IEMED - Institut Europeu de la Mediterrània

 

La diversitat cultural és el resultat d’eleccions i accions d’individus que es reconeixen part d’un grup o que s’adhereixen a tradicions comunitàries i religioses. Des d’aquest punt de vista, les relacions econòmiques, socials i polítiques entre grups, comunitats o nacions atorguen al diàleg intercultural una posició de prioritat. No hi ha relació on no hi hagi coneixement mutu.

Però cap relació humana no està exempta de dificultats. Especialment l’àrea mediterrània, espai d’acció i interacció contínua, està veient avui dia com alguns dels seus principals conflictes no únicament no arriben a la seva fi, sinó que augmenten el seu nivell d’agressivitat i acarnissament. El cas recent de l’agreujament del conflicte als territoris de Gaza, per exemple, està suposant un important creixement de la inestabilitat regional, a més de generar tensions entre persones de diferents cultures i orígens, tant a l’Orient Mitjà com a Europa i la Mediterrània en general.

Si bé tots els conflictes bèl•lics poden tenir components d’identificació cultural i religiosa, les seves arrels i causes són sempre de naturalesa social, política i econòmica. El paper de l’acció intercultural és el d’evitar que aquests conflictes acabin convertint-se en croades entre identitats culturals i nacionals i contribuir a construir una cultura compartida de la pau i de la convivència.

La Unió Europea reconeix la necessitat de cridar els seus ciutadans a jugar un paper en la gestió de les diversitats culturals, constantment enriquides pels canvis i les alteracions aportades pel procés de globalització, però també a poder tenir un paper actiu en l’intent d’una resolució de conflictes que pugui ser el màxim de satisfactòria possible per a les diferents parts i portar, finalment, a una pau duradora i justa.

La Unió per la Mediterrània manifesta específicament que l’estratègia euromediterrània pel que fa a la cultura té un dels seus eixos principals en el reconeixement de la importància del diàleg entre cultures. I en aquest marc, els joves, els seus somnis, les seves realitats i potencialitats tenen un paper social primordial a exercir, ja que la seva actuació pot obrir noves vies de resolució i de prevenció de nous conflictes, que són molt difícils de desenvolupar des d’altres àmbits.

En la mateixa línia se situa la crida de l’Aliança de Civilitzacions a tots els que creuen en construir més que en destruir, els que consideren la diversitat un mitjà de progrés més que una amenaça i els que creuen en la dignitat de la humanitat més enllà de les diferències de religió, raça i cultura.

Segons els propòsits manifestats, és necessari reforçar i prioritzar un intercanvi cultural més estructurat per tal d’implicar els seus ciutadans –i particularment els joves– en la gestió de les complexitats de la nostra realitat sociopolítica i cridar la seva atenció sobre la necessitat d’una implicació intel•lectual més directa en la resolució dels conflictes existents.

El projecte «Un mar de paraules», en la seva convocatòria de 2009, se celebra novament amb la intenció de contribuir al foment del diàleg entre pobles, l'intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals. Tanmateix, en la seva edició actual el projecte està dirigit cap a una implicació més gran que ens porta a advocar per la construcció de ponts de confiança que condueixin cap a la reconciliació, mentre puguin implicar una obertura del nostre entorn social que contribueixi a impulsar una societat més dialogant i dinàmica on els joves, com a generació futura, puguin tenir un paper rellevant en la presa de consciència sobre la importància del coneixement mutu de les diferents cultures i de la necessitat d’una convivència que no pot ser de cap altra manera que pacífica i mútuament enriquidora.