El número 4 de Quaderns de la Mediterrània dedica el seu dossier a les « Visions contrastades de la Mediterrània» . No és aquest, però, un dossier on es destaquin els valors mediterranis, com podria haver succeït fa deu anys; les seves contribucions evoquen més aviat les dificultats i els reptes. Aquest número es completa amb dues noves seccions: « Panorama d'actualitat» i « Panorama cultural».

La Mediterrània, a l'entrada del segle XXI, no es veu amb els seus colors més harmoniosos tal com la descrivien els viatgers romàntics del XIX, ni tampoc reapareix el moment de les grans expectatives politicoeconòmiques de la darrera dècada del segle XX, quan es va posar en marxa, el 1995, el Procés de Barcelona. Són moltes les causes d'aquest deteriorament com, per exemple, les migracions incontrolades, l'aferrissament del conflicte araboisraelià, la caució moral sobre el món musulmà després de l'11 de setembre, la dificultat dels processos polítics en els països del sud i est de la Mediterrània..., que no conviden a obtenir el millor dels diàlegs. De tota manera, els pobles que envolten aquesta mar han tingut conflictes d'antuvi, però també en diversos moments de la història s'han fet mútuament importants aportacions culturals i genètiques. D'aquí aquest doble sentiment d'unitat i de distanciament, que de vegades ha desembocat en conflictes sagnants. Malgrat els malentesos històrics i les dificultats actuals, la societat civil de les dues ribes intenta obtenir millores, apropar-se i assolir projectes conjunts. Per aquesta raó, hem de compartir espais de diàleg, ens hem de conèixer millor per poder-nos reconèixer.

La Mediterrània és un laboratori de llarga durada -com ens recorden la majoria d'autors del dossier- on la història i la memòria exerceixen un paper molt important en les visions mútues i en les relacions de veïnatge. Així, les contribucions d'Edgar Morin des dels valors universals i alhora primigenis, de Salvatore Bono i de José Enrique Ruiz-Domènec i Josep-Antoni Ybarra, aquests darrers des de la història i l'economia, respectivament, ens recorden quins són els elements que caldria tenir en compte per visionar el periple d'aquesta complexa zona geogràfica; contribucions que també han servit fora del nostre àmbit regional. La família mediterrània, clau de volta en els estudis comparatius dels antropòlegs anglosaxons a partir dels anys cinquanta del segle XX, també es revisa en el nostre dossier. Defugint els tòpics i mantenint alhora algunes de les seves constants, com ens ho demostren Enzo Mingione parlant de l'Estat del benestar als països de l'Europa meridional, Philippe Fargues del canvi demogràfic en els països àrabs, i Malika Benradi de la lentitud en l'evolució del codi de la família al Magreb.

Tres escriptors ens donen la seva visió des del propi país d'origen: el marroquí Mohamed Choukri, el balcànic Predrag Matvejevic i l'egipci Gamal al-Ghitani; tots tres ens expliquen, amb una prosa plena d'imatges vigoroses, els seus recels i els seus anhels en relació amb el passat, el present i el futur de la Mediterrània. Tomás Alcoverro, amb la seva llarga experiència viscuda al Pròxim Orient, recull el mar de contrastos en què es van convertir les primeres impressions que l'11 de setembre va provocar entre els intel·lectuals àrabs. L'entrevista de Tassadit Yacine a Pierre Vidal-Naquet estableix un diàleg fluid entre el món clàssic i el present, sobre la interculturalitat del món mediterrani, tocant temes que van des de l'alimentació fins a l'amor o els ritus de passatge.

A « Panorama d'actualitat» s'aporten visions sobre les noves propostes per la pau al Sàhara, la guerra israelopalestina, el procés euromediterrani i la Conferència de València o l'últim Mundial de Futbol; esdeveniments aquests que han estat motiu de portades als mitjans de comunicació durant aquest darrer any. El « Panorama cultural» , per la seva banda, completa aquesta visió contrastada des de l'estètica, els estils de vida i la crítica bibliogràfica, allargant la seva mirada a l'arquitectura, el cinema i la literatura. Ofereix també una reflexió sobre els vint anys de l'obra d'Edward Saïd: Orientalisme, així com sobre les aportacions de diversos autors que darrerament han treballat sobre l'alimentació a l'àrea mediterrània. Aquest volum de Quaderns de la Mediterrània inclou, a més, diverses aportacions bibliogràfiques i una selecció de referents d'Internet que tenen el Mare Nostrum com a nexe d'unió.

Maria-Àngels Roque
Directora de Quaderns de la Mediterrània