Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració (MHI)
Benvinguda
Què
és l'MHI?
Presentació
Objectius
Estructura
Programa
Organització
Notícies
Activitats
prèvies
Enllaços d'interès
Entitats col·laboradores
Contact@
Totes les opinions dels protagonistes
Joseph H. Carens. Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Toronto (Canadà)
Penso que el Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració és una iniciativa interessant perquè aborda el tema de la immigració de forma oberta, sense una actitud defensiva, i agrupa un ampli ventall d'actors per interactuar i intercanviar idees i interpretacions. Personalment, valoro molt l'èmfasi que es dóna al diàleg intercultural.
Joseba Achotegui. Metge Psiquiatre. Professor Titular de la Universitat de Barcelona, UB. Director del SAPPIR
He participat des del començament del projecte en la preparació del Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració. Em semblava que era imprescindible que el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 comptés amb un ampli espai de debat sobre aquesta realitat social que es la migració, en la que tots estem immersos: els que emigren, els que acullen als immigrants i els que es queden al país d'origen veient marxar als éssers estimats. La migració es cosa de tots.
Gabriela Rodríguez. Relatora Especial de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides sobre les Drets Humans dels Immigrants.
Des de la meva experiència com a Relatora Especial dels Drets Humans dels Migrants de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, considero que el Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració és una excel·lent oportunitat de trobada i debat. Els països d'origen, trànsit i destí dels migrants han de compartir responsabilitat en tot el procés migratori, tenint en compte aspectes socials, econòmics, culturals, religiosos i de seguretat humana.
El diàleg obert entre els diferents actors; Estats, ONGs, organismes internacionals i instàncies locals i regionals, és transcendental per al desenvolupament de propostes que facilitin la gestió de polítiques migratòries integrals, des d'una perspectiva de drets humans.
Stephen Castles. Director del Centre d'Estudis dels Refugiats. Queen Elizabeth House de la Universitat d'Oxford (Regne Unit)
Les migracions internacionals s'han convertit en un tema cabdal en aquests primers anys del segle XXI. Les enormes diferències entre el Nord i el Sud quant a nivell de vida, drets humans i seguretat estan generant una enorme pressió per emigrar. Al mateix temps, les noves tecnologies de transport i comunicació faciliten que la gent es pugui moure. En comptes d'un canvi permanent a un nou país, molta gent ara retorna i emigra novament adquirint així una consciència transnacional. D'altra banda, els governs moltes vegades es queden atrapats en models de separació nacional passats de moda. Els seus esforços per controlar s'estan tornant més draconians i menys efectius. El Congrés MHI donarà una oportunitat als immigrants, membres del món acadèmic, la societat civil i els decisors polítics de reunir-se per discutir noves solucions a aquests dilemes.
Robyn Iredale. Directora de la Xarxa de Recerca de les Migracions a l'Àsia i Pacífic . Professora a l'Escola de Geociències de la Universitat Wollongong (Austràlia)
La Xarxa de Recerca de les Migracions a l'Àsia i Pacífic (APMRN) vol expressar el seu entusiasme per poder participar activament en el congrés sobre Moviments Humans i Immigració. L'APMRN cobreix un gran nombre de països: Japó, Corea, Xina, Taiwan (no oficial), Filipines, Vietnam, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Singapur, Bangla Desh, Índia, Nepal, Sri Lanka, Austràlia, Nova Zelanda i les Illes del Pacífic.
Aquest esdeveniment proporcionarà una oportunitat única a la gent de la nostra regió per poder ser partícips d'una conferència global que aborda algunes de les qüestions que avui en dia són clau en la migració internacional. Atès que englobem més del 60% de la població mundial, cal que s'analitzin en profunditat les principals tendències presents a la nostra regió i entre l'Àsia-Pacífic i qualsevol altra zona. Temes com la mobilitat laboral, l'assentament i la integració, i els refugiats, ocupen un lloc central en la nostra agenda i és per això que esperem poder-los tractar de forma positiva i enriquidora.
