Institut Europeu de la Mediterrània
IEMed.
Compromesos amb la Mediterrània
Carrer Girona 20, 5a planta
08010 Barcelona
Tel. 93 244 98 50
e-mail: info@iemed.org
Català
Español
Français
English
Política euromed
Economia i sostenibilitat
Migracions
Societat i cultures
Cooperació i diàleg
 
      Inici -> Publicacions -> Quaderns de la Mediterrània -> Número 4  
Institut Euopeu de la Mediterrània
   Què és l'IEMed?
   Notícies IEMed
   Conferències
   Cursos
   Exposicions
   Estudis
   Publicacions
   Arxiu d'activitats
   Biblioteca
   Documents
   Enllaços
   Sala de premsa
  Quaderns de la Mediterrània
 
 
 
 


QUADERNS DE LA MEDITERRÀNIA, 4
Los mediterráneos. Visiones contrastadas.



- Presentació. Maria-Àngels Roque.
Idioma original: Català.
Traducció: Anglès.


DOSSIER

- Desmitificar i remitificar la Mediterrània. Edgar Morin.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mediterrània, història, conflicte, civilització.

La Mediterrània ha estat, històricament, una zona d'antagonismes i conflictes, una zona de creació i ensems de destrucció on, des de sempre, s'han barrejat races, religions i cultures. Remitificar la Mediterrània no vol dir solament escollir els seus elements positius, sinó també descobrir les arrels de les seves diverses civilitzacions fent-hi aparèixer potencials inhibits o rebutjats al llarg de la història i regenerant-los per tal de fer de la Mediterrània la nostra mare.


- Història i diàleg. Salvatore Bono.
Idioma original: Italià.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: història, cultura, Mediterrània, diàleg.

L'origen de qualsevol moviment d'entesa, col·laboració o pau a la Mediterrània ha de néixer de la manca de prou atenció als processos històrics. Tots els pobles, totes les cultures o civilitzacions han recorregut camins diferents en el temps, perquè l'evolució no segueix mai un recorregut rectilini. És per això que caldria que el coneixement de la llarga història del Mediterrani representés els fonaments més sòlids per arribar a un sentiment recíproc de respecte i comprensió entre els pobles del món mediterrani.


- L'obertura a l'altre i la història mediterrània. José Enrique Ruiz-Domènec.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mediterrània, economia, aculturació, antiguitat.

L'origen de la Mediterrània actual es remunta a l'antiguitat clàssica d'Heròdot o Polibi i no a les conquestes de Napoleó, com sovint es pensa. Els processos d'aculturació mediterranis han demostrat sempre que no es pot iniciar el diàleg fins que no s'atorga veu (i part de raó) a l'altre. Amb l'inici del capitalisme a mitjan segle xi , es va dividir el Mediterrani entre unes comunitats que van seguir aquest nou model econòmic i unes altres que van decidir no seguir-lo.


- La Mediterrània: un laboratori per a la història i l'economia. Josep-Antoni Ybarra.
Idioma original: Català.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mediterrània, història, economia, desenvolupament.

La Mediterrània ens permet treure ensenyances en matèria econòmica que haurien d'ajudar a entendre el nostre futur, perquè molts d'aquests elements ja s'han pogut verificar en el laboratori de la història. Cal que els economistes adoptin una visió rigorosa i completa, amb esperit crític i metodologia científica, que destriï els factors que poden ser útils d'aquells que són fruit de circumstàncies històriques específiques a l'hora d'estudiar allò que ens aporta la Mediterrània.


- L'Europa meridional i el model d'estat del benestar davant el desafiament de l'exclusió social. Enzo Mingione.
Idioma original: Italià.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Europa, societat del benestar (estat providència), prestació social, exclusió social.

El model de benestar dels països de l'Europa meridional es basa en una dimensió mediterrània, en la possessió de determinats valors capaços de potenciar la institució de la família en perjudici de l'individualisme, constituïda per instruments públics de rendiment discontinu i arbitrari que afavoreixen el particularisme i una marcada subsidiarietat en relació amb la família, la comunitat i el sector terciari, on el règim de breadwinner es radicalitza i el sector de la gent gran esdevé sobreprotegit.


