunitat, amb el marcat caràcter juvenil dels seus integrants, va aportar innovacions en la producció tèxtil i va aprofitar oportunitats econòmiques latents. Per exemple, el 1635, malgrat els embargaments contra la seua comunitat en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, els seus membres van rebre suport d’altres comunitats, com els milanesos i valencians, que fins i tot van refusar quedar-se amb els seus negocis i van avalar les seues companyies davant de les institucions. Això reflecteix una col·laboració activa i una certa protecció comunitària i institucional.
Confiar era imprescindible en el joc econòmic en què la distància i la pluralitat d’agents de diferents «nacions» marcava la quotidianitat. La confiança jugava un paper clau en aquestes xarxes, no només des d’un punt de vista racional, institucional o cognitiu, sinó també en la seua dimensió emocional. Tot i els enganys, les malversacions o els conflictes, la confiança podia reeixir gràcies a factors com la reputació, l’amistat, els lligams familiars o la gestió de les emocions. Per exemple, al voltant del 1637, la companyia dels Cernezzi es va veure afectada per tensions internes quan Pietro Martire, a Venècia, va prendre decisions sense consultar els socis. Malgrat els rumors i les tensions, els vincles familiars, l’afecte pels nebots i el paper rellevant de la companyia a Venècia van fer que la confiança s’hagués de recompondre.
La gestió emocional era essencial per evitar ruptures en relacions que generaven beneficis econòmics. Aquesta qüestió s’observa en casos com el de Giovanni Battista Benzi, agent d’Amsterdam, el to impertinent del qual alterava altres socis. Els Odescalchi, des de Gènova, intentaven calmar els ànims, destacant la importància d’una gestió emocional per preservar la col·laboració. Les cartes comercials no només transmetien informació, sinó també emocions, reflectint alegria, ansietat o frustració davant de l’èxit o el fracàs de les operacions.
Francesco Cernezzi, des de Venècia, afirmava que conèixer en persona els seus socis hauria evitat enganys. No obstant això, fins i tot a distància, era possible construir un sistema de confiança emocional a través del llenguatge escrit. Les fórmules d’etiqueta, els apel·latius i el to transmetien personalitat i passions, revelant un equilibri entre racionalitat i emoció en les complexitats del comerç mediterrani. Aquesta combinació resulta fonamental per comprendre com es van sostenir relacions duradores en un context d’intercanvis transregionals, comptes i interessos creuats.
La representació del món global i la literatura de viatges
Als testaments, així com en els seus poders, els mercaders solien incloure la reclamació dels seus deutes a «Espanya, Itàlia i qualsevol altra part del món». Conscients de viure en un món en expansió, sabien que els seus interessos es distribuïen en una globalitat que no només era econòmica, sinó també cultural. És per això que, en darrer terme, m’agradaria apropar-me al món percebut, simbòlic i imaginat del món global a partir de les lectures que circulaven sobre la mundialització i els discursos expressats pels propis mercaders que viatjaren arreu del món.
A les seves llars, conservaven mapes i representacions del món, així com béns procedents de regions llunyanes com cotxinilla, porcellana, mobles de fusta de la Índia i pebre negre. A les seves biblioteques s’hi trobaven llibres sobre la història del món i relats de viatges, com en el cas de Manuel Cernezzi, que atresorava una cinquantena de llibres relatius a històries, viatges i descripcions de diferents parts del món extraeuropeu. Per entendre com percebien aquest món global, vaig analitzar els títols de les seves biblioteques i em vaig endinsar en la literatura de viatges escrita per mercaders ―o amb referència a activitats mercantils―, un gènere que reflecteix tant experiències individuals com col·lectives, així com un dispositiu cultural que creava un imaginari sobre la globalitat, tal com ho han referit autors com Joan Pau Rubiés o Juan Pimentel.
La literatura de viatges de l’època era profundament transnacional. Autors portuguesos, espanyols, italians i holandesos utilitzaven formes similars per narrar els seus viatges a finals del segle XVI i principis del XVII. Entre aquests autors, m’he centrat en aquells que, almenys en algun moment, es definien com a mercaders: Pedro Ordóñez de Ceballos, de Jaén, i Francesco Carletti, de Florència, que van escriure sobre les seves voltes al món. També estic incorporant els relats del portuguès Fernâo Mendes Pinto i del mercader holandès Jacob Le Maire, expulsat de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie). Alguns d’ells tingueren diferents traduccions, apareixien conjuntament en compendis i empraven el mateix règim de veracitat per dotar els textos de versemblança.
Aquests textos, a més, reflecteixen una cultura híbrida per diversos motius. D’una banda, pel valor atorgat al descobriment individual del món, una idea que es consolidà a finals del segle XVI. Navegar sense suport estatal o missioner, comerciar i descobrir eren accions que reivindicaven el poder dels mercaders. A través dels seus relats, aquests comerciants cercaven dignificar la seva professió, sovint desacreditada per acusacions d’usura, i alhora, de l’altra banda, com ha subratllat Giuseppe Marcocci, donaven significat al món global en què participaven, la qual cosa era agraïda per la població europea, àvida de notícies.
Els relats de viatges poden ser interpretats com narracions heterotòpiques, en què es tracten múltiples temàtiques, però especialment la mundialització. Encara que alguns textos, com els de Carletti, són profundament mercantils, combinen història, descripció de mercaderies, aproximacions antropològiques i representacions dels gèneres, feminitats i masculinitats clau per construir un «relat del món» integrador, però alhora profundament jerarquitzat.
Aquestes produccions literàries són cabdals per entendre, precisament, les jerarquies de poder global i la diferència colonial des d’una perspectiva cultural. Els relats no només descrivien un món econòmic i material, sinó que el (re)significaven, establint un discurs que mesclava exploració, comerç i poder amb les dinàmiques de gènere i la representació de l’altre. Aquesta és la construcció simbòlica que m’interessa analitzar: com aquests textos transformaren la idea del món en una narrativa de significats globals. Un món global que era alhora viscut i representat a i des de la Mediterrània.
