Israel, una societat mediterrània en formació

Elie Barnavi
Historiador. The Morris E. Curiel Center for International Studies. Tel Aviv

És sabut que el projecte nacional jueu -el sionisme- va ser un projecte europeu, és a dir, occidental. En aquests temps que corren d'eurocentrisme sense complexos, ningú no dubta que Europa, ens referim a l'Europa occidental per descomptat, amb la seva civilització dinàmica i conqueridora, la seva ciència i les seves tècniques, les seves institucions democràtiques, el seu éthos liberal, el model d'Estat nació que ha imposat, representa l'"horitzó insuperable" del segle. Quan Moses Hess, el pare del socialisme alemany, va publicar el 1862 la seva obra protosionista Roma i Jerusalem, li semblava que la qüestió jueva, vista a través del remolí de la unificació italiana, era la "darrera qüestió nacional", frase que per altra part és el subtítol del seu llibre. El mateix Theodor Herzl, fundador del sionisme polític, descriu en la seva novel·la utòpica Altneuland una societat jueva perfecta que faria realitat a Palestina els ideals del liberalisme europeu, una mena de Viena sobre el Jordà, tan refinada com el seu model austríac però infinitament més justa.

La majoria dels escriptors sionistes aspiren igualment a un renaixement nacional i cultural jueu fonamentat en allò que un d'ells va designar amb el nom de "síntesi del geni jueu i de l'esperit europeu". La revolució jueva que propugnen passa per l'apropiació dels valors europeus. Com bé diu François Furet, heus aquí una de les grans paradoxes d'un moviment nacional on no en falten: per als sionistes es tracta d'"abandonar Europa i la seva cultura tot conservant-les... El retorn a Sió reinventa el judaisme amb idees europees, mentre gira l'esquena als guetos i a la diàspora". Per dir-ho amb unes altres paraules: per a viure més com a europeus, fugim d'Europa.

Les circumstàncies històriques concretes en què va néixer i es va desenvolupar l'Estat d'Israel van decidir les coses d'una altra manera. Cal considerar dos elements, un dels quals és la demografia. Concebut per jueus occidentals o occidentalitzats, el sionisme anava destinat principalment a les masses jueves de l'Europa central i oriental, on es trobava concentrada abans de l'holocaust més del 80% de la població jueva mundial. Ara bé, hi ha tres esdeveniments importants que van trasbalsar la demografia del poble jueu i, en conseqüència, la demografia de l'Estat d'Israel: primer de tot, el genocidi hitlerià, que va delmar el judaisme europeu; després, el moviment de descolonització i les convulsions que va provocar a l'Orient àrab; i, finalment, la immigració massiva de jueus del perímetre mediterrani cap a Israel els anys cinquanta i seixanta. Si els jueus orientals continuen essent minoritaris en el si del poble jueu, representen en canvi la meitat aproximadament de la població jueva d'Israel.

Aquests dos elements determinants, la demografia i la geografia, han acabat modelant profundament la cultura material i espiritual dels israelians

Un segon element és la geografia. Des d'Aristòtil fins a Braudel passant per Montesquieu i Vidal de la Blache, ens ho han dit tantes vegades que no ens podem permetre d'ignorar-ho: no és possible fugir de la geografia. Si l'Estat hebreu va néixer a les ribes de la Mediterrània, aquest és un fet que no podia deixar d'influir en la seva fesomia.

Aquests dos elements determinants, la demografia i la geografia, han acabat modelant profundament la cultura material i espiritual dels israelians. Periòdicament se sent la veu d'esperits carregats de bones intencions que exigeixen als israelians que es basin en la cultura ambiental, que esdevinguin més "orientals"... Cal admetre, però, que el perfil cultural d'una nació no es decideix per decret i que el voluntarisme dels homes troba aviat els seus límits en les pesantors de les tradicions culturals. No és menys veritat, però, que la demografia i la geografia han decidit de manera definitiva el futur de la societat israeliana: sigui per bé o sigui per mal, Israel serà un país mediterrani.

