Mitjans de comunicació i transicions a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica

17 novembre 2015- 18 novembre 2015 | Conferència | Anglès | IEMed, Barcelona
slideshow image

Des de finals del segle XVIII, els principals canvis experimentats per la humanitat han tingut algú a qui presenciar i informar immediatament a través de la paraula impresa. Des dels butlletins dels primers “periodistes” durant la Revolució Francesa hem evolucionat fins als “periodistes ciutadans” del segle XXI de la Primavera Àrab, armats amb un llenguatge multimèdia d’impacte molt més gran.

Els dos esdeveniments comparteixen un denominador comú en tots els moments decisius de la nostra història recent. El testimoni dels mitjans de comunicació està dotat d’una enorme capacitat per difondre les notícies en forma audiovisual i escrita a través d’una àmplia gamma de punts de venda a l’abast d’àmplies capes de la població. Els mitjans informen els ciutadans sobre els esdeveniments i les seves conseqüències, però fan molt més: en el millor dels casos ofereixen elements per contribuir a construir una ciutadania crítica i actuen com a vigilants dels governs, les autoritats i els poderosos; d’aquí l’anomenada quarta potència. Amb els canvis ràpids i sobtats, els mitjans van haver de donar veu als nous actors dels seus països per narrar esdeveniments imprevistos. En definitiva, crear una nova narrativa que ofereixi als seus lectors les claus per navegar pel nou període històric en què viuen i reconèixer-se en nous valors.

Durant els darrers 100 anys hem viscut dues guerres mundials, els processos de descolonització, l’enderrocament de les dictadures i l’aparició de les democràcies, la caiguda del mur de Berlín, l’11-S i la guerra de l’Iraq. Tots els esdeveniments d’aquest tipus i molts altres han estat reportats des de primera línia per professionals del periodisme i de la comunicació que han ajudat a explicar el que estava passant i, per tant, influeixen en el resultat. Les experiències i coneixements acumulats d’aquests excel·lents periodistes proporcionen una base sòlida per al diàleg sobre el paper dels periodistes i dels mitjans de comunicació en la nova era en què ha entrat el món àrab després de l’anomenada primavera àrab.

Col·laboració