La revista semestral Quaderns de la Mediterrània porta més de dues dècades dedicada a reflectir de manera interdisciplinar les veus, la història, l’imaginari i el coneixement d’ambdues riberes del Mediterrani, amb l’objectiu d’encetar un millor diàleg en què les aportacions dels autors siguin complementàries i no excloents. Actualment, la memòria interessa no només als historiadors i filòsofs, sinó també als neuròlegs, psicòlegs, antropòlegs o teòrics de la literatura. Es tracta d’un tema crucial, en resum, per als ciutadans de la nostra aldea global, la qual, en bona mesura, té com a epicentre la Mediterrània. En aquest sentit, hem cregut oportú dedicar el número 33 de Quaderns de la Mediterrània al viatge i la memòria mediterrània, en un moment on cal tenir present la història i l’actualitat en què, a hores d’ara, es bat aquest mar procel·lós, com l’anomenava Homer. La Mediterrània és un laboratori de llarga durada on la memòria està feta de mites, història i narracions; d’imatges i sentiments no només dels vençuts, sinó també d’aquells viatgers voluntaris o forçats que han anat afegint visions calidoscòpiques a aquest gresol de cultures. Narracions reals o fantàstiques amb memòries sovint compartides, però tamisades per les vicissituds de la història local.

Els autors són especialistes en diversos camps i ens evoquen, a partir de la història, l’antropologia, la literatura o l’art, la complexitat de l’ànima humana davant dels esdeveniments que han viscut ells mateixos, o bé analitzant documents històrics, biografies i visions artístiques. Tots aquests treballs composen una memòria complexa dels països mediterranis teixida per identitats múltiples, quasi sempre enfrontades, que comparteixen, però, molts elements comuns pel que fa a les pràctiques quotidianes.

En aquesta època, estem intentant sortir amb moltes dificultats de la pandèmia del Covid-19, que ha assolat el món els darrers dos anys, un món en què milions de refugiats ucraïnesos i siris, víctimes de la guerra, a més d’aquells que fugen de conflictes socials i econòmics dels seus països d’origen, tracten de preservar la seva memòria per tal d’accedir a noves realitats. El món constitueix, per tant, un lloc ordenat només en aparença i que, en qualsevol moment, pot moure’s, desequilibrar-se o desplaçar-se.

En aquesta vintena d’articles, els autors ens mostren la importància de la memòria respecte a la identitat, a més de recordar-nos la inestabilitat de la vida, els mapes o les fronteres. Alguns autors rememoren la seva família, que també va viure l’exili com ells; per uns altres, els viatges de personatges històrics embarcats en diferents periples, siguin o no iniciàtics, també ens ofereixen narracions evocades per poetes, escriptors, comerciants, aventurers o missioners. No podem abordar la memòria sense comptar amb la història d’aquests viatgers i errants que, encara que en alguns casos s’hagin mig oblidat, ha impregnat la cultura mediterrània d’una forma molt més important d’allò que sabem o pensem. Tampoc no hem d’oblidar a quin moment ens trobem avui dia, un moment crucial per al planeta.

La cultura és un concepte dinàmic que s’adapta als canvis imposats per la contemporaneïtat. L’acceptació d’aquest fet és un dels principals elements que conformen la seva evolució. Per això, reivindiquem el fet que la cultura, encara que no sigui explícitament manifesta, esdevé el factor clau que impregna transversalment els temes fonamentals de la nostra contemporaneïtat. La reivindicació de la cultura és, per tant, un element clau del repte immens que suposen els nous, o de vegades no tan nous, reptes de la nostra època. Els disset Objectius del Desenvolupament Sostenible són de vital importància en aquest sentit, tant en un àmbit local com planetari, per als ciutadans compromesos. Segons aquests objectius del desenvolupament sostenible, el patrimoni cultural, material o immaterial —tal i com expliquen, també, els nostres autors en aquest dossier dedicat al viatge i la memòria mediterrània, referint-se en la majoria de casos al segon—, és un recurs necessari a l’hora de valorar les nostres identitats múltiples, lluny de les identitats assassines que ja va denunciar al seu dia l’escriptor Amin Maalouf.