De fet, ja ho és. Per mal perquè només s'ha de considerar la imbricació de la política i la religió, el pes dels partits confessionals i l'aparició del que es podria anomenar fonamentalisme jueu, característiques de la política practicada en aquest costat del Mediterrani. Per bé perquè les formes de vida i els reflexos culturals dels israelians són cada vegada més "mediterranis", cosa que és un excel·lent averany per a la integració d'Israel a la regió. En un text que en altre temps vaig fer circular per la xarxa creada per iniciativa de l'Institut Català de la Mediterrània, vaig invitar a veure en la societat israeliana un "laboratori mediterrani". En efecte, a Israel vivim una situació única també des d'aquest punt de vista, ja que els israelians constitueixen l'única nació que es presenta davant els nostres ulls com una nació mediterrània.

Per als integrants de la nostra generació és un fet impressionant. Vegeu, per exemple, la cuina, aquest vector cultural tan poderós entre nosaltres, frontera invisible però convincent de les civilitzacions (el menjar cru i el menjar cuit, el país del vi i del pa i el país de la cervesa i de la carn, les cultures del porc i les cultures del be...). Per esmentar un sol exemple, en el curs d'una generació l'israelià d'origen europeu ha passat de la carpa farcida al peix a la brasa i ha relegat la primera al capítol dels menjars "ètnics". Vegeu també l'urbanisme. Fins no fa gaire temps Tel-Aviv girava l'esquena al mar i fingia ser una ciutat de l'Europa oriental. Ara dóna la cara al Mediterrani i s'ajaça en el passeig que voreja el mar i que s'estén fins a Jaffa. La música popular era hebraica pel que feia a les paraules i primordialment russa en la melodia. Ara beu sobretot en temes orientals, principalment àrabs i grecs. I en termes més generals, també compta el tarannà de la gent, la seva manera de ser i de viure, la seva afecció a la vida nocturna, al soroll i a les botzines dels cotxes, al brogit de la vida comuna i desinhibida...

M'adono perfectament que tota aquesta exposició és molt impressionista. El concepte del fet mediterrani és fugisser, científicament problemàtic, necessitat de definicions. Esperant que aparegui un model satisfactori, potser introbable, la gent el sent ja que no pot imaginar-lo. Ara bé, per molt desdibuixat que estigui, aquest model mediterrani cada vegada es reivindica a Israel d'una manera més palpable, com en són testimoni la multiplicació de centres d'estudis, les revistes cultes i no tan cultes, els col·loquis, etc. ¿No deu ser, com sospiten alguns, que tot obeeix al desig no confessat d'escapar-se de l'ambient àrab en benefici d'un marc menys hostil i més afalagador? Jo no ho crec. Es tracta més aviat, com ja he mirat de demostrar, del preu d'unes dades objectives que, com passa sempre amb els fets de la cultura, acaben surant en la consciència de la gent després d'haver-la configurada.

Aquest procés d'adaptació a la cultura mediterrània per part dels israelians els garanteix tard o d'hora una inserció més harmoniosa en la regió

Crec que ens hem de sentir satisfets d'aquesta evolució. De portes enfora perquè aquest procés d'adaptació a la cultura mediterrània per part dels israelians els garanteix tard o d'hora una inserció més harmoniosa en la regió. I a l'interior d'Israel perquè els permetrà superar l'antiga escissió asquenasites/orientals. Malgrat les aparences, l'oposició entre asquenasites i orientals és més una qüestió de memòria afectiva que d'unes realitats culturals. La cultura asquenasita està exhaurida. Confinada actualment als reductes ortodoxos de parla jiddish , ja no li queda res d'una cultura viva de masses. Tot i que aparentment és més potent, la veta oriental es redueix en essència a tota una sèrie de ritus que l'afalac dels polítics i una reivindicació de la identitat que esdevé agressiva en virtut del record de passades humiliacions, a més d'un retard social persistent, vesteixen amb les plomes d'una cultura original. La veritat és que es va sacrificar una cosa i l'altra en l'altar de la revolució sionista, anivelladora i desdenyosa del passat com totes les revolucions. Però encara que no hagués existit aquesta decisió ferotge de forjar l'home jueu nou sobre les ruïnes de la cultura del gueto, tampoc no n'hauria quedat gaire res a Israel. I és que les cultures no viatgen bé i quan es trasplanten queden congelades en el folklore.

La Mediterrània se'ns presenta, doncs, com l'única possibilitat que se'ns ofereix de bastir una cultura original on s'englobin aquestes tradicions culturals avui conflictives dins un marc comú que sigui al mateix temps unificador i respectuós amb les diferències. La utopia ha canviat de cara. La Viena de Herzl ha quedat engolida de manera definitiva per les boires del passat i ara ens proposa Barcelona. No està gens malament.