QUADERNS DE LA MEDITERRÀNIA, 1
Los retos de la interculturalidad en el Mediterráneo



PRÒLEGS

Pensar la Mediterrània
Andreu Claret i Serra

Quaderns de la Mediterrània
Maria-Àngels Roque

1. DOSSIER TEMÀTIC: La Interculturalitat a la Mediterrània

Elements per a una reflexió intercultural a l'àrea mediterrània
Joseph Maila i Maria-Àngels Roque
En aquest article, els autors destaquen alguns elements que poden afavorir la reflexió sobre la interculturalitat i que, d'aquesta manera, introdueixen el dossier temàtic que presenta la revista. És possible, des de les nostres societats mediterrànies, pensar la interculturalitat? Tot i que el pensament anglosaxó hi és fortament present, la complexitat de les societats que ens ocupen i la diversitat dels punts de vista actuals deixen entreveure l'aparició de nous instruments d'aproximació al concepte d'interculturalitat lligats a la cultura, a la gestió de les societats, i tenint sempre en compte els conflictes i les indiferències, però també els intercanvis que històricament s'han produït a l'àrea.

La fi de la cultura instrumental
Alain Touraine
Aquest article proposa una recomposició de les cultures a partir de l'individu i del sistema de garanties polítiques. Som en un procés de descomposició de la cultura a causa de la separació entre el món de la raó instrumental i el món simbòlic. Les cultures desapareixen i es converteixen, d'una banda, en mercats i, de l'altra, en identitats. La tendència del món actual no és la comunicació intercultural, sinó els processos d'afirmació davant dels altres, tot eliminant la consciència de ciutadania, la definició política que permet integrar els diferents grups. El mitjà a través del qual s'ha de recompondre aquesta situació és l'individu; l'afirmació del subjecte (a partir de les garanties polítiques) com a terreny intermedi entre la globalització instrumental i la fragmentació identitària.

Multiculturalisme nord-americà a l'arena internacional
Will Kymlicka
El paradigma dominant del multiculturalisme americà, amb la seva concepció oberta, fluida i voluntària, ha estat molt sovint defensat com a contraposició al nacionalisme minoritari. Les crítiques al nacionalisme minoritari per part dels teòrics del multiculturalisme americà no han anat en consonància amb les pràctiques d'altres democràcies occidentals, ni tan sols amb la política mateixa d'Estats Units. Aquestes crítiques parteixen de l'error conceptual de contraposar el nacionalisme minoritari a un multiculturalisme cosmopolita, si bé en realitat tots dos conceptes operen en nivells diferents. La influència d'aquests debats en altres països ha estat beneficiosa en alguns aspectes, però en altres ha estat utilitzada per exacerbar encara més injustícies importants.

La construcció de les identitats
Amin Maalouf
Aquest article presenta un reflexió sobre la diversitat cultural: es planteja si les diferències entre comunitats d'un mateix país s'han d'ignorar o s'han de tenir en compte. L'exemple del Líban mostra com una opció de reconeixement formal de la diversitat ha estat pervertida per les seves pròpies deficiències. Tot i així, és evident que la democràcia és l'únic camí possible, sempre tenint en compte que allò que n'és sagrat són els valors (el respecte a la dignitat dels éssers humans), no els mecanismes. En un context on les tensions identitàries creixen, l'acceleració de les comunicacions també ha provocat sentiments d'amenaça que comporten una concepció de la identitat "tribal" que no s'adapta a la realitat actual. La por a les similituds, cada vegada més reals, afavoreix la reivindicació d'aquesta identitat vertical; per promoure la diversitat, però, el camí és el reconeixement, per part de cada persona i de cada societat, de la pròpia diversitat, i no pas la defensa agressiva de les identitats tribals.

L' umma , fonament de les societats musulmanes
Wijdan Ali
Els països del Pròxim Orient àrab travessen un període de transformació: després d'un passat de grandesa i seguretat, viuen ara un present incert. Des d'aquesta perspectiva, l'article proposa un repàs històric del tractament i la consideració de les minories en aquesta àrea. La tradició musulmana és el teló de fons per expressar la inexistència del concepte de grups de població minoritaris o majoritaris fins fa poc temps. L'evolució històrica del Pròxim Orient ha fet d'aquesta àrea una de les regions més riques del món, amb diversos grups minoritaris que coexisteixen en una multiplicitat ètnica i religiosa.