- La generació del canvi als països àrabs. Philippe Fargues.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: transició demogràfica, població, societats àrabs, canvi social.

El procés de la transició demogràfica que, als països occidentals, ha durat més d'un segle s'ha realitzat en un espai de temps una mica inferior al d'una generació a les societats àrabs. Aquest canvi radical de mentalitat i de condicions materials d'existència d'una generació a l'altra comporta unes transformacions socials molt importants. Aquesta transició accentua les diferències entre el camp i la ciutat i fa que les ciutats s'assemblin més a les ciutats europees que a les terres interiors.


- Dret i família : quina ha estat l'evolució del Marroc? Claus jurídiques. Malika Benradi.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Marroc, dret familiar, dona, lleis.

Malika Benradi elabora, en clau jurídica, una imatge de les principals lleis del dret familiar al Marroc, tractant des d'aquest punt de vista la situació de la dona i la seva posició d'inferioritat al si de la família i de la societat. Al Marroc, la família implica solidaritat entre els seus membres i esdevé l'exponent principal dels valors de la societat. Atesos els canvis profunds viscuts els darrers anys, la institució familiar malda entre corrents contradictoris en la seva lluita entre tradició i modernitat.


- La Mediterrània, un gran espai de migracions i exilis. Mohammed Choukri.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mediterrània, tradicions, racionalisme, migracions.

Arran de les pròpies experiències vitals, l'autor relaciona els valors més actuals de la Mediterrània amb les seves arrels tradicionals i diu que les ciutats han estat sempre els centres neuràlgics de la vida i el comerç i, amb el triomf de l'utilitarisme, han passat a un racionalisme deshumanitzat. Actualment ja no es considera l'emigració un enriquiment per a la persona, sinó més aviat un preludi de la mort, suportable només gràcies a l'esperança d'un futur millor.


- Egipte: una visió particular. Gamal Al Ghitani.
Idioma original: Àrab.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Egipte, tradició, mar, història.

Basant-se en les pròpies experiències, l'autor reflecteix la plenitud d'emocions i sentiments que desperta la percepció de la mar, alhora tan pausada i tan canviant. Amb un llenguatge poètic ple de sonoritat, evocant imatges idíl·liques que barregen imaginació i realitat, compara el riu Nil amb la mar Mediterrània, relacionant els punts més distants que la voregen, i estableix els punts de lligam, tots a partir de la pròpia vinculació amb la mar. La Mediterrània és una terra de memòries, amb records des de l'antiguitat, i exemples com Sicília o l'al-Àndalus, indrets exemplars d'interacció i de convivència que van possibilitar la convivència entre religions i van enriquir recíprocament les idees en comptes d'anul·lar-se. Fou des d'aquest racó oriental de la mar Mediterrània del qual formem part nosaltres des d'on es van estendre els fonaments espirituals, les idees i les esperances que han acabat modelant el món modern.


- Els Balcans. Pedrag Matvejevic.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Balcans, països desenvolupats, territori, eslaus.

Els territoris dels Balcans estan formats pels vestigis dels imperis supranacionals i els nous estats desocupats pels acords internacionals i els programes nacionals pròpiament dits : és l'herència de dues guerres mundials i d'una guerra freda, de vicissituds de l'Europa de l'est i de l'oest, de relacions ambivalents entre països desenvolupats i països «en vies de desenvolupament», del resultat de ruptures i retrobades entre el Mediterrani i Europa, entre el nord i el sud.


- Paraules i emocions a l'Orient Mitjà. Tomàs Alcoverro.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: literatura, societats islàmiques, 11-S, antioccidentalització.

Darrere del triomf dels discursos islamistes, una minoria d'escriptors laics s'interroguen sobre el paper dels intel·lectuals àrabs i defensen la crítica contra les estereotipades idees antioccidentals vigents. Aquest article recull tant la percepció del sentiment generalitzat d'animadversió envers l'intervencionisme nord-americà com la crítica que fan alguns intel·lectuals a aquest sentiment i a la situació regressiva que paralitza el progrés de les societats islàmiques.


- Entrevista: Tassadit Yacine entrevista Pierre Vidal-Naquet: «La interculturalitat Europa-Mediterrània»
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mediterrània, diàleg, interculturalitat, ritus de pas.

