| |
QUADERNS DE LA MEDITERRÀNIA, 2-3
Pensar el Magreb contemporáneo.
Presentació.
Maria-Àngels Roque
DOSSIER TEMÀTIC: EL MAGREB CONTEMPORANI
Dinàmiques polítiques i debats religiosos al Magreb contemporani
Abdul Filali Ansari
L'autor parteix de l'obra del conegut antropòleg Ernest Gellner per introduir-nos en un dels debats més apassionants de la societat musulmana actual: el paper central de la religió en l'entorn polític. Hume i Khaldun, entre d'altres, serveixen per recapitular, a través de la història, les variacions del sentiment religiós com a clau per explicar moments capitals de l'evolució social. Ja al segle XX, l'autor ens introdueix en dues de les realitats que han marcat els comportaments de les societats magrebines -els ideals religiosos i les concepcions nacionalistes-, cosa que alguns autors han qualificat de modernisme i tradicionalisme. La història més recent dels esdeveniments polítics a Algèria, Tunísia i el Marroc ens parla de com la situació política continua recaient, en bona part, en la gestió del poder religiós.
Anàlisi de l'esdevenir polític: tretze segles d'història del Magreb
Mercè Viladrich
L'inventari de fenòmens nous que comencen a patir les societats islàmiques constitueix una llarga llista, tant pel que fa a l'individu en si com a les relacions socials que aquest protagonitza: acceleració dels ritmes vitals, urbanització, creixement del món obrer, lluita de classes, guerres imperialistes, competència internacional, impacte del discurs etnocèntric... Es podria dir que la suma de tots aquests problemes nous equival a l'impacte complicat i conflictiu del món contemporani sobre la societat islàmica magrebina tradicional, és a dir, la realitat d'un entorn social hostil, antagònic i, per damunt de tot, inintel·ligible per a les persones i els col·lectius, però en el qual d'ara endavant serà imprescindible moure's, sense alternativa.
Una crítica a la hipòtesi de la incompatibilitat de l'islam amb els valors de la societat civil
Abdelkader Zghal
Sens dubte, la transició democràtica als països islàmics constitueix un dels punts de debat teòric més interessants dels últims temps. No obstant això, per a l'autor d'aquest article existeix un determinisme cultural entorn del qual giren gran part dels arguments que tendeixen a negar al món islàmic la compatibilitat amb els valors liberals i democràtics de la societat civil. De la mà d'una crítica a l'argumentació qualificada de culturalista i determinista de Gellner, Zghal pretén demostrar que l'islam no és l'únic que presenta resistència al procés de secularització de les relacions socials: totes les religions tendeixen a produir el seu propi puritanisme politicoreligiós.
Conflictes lingüístics i identitaris: la berberitat
Tassadit Yacine
La reivindicació lingüística i identitària dels berbers és un dels elements que ha generat més debat a l'Algèria de la segona meitat del segle XX. S'ha denunciat la marginació d'una de les llengües autòctones del país en benefici de l'àrab i el francès, en un intent perquè el berber assumeixi la posició que li correspon com a llengua originària de la regió. Però tot plegat és molt difícil, ja que el berber no té ni el prestigi intel·lectual del francès ni el caràcter sagrat i uniformitzador de la identitat algeriana de què s'ha dotat l'àrab amb l'objectiu de desvincular-se de la cultura colonitzadora dominant (la francòfona).
Societat civil: estratègies de la ciutadania
Maria-Àngels Roque
Es pot aplicar el terme societat civil a les societats arabomusulmanes? Davant les tesis que plantegen la impossibilitat d'una societat civil al marge d'un entorn democràtic i laic, cada vegada està més consolidada la importància d'aquestes societats com a instrument de transició i de canvi vinculat a l'oberturisme i a la democratització. Aquest article analitza la presència i evolució al Magreb d'una societat civil emergent i se centra molt particularment en el cas del Marroc i, dins d'aquest país, de manera especial en el d'aquelles regions on les xarxes de cooperació camp-ciutat, així com els moviments culturals de caràcter berber, hi han tingut un paper certament destacat.
Dones i drets humans al Magreb
Laura Feliu i Ángeles Ramírez
L'article tracta la discriminació jurídica al Marroc per raons de sexe -present, entre altres documents, en el Codi de la Família i de l'Estatut Personal, o Mudawana - i el compromís de diferents institucions amb la seva desaparició. Per això, s'hi analitzen una sèrie de moviments socials: el feminista, les associacions d'immigrants, de drets humans, partits polítics i grups islamistes.