El model multicomunitari libanès: una organització del pluralisme religiós
Joseph Maila
El model polític plural del Líban, tot i que no es considera un model intercultural encertat, és únic perquè té en compte les diferències culturals a la zona arabomusulmana del Pròxim Orient. En aquest article es tracta, en primer lloc, l'evolució històrica del Líban per tal d'analitzar les bases del seu sistema polític i social, i presentar posteriorment les regles principals de funcionament de la interculturalitat libanesa. El sistema libanès, basat en l'autonomia de les comunitats, la representació comunitària en els càrrecs públics i la presa de decisions per consens, garanteix el principi de representació en un Pròxim Orient àrab on dominen l'autoritarisme i l'exclusió. Tot i així, presenta punts dèbils, com la fragilitat de l'Estat davant de les comunitats, la crisi de la identitat libanesa davant de les diferents comunitats o l'estancament en una fórmula que no preveu res més enllà del comunitarisme.

Israel, una societat mediterrània en formació
Elie Barnavi
En aquest article es planteja com el desenvolupament de l'Estat d'Israel, per circumstàncies històriques, demogràfiques i geogràfiques, ha seguit un camí diferent del que plantejava inicialment el sionisme. Israel emergeix com una nació mediterrània des de molts punts de vista: culturals, urbanístics, polítics... La mediterraneïtzació de l'Estat d'Israel apareix com un mecanisme que engloba, de manera respectuosa amb les diferències, les tradicions que es troben en conflicte en el seu si.

Coexistència de cultures diferents: religió i política a Israel
Ilan Greilsammer
En aquest article, l'autor tracta de reflectir el perquè de la fractura que separa el món religiós del laic en la societat israeliana. El trencament de l'entesa entre religiosos i laics moderats que va caracteritzar inicialment l'Estat d'Israel s'analitza a partir de tres dates clau: 1967, 1977 i 1987. La primera, la Guerra dels Sis Dies, va radicalitzar les posicions dels religiosos moderats i va debilitar el centre polític israelià. El 1977 es va produir, a més de la victòria electoral del Likud, l'entrada en política dels ultraortodoxos, que van adquirir una posició de força en la societat israeliana. Finalment, 1987 no és tan sols la data de l'inici de la Intifada, sinó que també marca el començament dels corrents laics postsionistes que desitgen buidar l'Estat del contingut específicament jueu, cosa que allunya cada vegada més religiosos i laics.

Islam i política: el cas del Marroc
Mohamed Tozy
Aquest article s'emmarca en el debat sobre els conceptes de cultura política i la seva capacitat d'apropiar-se de models de govern i de pensament polític externs a aquesta cultura. En aquest sentit, no es parla de l'adaptació a una cultura dominant, sinó de l'adaptació de les noves idees a la situació local. En concret, se centra en el sistema polític marroquí i en com aquest tracta de combinar un gran nombre de referències tradicionals i modernes que mantinguin la tradició històrica islàmica i permetin, alhora, la seva acceptació per part dels organismes internacionals. L'article analitza la posició de la monarquia en l'àmbit polític, social i religiós, i també com a figura anterior a la Constitució.

La interculturalitat al Magreb. A l'ombra de la geopolítica
Ridha Tlili
El somni del Magreb com a unitat es va esvair a causa dels conflictes polítics després de les independències dels diferents països del seu àmbit geogràfic. Aquest article tracta de l'impacte dels conflictes polítics, territorials i geoestratègics sobre la idea del Magreb i el paper que els reptes de la interculturalitat poden jugar en el futur de l'àrea. La idea d'unitat del Magreb va tenir el seu apogeu en la lluita contra el colonialisme; després, amb la creació dels Estats nacionals, els conflictes que van sorgir entre ells van difuminar aquesta concepció. Ni tan sols la Unió del Magreb Àrab no ha aconseguit sortir de l'estancament en les seves relacions. En aquest context, els reptes de la interculturalitat al Magreb passen, d'una banda, per considerar les diverses facetes de l'àrea -la cultura araboberber, l'islam i també la cultura arabollatina- i, d'altra banda, per actualitzar els reptes davant l'Europa mediterrània com a interlocutor necessari, més enllà dels plantejaments de seguretat que centren la majoria de les trobades.

El model Catalunya/Espanya d'interculturalitat: aproximació política
Enric Fossas
Aquest article presenta una aproximació política a la interculturalitat a Catalunya des d'un doble vessant: d'una banda, el pluralisme multinacional de l'Estat espanyol i, de l'altra, el pluralisme que representa la immigració. L'article descriu el marc polític legal en què es van desenvolupar els dos vessants. En el primer es presenta el procés autonòmic vist com un nou intent històric per a la integració de la plurinacionalitat d'Espanya. Pel que fa al segon, es destaca que el marc de la legislació estatal és el que determina les principals polítiques, per la qual cosa Catalunya no té la capacitat d'adoptar polítiques pròpies d'acomodació de la diversitat cultural.

