Antics i nous nacionalismes sexuals en temps neo-feixistes

El nacionalisme no només té a veure amb la nació. Els nacionalismes xenòfobs i racistes, propis dels segles XIX i XX, defineixen la concepció de “nosaltres” versus “ells” en termes sexuals. 

En aquest sentit, Eric Fassin, professor de Sociologia de la Université Paris-8 Vincennes-Saint Denis, explica que si bé els vells nacionalismes sexuals exaltaven la masculinitat, a partir dels anys 2000 sorgeix un nou nacionalisme sexual contrari a la immigració, que assumeix que la diferència que existeix entre “els altres” i “nosaltres” és una diferència de cultura i, en particular, de cultura sexual. Així, els “altres” són considerats sexistes i homòfobs, mentre que “nosaltres” som feministes i defensem el dret al matrimoni igualitari.

En aquest context, els populistes de dreta juguen des de la dècada de 2010 amb els nous i vells nacionalismes sexuals, rebutjant en democràcies els migrants, alhora que lluiten contra l’anomenada “ideologia de gènere”. 

Eric Fassin és professor de Sociologia de la Universitat de Paris-8 Vincennes-Saint Denis i investigador al Laboratoire d’Etudes de Genre et de Sexualité (CNRS-Paris 8-Paris Ouest) se centra en la retòrica sobre el xoc sexual de civilitzacions que s’origina a partir del 2010.