El Magreb en trànsit: la difícil transició a la democràcia als països del Magreb
Bernabé López García
Aquest article analitza el desenvolupament de les transicions polítiques als països del Magreb, les seves característiques i les diferències entre els tres països que l'integren.
La transició política s'ha de basar en dues transicions prèvies: una transició demogràfica, que ja s'ha posat en marxa, i una transició econòmica, indispensable per no perdre el tren de la modernització, encara que tingui un paper perifèric.
La regionalització al Marroc
Mustapha Sehimi
L'autor ens aproxima en aquest article a un dels temes d'actualitat en el debat polític marroquí: la descentralització. Sehimi ens il·lustra sobre el procés de regionalització que està vivint aquest país, que inicia el reconeixement de la regió com a col·lectivitat local dotada de personalitat moral i autonomia financera amb la Constitució del 1992. Més endavant, amb la nova Constitució revisada del 1996, es consolida aquest procés, ja que a partir d'aleshores les regions tindran els seus representants a la segona Cambra marroquina.
A propòsit de la regionalització al Marroc i la qüestió del Sàhara
Antoni Segura
A la vista del darrer pla presentat per l'ONU el mes de juny del 2001, sembla totalment inevitable el debat al voltant de la regionalització del Marroc i la posició del Sàhara en aquest procés. Autodeterminació, autonomia i regionalització són els termes a través dels quals caldrà discutir l'estatut final del Sàhara. El pla preveu un període transitori d'autonomia de cinc anys, després dels quals se celebrarà una consulta que, malgrat tot, no preveu l'autodeterminació.
Representacions hispanomarroquines
Víctor Morales Lezcano
Aquest article se centra en la formació dels sistemes de representació a ambdues vores de l'estret de Gibraltar. En la primera part, es fa un recorregut històric de les relacions entre el Magreb i la Península Ibèrica. En aquest punt, el conflicte entre les tres grans religions monoteistes va marcar la representació de cadascuna de les cultures respecte de les altres. En la segona part, l'autor ens planteja les recents transformacions en aquestes relacions, marcades pel creixement de les migracions de la ribera sud cap a la Península. Així, destaca com Espanya i Portugal han passat gradualment de ser societats exportadores de mà d'obra excedentària a ser receptores d'immigrants.
ACTUALITAT MEDITERRÀNIA
Entrevista a Miguel Ángel Moratinos
Hamid Barrada
Miguel Ángel Moratinos, enviat especial de la Unió Europea a l'Orient Mitjà, intenta, en aquesta entrevista feta pel periodista marroquí Hamid Barrada per als Quaderns de la Mediterrània , anar més enllà del conflicte israelopalestí i presenta la seva visió sobre l'espai mediterrani -amb una especial atenció al sud i a l'est del Mare Nostrum- des d'un punt de vista no sols personal, sinó també històric, sociocultural, polític i imaginari.
La immigració: reptes i oportunitats
Jordi Pujol
El president de la Generalitat de Catalunya presenta el fenomen de la immigració estrangera des d'un posicionament de país amb una extensa tradició d'acollida, tot remarcant l'experiència positiva de Catalunya a l'hora de rebre població immigrada i el fet que es pugui parlar d'un model català d'integració
El tronc central de l'article farà referència precisament a com s'adequa el model català a la nova realitat que configura l'arribada d'immigració estrangera a Catalunya. Aquesta immigració suposa, a parer de l'autor, una sèrie de reptes lligats sobretot a la diversitat cultural i, en especial, al fet que la presència de la religió musulmana aporta una nova dimensió a la gestió del fet migratori.
La Mediterrània davant del repte de l'euro
Jean-Louis Reiffers
Tot i la dificultat que comporta valorar quines poden ser les conseqüències de la implantació de l'euro per als països mediterranis, l'autor indica que hi ha diversos punts als quals hem de parar atenció. Si el marc d'associació euromediterrània inclou l'esfera monetària i financera entre les seves qüestions, no hi ha dubte que l'euro pot constituir un element decisiu de consolidació del Procés de Barcelona.
Algèria i la desmitificació de l'origen de la violència
Gema Martín Muñoz
La guerra algeriana s'ha convertit en el paradigma de la deformació i la manipulació ideològiques. Partint d'aquesta premissa, aquest article pretén desmitificar aquelles afirmacions que responsabilitzen únicament i exclusivament l'islamisme algerià de la situació de desintegració social i política en què viu el país actualment. S'ha intentat presentar aquest conflicte com un enfrontament entre dos models culturals diferents, si bé en realitat la pugna es produeix entre els partidaris de la democratització del sistema i els que s'hi mostren reticents.