A través de la Grècia clàssica i del món berber actual, Tassadit Yacine i Pierre Vidal-Naquet tracen un recorregut per la Mediterrània que travessa èpoques i territoris. Comproven l'existència d'una Mediterrània intercultural que consta d'imatges cultivades i d'imatges populars i que teixeix un diàleg innovador que passa per l'imaginari i la realitat en qüestions tan lligades a la cultura i a la vida com poden ser els ritus de pas, els costums alimentaris, les llegendes comunes o l'amor.



PANORAMA D'ACTUALITAT – PANORAMA D'ESDEVENIMENTS RECENTS



- La Conferència de València: L'enfortiment del Procés de Barcelona.
Richard Gillespie.
Idioma original: Anglès.
MOTS CLAU: Procés de Barcelona, Conferència de València, política, Conferència Euromediterrània.

L'enfortiment del Procés de Barcelona comporta la recuperació d'alguns dels punts febles de la Conferència de Barcelona del 1995 i una resposta més efectiva del problema que, els darrers anys, ha anat adquirint major importància. En aquest aspecte, la Conferència de València fou una de les més constructives celebrades fins avui pels ministres d'Afers Estrangers EuroMediterranis, tot i que va coincidir amb un context internacional extremadament difícil.


- Situació actual del Sàhara: propostes de pau. Vicenç Fisas.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Sàhara, referèndum, James Baker, independència, Marroc.

Ja fa més d'un quart de segle que el poble saharià espera tornar a la seva terra després d'un referèndum que ja s'hauria d'haver celebrat. Els darrers anys, però, les Nacions Unides han rebaixat la fermesa de les seves resolucions. En el darrer informe elaborat per l'enviat personal del secretari general de les Nacions Unides, James Baker, s'exposen possibles solucions del conflicte, que van des de la partició del territori fins a la retirada de l'ONU com a mitjancera a la zona.


- La batalla de Palestina. Joan Roura.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Palestina, establiments jueus, Acords d'Oslo, pau, Pròxim Orient.

La colonització creixent de les terres palestines mitjançant assentaments jueus ha bloquejat qualsevol possibilitat d'assolir la pau. Si els acords d'Oslo del 1993 van estar a punt d'aconseguir-la, actualment tant els israelians com els palestins estan sotmesos a una amenaça contínua. Per a l'autor, l'única solució factible és la creació d'un Estat palestí amb petites modificacions a les fronteres ja delimitades el 1967.


- Milosevic davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. Antoni Pigrau.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Iugoslàvia, Kosovo, Slobodan Milosevic, Tribunal Internacional de l'Haia.

Arran del judici de Slobodan Milosevic davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia, on s'apleguen en un procés únic les acusacions per als crims de Kosovo, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina, l'autor destaca els esforços del TPI en la creació d'un protocol estàndard en els processos penals internacionals, desvinculant-se de les responsabilitats no assumides pel Consell de Seguretat de l'ONU i beneficiant el procés de creació de la Cort Penal Internacional.


- El pes de l'imaginari turc-otomà: el cas de Turquia en el darrer Mundial de futbol. Semih Vaner.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: mitjans de comunicació, Turquia, Imperi otomà, religió musulmana.

Arran de la celebració del darrer Mundial de futbol, l'autor analitza el joc de representacions dels mitjans de comunicació europeus en els punts de vista sobre Turquia. El fet és que Europa occidental considera que la realitat turca és llunyana, no té vincles per compartir, està impregnada de la presència de la religió musulmana —rarament es percep la realitat cristiana europea— i hi coincideixen equívocs i ignorància, sobretot de to negatiu i crític, on es barregen tòpics i clixés.



PANORAMA CULTURAL – CULTURAL OVERVIEW


- Gaudí: la natura a l'arquitectura. Daniel Giralt-Miracle.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Antoni Gaudí, arquitectura, funcionalisme, urbanisme.

