Tots els articles que apareixen en aquest número de Quaderns de la Mediterrània eren ja a la impremta el dia 11 de setembre de 2001. Sens dubte, els autors haurien desitjat afegir, en els seus escrits, una ferma condemna dels actes terroristes perpetrats a les ciutats de Nova York i Washington. Condemna que Quaderns de la Mediterrània fa explícita, al mateix temps que denuncia tot intent d'escampar l'odi i la incertitud entre els pobles i les cultures que comparteixen les ribes del Mediterrani.

En qualsevol cas, podem afirmar que, després d'aquests dramàtics esdeveniments, els treballs que es presenten en aquesta publicació mantenen i fins i tot incrementen tot el seu valor de reflexió. Ara més que mai, hem d'estar amatents i discernir, dins de la complexitat i la incertesa de les nostres societats mediterrànies, les diferents respostes que poden donar peu al diàleg, i no reproduir la ignorància que s'ha institucionalitzat a les dues ribes: els uns, creient que l'islam és monolític i la causa de tots els mals, i els altres, especialment, les velles elits nacionalistes, donant la culpa de la seva inoperància a Occident.

En el primer número manifestàvem que Quaderns de la Mediterrània naixia amb una doble voluntat: incidir sobre la nostra societat i proporcionar claus conceptuals de la seva realitat i potencialitat mediterrànies i, d'altra banda, promoure temàtiques interculturals que vehiculin, de manera transversal, la pluralitat mediterrània. La publicació ha de ser un nexe o punt de trobada que incentivi la reflexió i el diàleg intraeuropeu i intermediterrani, i on figurin les veus, les actituds i els projectes dels diferents actors, ja siguin civils o institucionals.

Europa, Espanya i Catalunya han de ser conscients de la seva posició geoestratègica i intentar tenir un major coneixement de les societats de la ribera sud i est del Mediterrani: trobar el tremp necessari per a l'operativitat conjunta. La conferència euromediterrània que se celebrarà a València el mes d'abril del 2002, coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea, hauria de reprendre, malgrat els greus esdeveniments i el mal clima mundial, l'impuls sembrat a Barcelona en la primera conferència euromediterrània del 1995 i aconseguir un protagonisme europeu, no només econòmic, sinó també moral.

El dossier interdisciplinari dedicat a "Pensar el Magreb contemporani" intenta obrir noves portes sobre aquestes societats, tot i ser conscients que, tant per als magrebins com per als europeus, aquesta reflexió no és una tasca fàcil. Els diferents treballs d'especialistes d'ambdues ribes, complementats en altres seccions de la revista Quaderns de la Mediterrània , ofereixen un panorama complex que afecta no tan sols els aspectes culturals tradicionals d'aquestes societats islàmiques, sinó també els processos de canvis actuals.

Les combinatòries sociològiques són múltiples i no n'hem d'obviar els diferents factors, especialment polítics i culturals. La possibilitat d'apropar-nos a les diferents realitats des d'una perspectiva més teòrica -com Viladrich, Filali Ansari, Zghal i Sehimi- o més concreta -com López, Roque, Yacine, Feliu i Ramírez o Martín Muñoz-, requereix una especial atenció a totes aquelles pràctiques informals interpersonals, sense oblidar les estructures de canalització formal. Però fins i tot en les societats aparentment més desterritorialitzades, la identitat continua residint en allò que és local -regions, ciutats, grups d'afinitat, associacions-, tot aconseguint una major pluralitat d'actors.

Una nova secció s'obre, a partir d'aquest segon número, a la nostra revista, "Actualitat mediterrània", la qual recull, com el seu propi nom expressa, una anàlisi dels temes que han tingut una major presència en els mitjans de comunicació recentment i que incidiran aviat en les relacions euromediterrànies, com el repte de l'euro -Jean-Louis Reiffers- o el de la presidència espanyola de la Unió Europea -Andreu Claret i Helena Oliván. Aquesta secció inclou, a més, les manifestacions de protagonistes polítics: Jordi Pujol i Miguel Ángel Moratinos, aquest darrer entrevistat pel periodista marroquí, Hamid Barrada.

Quaderns de la Mediterrània completa aquest número amb un tercer bloc, de caràcter miscel·lani, que compta amb aportacions artístiques, literàries, socioantropològiques i cinematogràfiques, cobertes per especialistes internacionals. La secció final de llibres es consolida en aquest número i augmenta el seu volum i registre, amb una major amplitud de temes i una selecció final de recursos vinculats al dossier monogràfic, que poden trobar-se a Internet.

Maria-Àngels Roque
Directora de Quaderns de la Mediterrània