Un repte per a la presidència espanyola de la UE. Restablir la confiança en el Procés de Barcelona
Andreu Claret
L'autor destaca la importància de restablir la confiança en el Procés de Barcelona en les circumstàncies actuals. És cert que la incertesa i els pitjors auguris dominen l'opinió pública en el terreny de l'associació euromediterrània, com en molts altres dedicats a aquesta regió, però no tot és negatiu. Hi ha unes societats en moviment al sud i l'est de la Mediterrània que estan substituint el seu silenci anterior per una voluntat de participar en els processos polítics. A més, malgrat la lentitud del Procés, hi ha les condicions per a una acció política que s'ha anat assentant els darrers dos anys; per exemple, a través de l'adopció de l'Estratègia de Feira l'any passat.
El Fòrum Civil Euromed: balanç, continuïtats i canvis
Helena Oliván
La instauració de noves formes de cooperació a l'àrea mediterrània per part de la Unió Europea va obrir, en el seu moment, esperances sobre les possibilitats d'intercanvi i de democratització. El partenariat euromediterrani llançat per la Unió Europea el 1995 va contribuir a aquesta instauració a través de l'intent de consolidació, després fracassat, de l'anomenada cooperació descentralitzada entre la societat civil d'aquest mar que ens uneix. Però el seu pes, ja reduït de per si, s'ha anat diluint i està adoptant altres formes per raons intrínseques, tot i que també externes, al procés.
MISCÈL·LANIA
Debat sobre la laïcitat a Turquia
Semih Vaner
La ratificació, per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, de la prohibició del partit islàmic turc Refah emmarca aquest article sobre democràcia, islamisme i laïcitat a Turquia. El moviment islàmic turc va canalitzar les frustracions d'una part de la població, marginada pel dinamisme econòmic.
Primeres conclusions d'un estudi sobre immigrants treballadores sexuals
Dolores Juliano
Aquest article presenta una reflexió entorn d'un projecte d'estudi interdisciplinari sobre prostitució de dones immigrants a Catalunya. L'article reflexiona metodològicament sobre els plantejaments de partida del projecte, alhora que fa un recorregut per les trajectòries migratòries d'aquestes dones i els seus projectes de futur, sempre des d'una perspectiva antropològica de gènere integrada que aborda el tema d'una manera realista, intentant defugir tòpics i llocs comuns, i des de la qual el poder de decisió i d'actuació d'aquestes dones sobre les seves vides és observat com a factor principal i no com a conseqüència d'una existència marginal.
Modernitat i alimentació: cap a una "aculturació culinària"?
Matthieu De Labarre
En què pensem quan evoquem la mundialització de la nostra alimentació? La primera imatge que ens ve al cap és la figura emblemàtica de la cadena de restaurants MacDonald's, símbol de la força de les multinacionals agroalimentàries que ens imposen un menú únic i que destrueixen la diversitat de les identitats culinàries.
Tanmateix, aquesta imatge de l'inevitable empobriment i homogeneïtzació del nostre univers gustatiu ens sembla poc adequada de cara a conèixer la complexa realitat que acompanya la globalització de les nostres representacions i pràctiques alimentàries. Tot i que és cert que les múltiples transformacions que han sofert tant el nostre estil de vida com la cadena alimentària condueixen a un "desencís" respecte de l'activitat culinària, aquesta lògica no és ni única ni implacable. Efectivament, la mundialització no es limita només a ser un fenomen econòmic: també es manifesta en l'esfera cultural i, en particular, a través del desenvolupament d'allò que Charles Taylor denomina "individualisme expressiu", que pot entrar en contradicció amb les tendències homogeneïtzadores de la globalització alimentària a causa de la creixent afició per l'"autenticitat" culinària (èxit de la "terra" i dels productes "biològics"). De tant en tant, l'individu adopta una actitud reflexiva davant d'aquestes pràctiques, fet que afavoreix l'aparició de formes de resistència. Així, l'activitat del "menjador modern" s'ha de percebre, segons el nostre punt de vista, no tant com la conseqüència de l'oferta de la indústria agroalimentària i de l'estil de vida accelerat que duem, sinó més aviat com l'expressió d'una tensió entre dues lògiques antagòniques (tendències cap a l'homogeneïtzació, la renovació i, al mateix temps, cap a la defensa de les identitats).
Max Aub i l'exili espanyol a Algèria
Saliha Zerrouki
Aquest article presenta una anàlisi de l'obra Diario de Djelfa , escrita pel poeta Max Aub durant el seu captiveri, després de la Guerra Civil espanyola, en un camp de concentració francès de l'Algèria colonial. L'article fa un recorregut per aquesta obra poètica tan poc coneguda i representa al mateix temps una reivindicació del seu autor, Max Aub, testimoni presencial, víctima i veu, precisament a través del seu Diario de Djelfa , d'aquells presoners dels camps de concentració colonials francesos que el Govern de Vichy va instal·lar a Algèria. La seva memòria, protagonista d'un exili oblidat, cobra forma a través d'aquest diari poètic que Saliha Zerrouki rescata en aquest article.