Gaudí ha estat considerat un arquitecte de talla universal. Aporta solucions pròpies amb repertoris originals als reptes arquitectònics inspirant-se principalment en la natura i l'artesania. Trenca els estils històrics i inicia la creació d'un nou llenguatge plàstic, tot experimentant nous mètodes d'expressió, vinculant el sentit de la bellesa a la funcionalitat i a l'economia i incidint en l'anàlisi de les formes sense deixar espai a la improvisació.


- Patis i jardins mediterranis. María Elena Morató.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: arquitectura, Egipte, cultura, pati.
Des de la seva aparició a Egipte fa més de cinc mil anys, el pati continua essent un element arquitectònic estretament vinculat a la nostra cultura, lligat al Mediterrani, on va aparèixer com a conseqüència de la necessitat d'adaptació dels habitants al territori i al clima i, d'altra banda, assumint funcions religioses i socials. Això ha fet que, al llarg de la història, l'arquitectura hagi anat modificant els usos i els valors dels patis i hagi aportat més i més lluminositat i ventilació als edificis.


- El cinema turc avui. Àngel Comas.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Turquia, cinema, cultura, producció audiovisual.

El cinema turc està en crisi. Els efectes de la televisió, el monopoli del cinema nord-americà i l'absència general de llibertats o de reconeixement dels drets de les minories han acabat produint una davallada espectacular de les produccions realitzades al país. Fou als anys seixanta quan, gràcies a l'interès dels intel·lectuals i a l'evolució de les productores, es van intentar mostrar les peculiaritats de la societat turca, a cavall entre la cultura asiàtica i l'europea.


- Orientalisme , vint anys després . Patricia Almárcegui.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Edward S. Said, Orientalisme, literatura, valors.

En la seva obra Orientalism, Edward S. Said proposava l'estudi de l'Orient des d'un angle dinàmic, apartant-se així del que s'havia fet fins aleshores, i deixava al marge els tòpics per tal d'endinsar-se en les especificitats, sense adoptar una visió colonitzadora per part d'Occident. L'autora reflecteix a bastament què vol dir avui Orientalisme i els canvis que va produir l'aparició de l'obra de Said, que encara és de lectura obligada vint-i-cinc anys després de la seva publicació.


- Hi ha una literatura balcànica? Tamara Ivancic.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Balcans, literatura, història, Ivo Andrich.

Repassant algunes de les cites i les obres dels autors més importants d'uns territoris on han coexistit des de sempre una diversitat de cultures, pobles i religions, l'autora diu que la percepció de l'existència d'una literatura balcànica és resultat de l'esforç de molts autors de diferents orígens, que han contribuït a construir una història i una cultura conjuntes per als Balcans.


- Una reflexió sobre la traducció de l'Alcorà. Antoni Matabosch.
Idioma original: Català.
Traducció: Anglès.
MOTS CLAU: Mikel de Epalza, l'Alcorà, Islam, heterogeneïtat cultural, pluralisme.

La traducció al català de l'Alcorà feta per Míkel de Epalza serveix a l'autor per promoure el coneixement de les fonts de pensament de l'Islam, arran de l'augment de l'heterogeneïtat cultural i religiosa en el nostre entorn. Ha de quedar ben clar que l'Islam no és un bloc compacte, sinó que les diferències de percepció, d'intensitat i territorials són molt importants, i que cal aprofundir en el seu coneixement per comprendre-les i per passar amb èxit d'una societat homogènia a una societat plural.


- Algunes aportacions, visions i contextos nous sobre l'alimentació a l'àrea mediterrània. Francesc Xavier Medina.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.


- Mediterrània, gent i llibres. Claudine Rulleau.
Idioma original: Francès.
Traducció: Anglès.


- Ressenyes: «Nova antropologia de les societats mediterrànies» de Maria-Àngels Roque, i «Marroc i el colonialisme espanyol» d'Eloy Martín Corrales. Yolanda Aixelà.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.


- Ressenya: «La imatge del magribí a Espanya» d'Eloy Martín Corrales. Miguel Hernando de Larramendi.
Idioma original: Castellà.
Traducció: Anglès.


- Selecció de revistes i altres publicacions periòdiques sobre la Mediterrània a Internet. Elisenda Macià




 
Institut Euopeu de la Mediterrània
© 2004 IEMed - webmaster@iemed.org     Avís legal