Aproximació sociocultural al model català d'interculturalitat
Andreu Domingo, Isidor Marí, Miquel Porta Perales i Maria-Àngels Roque
Des d'una perspectiva sociocultural, aquest article presenta el model català d'interculturalitat. L'evolució històrica, la situació econòmica i la demografia catalana han configurat Catalunya com una col·lectivitat intercultural (marcada per la convivència en la diversitat) més que multicultural (coexistència sense compartir). El futur de Catalunya és inseparable de la perspectiva intercultural, que els canvis de final de segle obligaran a redefinir, d'acord amb una tendència cada vegada més evident en els processos democràtics. Una redefinició dels models d'articulació intercultural a la qual el model català pot fer la seva aportació, tant pel que fa a Europa com als països mediterranis.

2. MISCEL·LÀNIA

Entrevista de Paul Balta a Tahar Ben Jelloun: la migració i la vivència de dues cultures
Paul Balta, Tahar Ben Jelloun
Entrevista que el periodista i gran coneixedor del món àrab Paul Balta va fer a l'escriptor marroquí resident a França i premi Goncourt Tahar Ben Jelloun. L'escriptor reflexiona sobre la Mediterrània des de la seva trajectòria personal, des del punt de vista tant social i cultural com imaginari, alhora que exposa les seves opinions en relació amb temàtiques actuals i candents, com ara la identitat, la interculturalitat, el cosmopolitisme, les migracions o la societat civil en aquest àmbit comú.

Imaginari-actituds-migració a Grècia
Cristina Papadopoulou
L'article d'aquesta periodista grega especialitzada en l'Orient Mitjà ens situa en l'actualitat de Grècia, que es troba en plena transició de país tradicionalment emissor d'emigració a receptor d'immigració. Des d'aquesta perspectiva, l'autora analitza la construcció d'imatges referents tant al "Jo" com a l'"Altre", a més de l'inici del desenvolupament d'alguns reflexos xenòfobs i de la "por a l'immigrant" en la població grega.

Una aproximació a les ciències socials: Algèria com a metàfora
Pierre Bourdieu
En aquest article, el conegut etnosociòleg i pensador francès aborda el context sociohistòric en què s'han desenvolupat els seus propis treballs sobre Algèria, de caràcter sociològic i antropològic la majoria, per fer finalment una reflexió actual sobre diverses problemàtiques de l'àrea. D'aquesta manera, emprèn l'anàlisi de la incertesa intel·lectual característica d'una època, en situar els seus estudis en un context específic -fortament marcat per la tradició orientalista-, a la recerca de la reflexivitat, un concepte que, segons l'autor, és una de les condicions imperatives de la pràctica de les ciències socials.

Estètica mediterrània: Rilke a Espanya
Rafael Argullol
Al principi del segle XX, el poeta alemany Rainer Maria Rilke visita i recorre Espanya durant un període de quatre mesos. A través de les impressions d'aquest personatge, Argullol analitza les distintes i successives perspectives alemanyes respecte d'Espanya i "d'allò espanyol". Alhora, considera aquell viatge com la necessitat del poeta alemany d'aconseguir un viratge espiritual.

Noves estratègies de reurbanització i grans projectes d'intervenció a les ciutats mediterrànies
Andreu Ulied i Andreu Esquius
A partir molt especialment dels anys seixanta, la planificació urbanística de les urbs mediterrànies ha viscut un període d'inusitada turbulència i contradicció. L'article aborda, des d'una perspectiva de revisió urbanística, el tema de les ciutats mediterrànies en el seu conjunt en relació amb els projectes i les estratègies de reurbanització, tant durant la segona meitat del segle XX com des d'un punt de vista prospectiu, en les dècades futures, en analitzar els nous projectes urbanístics previstos i establir una proposta de definició de les noves estratègies d'urbanització.

Art contemporani marroquí
María José Corominas i Anna Bàrbara Cardellà
Aquest article presenta una panoràmica actual de l'art contemporani marroquí. Partint del fet que hi ha un gran buit en el coneixement de la cultura de la riba sud de la Mediterrània, l'article és una manera d'acostar-se a les propostes plàstiques del Marroc, que fins ara no han estat gaire accessibles. Des d'aquesta perspectiva, es destaca la gran diversitat etnològica i geogràfica d'aquest país, que es reflecteix en la impossibilitat de fer referència a un art contemporani unitari marroquí.

3. LLIBRES

Tres eixos de reflexió actual sobre la Mediterrània: política, lliure canvi i medi ambient
F. Xavier Medina

El Marroc a Espanya
Gema Martín Muñoz

Mediterrània, gent i llibres
Claudine Rulleau