Picasso, el gran caníbal mediterrani
Achille Bonito Oliva
Per a Achille Bonito, Picasso representa la figura de l'artista caníbal, d'un geni eclèctic que no s'abandona a l'estil, sinó que es lliura a la mutació de les formes. En aquest sentit, el geni de Picasso es defineix perquè és un devorador de l'art que beu de totes les fonts, tant del present com del passat i fins i tot del futur. Dirigeix i crea fragments i detalls de tota la història de l'art: des de la primitiva fins als nostres dies.
A pesar de tot, continua essent un artista contemporani que aconsegueix enfrontar-se a les tragèdies de la nostra història. Picasso absorbeix, en les seves formes, el desig creatiu d'altres artistes, i converteix aquesta absorció en la seva poesia i la seva declaració de guerra a la història de l'art.
El cal·ligrafisme artístic àrab contemporani. Dos exponents: Ahmed Moustafa i N'ja Mahdaoui
Elena Morató
El cal·ligrafisme clàssic com a art aplicat i el cal·ligrafisme contemporani com a aportació revolucionària a la relectura d'una pràctica centenària són, sens dubte, les dues cares d'un mateix fenomen (dialèctica) cultural. En aquest article, en què s'analitzen aquestes manifestacions artístiques a través de l'obra de dos dels seus principals exponents -A. Moustafa i N. Mahdaoui-, l'autora es planteja un acostament al llenguatge associat a una creació plàstica contemporània d'àmplies arrels tradicionals. Després d'una època de crisi que va començar a la dècada dels anys vuitanta, el cal·ligrafisme reprèn altra vegada el seu impuls creatiu, i joves artistes com Moustafa i Mahdaoui s'hi sentiran atrets i es convertiran en nous exponents d'una tradicional expressió artística musulmana.
Raï, dissidència "on the rocks"
Donat Putx
Aquest article fa un breu repàs de l'evolució del raï des del seu naixement, estretament vinculat a l'aparició del proletariat algerià, fins a l'aparició de la figura de Khaled, el qual, des de França, va fer del raï un èxit internacional. Aquest repàs destaca les diverses influències que ha anat rebent, entre les quals sobresurt la del pop internacional des de la dècada dels anys seixanta, que va comportar una important renovació dels instruments. La figura de Khaled i el seu èxit van afavorir l'aparició de nombrosos competidors, tant de la seva generació com de les següents.
A més, en aquest article també s'apunta el component dissident implícit en el raï, una contestació que és expressió d'individualitat i d'allunyament d'allò col·lectiu i dels codis. Aquest component de contestació de caire mundà i de diversió és el que ha fet que aquest moviment musical estigui amenaçat i perseguit per la seva defensa de la llibertat individual.
Un panorama sobre la cinematografia grega
Àngel Comas
Aquest article es fa ressò del ressorgiment del cine grec actual, desconegut pel gran públic a causa de la unificació de gustos que provoca el monopoli nord-americà. L'autor posa de manifest que les expectatives que havia generat aquest ressorgiment del cine grec al seu país s'han reflectit quantitativament en els ingressos en taquilla, que han sobrepassat el 18%. Un altre aspecte destacat d'aquesta situació és que el denominador comú de totes aquestes pel·lícules que han posat fi a l'hegemonia nord-americana és que tracten temes que interessen a la gent i aconsegueixen la identificació dels espectadors amb el que veuen a la pantalla. A pesar d'aquestes xifres esperançadores, molt poques pel·lícules gregues travessen les seves fronteres per accedir a mercats que permetin l'amortització dels costos de producció. Segons l'autor, el domini nord-americà de l'exhibició impedeix que les pel·lícules gregues arribin a Espanya. De la mateixa manera, les pel·lícules espanyoles tampoc no s'exhibeixen a Grècia. Com en la majoria de països, el cine grec depèn de les televisions per poder amortitzar els costos.
LLIBRES
Para conocer y denunciar el racismo
José Luis Solana
Mediterráneo y percepciones identitarias: Córcega
Gemma Aubarell
Mujeres y Migración
Mercè Viladrich
Historia del Mediterráneo
Juan Luis Quintana
Mediterráneo, gentes y libros
Claudine Rulleau
Selección de recursos en internet
Elisenda Macià
|