Philippe Fargues. Director del Consorci Euromediterrani per a la Investigació Aplicada en Migració Internacional, Institut Universitari Europeu, Florència (Itàlia)
Imagineu-vos un món de nacions sense migracions internacionals. No hi ha dubte que les persones es mourien d'una a l'altra, però sense establir-se mai enlloc més que al seu propi país, de tal manera que un poble només coneixeria dels altres el que el comerç li fes arribar de la seva producció material i tot allò que els mitjans de comunicació li lliuressin de la seva producció ideal. Només en tindria un coneixement indirecte, sense contacte real. Seria un món ben avorrit. I, no cal dir-ho, un món molt perillós. Sense res saber dels altres, cadascú es replegaria sobre certeses mai no qüestionades, i el xovinisme regnaria a pler. A imatge d'un patrimoni genètic que deixaria de regenerar-se, aquest món aniria a la deriva. Les migracions són una de les formes d'intercanvi, tan indispensables com les altres per a la reproducció i el progrés de les societats. Tot individu sobre la Terra posseeix en la seva genealogia més o menys propera avantpassats vinguts d'arreu. Tanmateix, no cal pecar d'ingenus: les migracions no donen pas automàticament a la felicitat. Expatriar-se és una elecció difícil de formular, i més difícil encara de posar en pràctica a causa de les resistències socials i polítiques amb què es troba. El sedentarisme és la regla i la migració l'excepció: menys del 3% dels éssers humans són migrants internacionals. Una de les paradoxes de les migracions és que semblen necessàries per a la història de les societats, però contingents en el cicle de vida de les persones. Per primer cop, les migracions internacionals tenen el seu congrés mundial, fonamentat en conceptes com “diàlegs” i “experiències”: donem les gràcies a Barcelona per haver tingut aquesta feliç idea!
Mohamed Khachani. President de l'Associació Marroquí d'Estudis i Investigacions sobre Migracions. Professor de la Universitat Mohamed V de Rabat (Marroc)
La immigració constitueix un dels grans reptes en les relacions entre països rics i països pobres. Pel que fa a aquest tema, desitjo que aquest congrés serveixi per obrir un debat serè que desfaci els prejudicis i la imatge negativa lligats a la immigració i als immigrants, i per mostrar que més enllà dels estereotips, dels prejudicis i del “cost de la immigració” hi ha un “deute a l'inrevés” amagat alhora pels discursos polític i mediàtic, i absent dels àmbits d'interès de la recerca acadèmica. Aquest fòrum, que s'organitza sota el signe de la promoció dels aspectes socials, hauria de ser una tribuna idònia per rehabilitar la migració i els immigrants.
Michael Doyle, Professor de Dret i Relacions Internacionals. Universitat de Columbia (Estats Units) i ex Conseller Especial del Secretari General de l'ONU, Kofi Annan
Avui dia cada vegada esdevé més evident la importància de les migracions internacionals. Com va afirmar el secretari general de l'ONU, Kofi Annan: “La manera com tractem el tema de la política migratòria i de refugiats afectarà profundament les relacions entre els pobles del món en vies de desenvolupament i els del desenvolupat. També serà un important indicador del nostre tarannà ètic i del nostre compromís amb la igualtat i la dignitat humana.” Tot i que durant molt de temps les migracions han estat un tema delicat relacionat amb la sobirania nacional, ara adquireixen unes dimensions cada cop més regionals i internacionals. Els estats busquen més mecanismes regionals i internacionals per debatre i entendre millor les qüestions i tendències migratòries. Molts estats volen millorar la coordinació i establir unes pautes regionals i internacionals per a un fenomen que, com tothom reconeix, és global i té unes àmplies ramificacions econòmiques i socials, així com en matèria de seguretat. I els immigrants busquen algú, o alguna institució, que defensi els seus drets i abordi les seves necessitats.
Ricard Zapata Barrero Professor del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona
Els processos que es deriven de grans transformacions socials generen tensions polítiques i socials i provoquen discussions profundes. El cert és que les decisions sobre com gestionar aquests processos són importants. El que està en joc és el tipus de societat futura que estem dissenyant. Avui dia, el factor de canvi social és l'acomodació de la immigració dins d'unes estructures institucionals pensades inicialment per a una població ciutadana. Els debats que discuteixen sobre si estem a favor o en contra del procés formen part del segle passat. El procés és irreversible. Tota reflexió ha d'evitar partir de falses premisses. La qüestió ara és debatre com gestionar el procés sense vulnerar els valors que articulen les nostres societats. L'MHI s'inscriu en aquesta dinàmica de reflexió. Ajudarà a socialitzar aquest tema i a aconseguir una incidència global. Durant el congrés serem en un espai públic interdependent. Els quatre punts cardinals sobre els que s'organitzaran els debats constitueixen el marc dins del qual tots els arguments hi tindran cabuda: transformacions, mobilitat, diversitat i justícia. Serà sens dubte una oportunitat sense precedents, no només com espai per transmetre la informació existent procedent de teories i d'experiències de tots els continents, sinó també com laboratori de producció d'informació.
Lelio Mármora, Director de l'Institut Nacional d'Estadística i Censos de la República d'Argentina (INDEC)
L'MHI és una iniciativa molt interessant pel moment mateix en què té previst realitzar-se. Aquest moment està caracteritzat per un marc global que encoratja els moviments humans des d'una cultura migratòria instal·lada creixentment en amplis sectors socials; per una altra banda, s'intenta limitar-los a través de polítiques migratòries cada cop més restrictives. A més, aquests moviments es produeixen en molts casos per l'exclusió social que el model econòmic predominant genera; alhora que de manera creixent aquests moviments són estigmatizats amb la reaparició de la doctrina de la seguretat nacional que intenta vincular-los al terrorisme, i són discriminats a través del prejudici i la xenofòbia, encoratjada en alguns casos per polítiques oportunistes. Paradoxalment, aquestes migracions són necessàries tant per cobrir demandes insatisfetes de mà d'obra com per la migració de reemplaçament en societats en procés d'envelliment. En el marc d'aquestes situacions contradictòries i coexistents, l'espai que proposa l'MHI és una bona ocasió per una anàlisi objectiva del fenomen, i una reafirmació de les "propostes ètiques" que situen a l'immigrant com a subjecte de ple dret.
Jean-Pierre Garson. Cap de la Divisió de les Economies no membres i les Migracions Internacionals. OCDE
En un moment en què la globalització
de les economies i el poder dels mitjans de comunicació
i de les tecnologies de la informació donen la impressió
que és possible saber-ho tot, que tenim un llenguatge
comú, els organitzadors del Congrés Mundial
Moviments Humans i Immigració (MHI) ens conviden
a preguntar-nos sobre el que realment sabem dels altres,
sobre allò que ens és estrany, sobre la vida
i la cultura d'un nou immigrant, sobre tot l'esforç
que li cal fer simplement per sobreviure a l'exili o a vegades
fins i tot per retornar al seu propi país. Per la
quantitat i diversitat de persones que mobilitza el congrés,
aquest representa un observatori que hauria de permetre'ns
abordar i debatre de forma més humana les possibilitats
i oportunitats econòmiques i socials de la immigració.
En contribuir a dissipar les zones obscures que enterboleixen
el fenomen de les migracions, l'MHI es proposa esborrar
les fronteres de la ignorància que ens ha fet perdre
el significat d'estranger.
Manolo I. Abella. Cap del Programa de Migracions Internacionals, OIT
El Congrés MHI és una iniciativa
valenta i creativa que ens pot ajudar a comprendre en gran
manera el valor i el significat dels moviments humans per
a les societats modernes. És valenta perquè
pretén aconseguir el que mai abans no s'havia intentat,
és a dir, donar curs a les perspectives no solament
dels experts o dels polítics, sinó també
dels diferents grups socials que, d'una manera o d'una altra,
es veuen afectats per la migració. És creativa
perquè intenta fer gestionable l'activitat organitzant
els diàlegs o l'intercanvi d'idees a l'entorn de
qüestions contemporànies molt rellevants com
ara la diversitat, la justícia i el progrés.
Em complau saber que el congrés pot aportar noves
idees que contribueixin a crear un règim de migracions
internacional més humà.
Aderanti Adepoju. Director Executiu del Centre per al Desenvolupament de Recursos Humans. Lagos (Nigèria)
El diàleg polític sobre la immigració
internacional està subjecte a canvis constants, ja
que els diversos actors i parts implicades dels països
rics i pobres tenen interessos contraposats marcats per
inquietuds de tipus econòmic, polític i demogràfic.
La immigració hauria de ser una empresa de suma positiva;
el que cal és una perspectiva i una política
globals per gestionar-la de forma ordenada. L'agenda política
del Congrés Mundial MHI i el fet que se centri especialment
en les persones immigrades i les seves experiències
en una sèrie de diàlegs, ofereixen una oportunitat
única per tal que moltes de les parts implicades
del Nord i del Sud comparteixin els seus diversos punts
de vista i les seves inquietuds culturals. Estic convençut
que el resultat servirà perquè l'atenció
de l'opinió pública s'adreci als aspectes
positius de la immigració i als reptes per assolir
un destí comú.
Carlos
Boggio. Representant
d'ACNUR a Espanya
El Congrés Mundial MHI és important
per què ofereix un espai de trobada internacional
on poder intercanviar diferents aspectes dels moviments
migratoris, en el que tenen cabuda els refugiats, i així
sensibilitzar als actors que intervindran en aquest fòrum
sobre les mesures que han d'adoptar els governs per a preservar
el dret d'asil en el debat sobre el control de la immigració
irregular.
Biao
Xiang. Universitat
de Beijing (Xina)
La discussió sobre la Migració
està dominada per dos tipus de discursos. Un és
el discurs dels Governs i de les Agencies Internacionals
, que utilitzen paraules clau com "gestionar la immigració"
i "moviments ordenats". L'altre discurs és
el que representen les ONG, que està centrat en la
noció de "drets humans". La gran distància
entre aquests dos discursos ha provocat una considerable
confusió entre les opinions del públic. El
Congrés Mundial MHI pot contribuir a omplir aquest
forat mitjançant l'assistència d'un ampli
ventall de participants. Els problemes relacionats amb la
immigració són, moltes vegades, problemes
sobre la percepció de la immigració, més
que de la immigració "per se". En aquest
sentit, el Congrés MHI s'adreça directament
a l'origen de les causes clau que provoquen les tensions
socials relatives a la immigració.
Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració (MHI)